Una de les institucions que forma part de l'imaginari costumbrista dels valencians és el Tribunal de les Aigües, el corralet. La foto o reproducció d'una de les sessions del Tribunal més antic d'Europa penja de no pocs patis de les cases de la ciutat. Ara bé, allò que s'associa indissolublement a l'administració de l'aigua a l'Horta pot portar a creure que inclou les terres regades per altres comunitats, com és el cas de la Sèquia de Montcada i els Francs, Marjals i Extremals. En el primer cas, a partir del terme d'Alboraia per l'est fins al de Sagunt per el nord, reparteix les aigües la Sèquia més llarga de l'Horta i que té la seua pròpia jurisdicció. En el segon cas, els Francs, Marjals i Extremals, inclou totes aquelles terres, properes a la mar, que queden fora de la jurisdicció de les sèquies del Tribunal. I això és així per un privilegi que el rei Pere IV d'ençà el 1386 pel qual correspon a l'Ajuntament de València l'administració de l'aigua, la propietat dels caixers de les sèquies i escorredors i en conseqüència el seu manteniment. Actualment la comunitat de Francs i Marjals queda ubicada en les partides d'Horta al sud-est de la ciutat, entre les comunitats de Rovella i Favara, sent l'eix d'este sistema de reg el camí de la Font d'En Corts. El nom de Francs ve de la zona franca que es va constituir durant els seus primers deu anys d'existència, estant els llauradors exempts de pagar el delme. Es tractava de terrenys pantanosos on calia construir les infraestructures hidràuliques tant per a dur l'aigua als nous camps de cultiu, com per a drenar i afavorir l'escorrentia dels sobrants. El nivell freàtic està relativament alt, com correspon al paisatge marjalenc, especialment en els mesos d'hivern, açò i la manca d'un cabal regular assegurat va fer que es construïren abundants sènies, alguna de les quals ha arribat fins als nostres dies. La connexió amb les comunitats veïnes, amb drets consuetudinaris sobre l'aigua, fa que el sistema reba el nom d'Extremals, ja que els propietaris no tenien drets sobre l'aigua, i si arribava era gràcies a les escorrenties d'aquestes comunitats veïnes.
Sembla que qui no recorda les seues obligacions com a propietari i gestor de les aigües de Francs, Marjals i Extremals és el propi Ajuntament de València. En els darrers vint anys no s'ha ocupat de res, excepte en nomenar un Comissari de Francs, Marjals i Extremals. Ara li correspon al Regidor del Cicle Integral de l'Aigua, ja que l'Ajuntament no té Regidoria d'Agricultura i les competències corresponents es reparteixen entre el Consell Local Agrari i altres regidories. Es de suposar que esta visió és la resultant de considerar a les sèquies com a part de la xarxa de clavegueram, oblidant les obligacions pròpies d'un gestor de la comunitat de regants. Per a començar la pròpia comunitat de Francs, Marjals i Extremals no existeix com a tal, llevat de l'esmentat càrrec no existeixen guardes ni atandadors coneguts ni ningú que aplique les Ordenances. La darrera versió de les normes de la Comunitat data de 1931 i no estan derogades, però ningú s'ha ocupat de revisar-les vistos els evidents canvis que ha sofert la Comunitat. No se celebren Juntes i les pissarres per tal d'atandar-se es mantenen per ús i costum. Però els problemes més greus venen per l'administració de l'aigua i la garantia d'un subministrament regular. Si tradicionalment les dotacions han vingut pels sobrants dels sistemes de Favara i Rovella, es va executar una infraestructura per a la impulsió de l'aigua depurada i solucionar d'una vegada per totes els problemes a Francs i Marjals. La realitat és altra, a Favara no li queden massa fanecades al costat nord del nou llit del riu i garanteix només el reg del seus llauradors a Malilla i el pont de l'Agulla (Font de Sant Lluís), aprofitant l'aigua de la impulsió d'Emarsa per a desviar-la cap al sud arribant a l'Albufera pels diferents braços més enllà del barranc de Catarroja. Rovella també ha tapat les sèquies que connectaven amb Francs al·legant una manca d'aigua per als seus comuners, ara bé, quan ha de demanar la dotació d'aigua a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, s'assigna les fanecades de Francs i Marjals per a obtindre'n més. El conflicte sembla servit, els propis serveis tècnics de l'Ajuntament han reconegut els valors hidràulics, paisatgístics i etnològics, proposant la declaració de la Comunitat de Francs i Marjals com a Bé de Rellevància Local en l'actual revisió del PGOU (veure document adjunt al final de l'article). Caldrà per tant que assumisca d'una vegada per totes les competències que li corresponen des de fa més de 600 anys i s'ocupe de l'activitat agrària en el seu terme municipal. L'Horta no està per a gestos folkloristes i té un clar responsable de la seua degradació i abandonament durant els darrers vint anys. I més ara, en un moment on els fills dels propietaris i altres nouvinguts retornen al camp buscant l'ocupació que han perdut en altres sectors, seria bo que la consideraren com a part del canvi de model productiu cap a una economia local més verda i diversificada.
