Plantejava en el meu anterior article que "L'Horta ha estat la matriu de la ciutat de València i d'altres ciutats de l'entorn. Algú em va dir: "L'Horta ha creat la ciutat de València, i no a l'inrevés". Per açò em vaig quedar pensant que, aixina com els pobles originaris de la regió andina parlen de la Mare Terra, la Pachamama, entenent-la com quelcom superior i incomparable amb la nostra menuda humanitat, una entitat que ens crea, ens alimenta i permet la vida, podríem pensar en l'Horta valenciana com la "Mare Horta". És eixa extraordinària terra que persisteix malgrat els múltiples maltractaments i avasallaments.
¿I per què ho fa? ¿Per què segueix viva eixa mare vexada? Potser siga per la seua força interior… Queden obertes altres respostes per a qui està llegint aquestes línies.
Estem en una nova era on a nivell mundial creix la consciència sobre la importància de defensar la Terra. Sempre van existir conflictes per "la terra", però és just al segle passat que ens vam adonar sobre la finitud del nostre planeta i dels béns comuns que ens aporta des de fa mil·lennis.
Ens estarem fent persones adultes? Sembla que no tots ni totes. N'hi ha que segueixen exercint violència i maltractant EIXA dona de la qual depenem indefectiblement, com segueixen les persones i corporacions amb mentalitat extractivista negant el dret a la terra de milers de famílies a tot el món.
Al mateix temps, en la història de la humanitat és constant la reproducció dels moviments socials que reclamen els seus drets. Avui veiem la lluita per tenir un lloc on viure amb dignitat -la seua terra, un habitatge…- i altres moviments que reclamen el seu dret a la sobirania alimentària -a la seua agricultura, als seus llavors, als seus sistemes de producció, a l'aigua, a les seues reserves de pesca…-, així com moviments socials i persones a València que lluiten per preservar l'Horta, impulsats per motivacions de diversa índole. L'horta també és viver de resistència social i cultural.
Tot està unit, tot té relació. Joan Martínez-Alier, doctor en economia i catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona, recull eixes diverses experiències mundials en un concepte aclaridor. Diu són conflictes socio-ambientals-distributius.
Pachamama o pacha (l'aimara i quítxua pacha: terra i també "món", "cosmos"; mama: mare, és a dir "Mare Terra") és el nucli del sistema de creences i d'actuació ecològic-social entre els pobles indígenes de els Andes Centrals d'Amèrica del Sud (Merlino i Rabey 1993).
Fixeu-vos en la curiosa convergència de construcció de drets humans, socials i ambientals que vénen cristal·litzant-se des de mitjan segle XX. Ja resulta inacceptable la destrucció de la natura, el maltractament a les persones, o no respectar el dret als béns comuns (aigua, terra, biodiversitat, atmosfera …), el dret dels pobles aborígens, el dret a la identitat, a la llengua i a la cultura pròpies… i tants més sobre els que avancem en la mesura que evolucionem com a espècie humana.
Voldria remarcar un concepte fort: els moviments socials que es mobilitzen per la defensa dels seus drets arreu del món, que s'oposen a poders hegemònics, a privilegis, a la injustícia, a la corrupció, al malbaratament, a l'apropiació indeguda de recursos naturals o béns comuns… són fils invisibilitzats que formen un teixit social global, una trama cada volta més espessa, més ben connectada, més intercomunicada, que avança. Tot i que moltes voltes semble que retrocedeix. La defensa de l'Horta està entreteixida amb milions de situacions de conflictes locals que, si els observem en conjunt, comprenem la magnitud que representen en aquest planeta per primera volta connectat globalment. No és visible més que per als que són capaços de desenvolupar eixa mirada integradora i eixe nivell de comprensió que supera la desinformació a la qual ens sotmeten els mitjans massius de premsa. Ni estem "sols/es" ni som "pocs/es" ni "som sempre els mateixos", com em deia una entrevistada durant la meua investigació sobre les plataformes ciutadanes que defensen l'Horta.
I una última pregunta: a qui interessa que els moviments socials se sentiguen aïllats, febles i vulnerables? ¿Qui es beneficia històricament amb la desactivació de les protestes ciutadanes, de les lluites de treballadors, de les reivindicacions més sentides pels grups que comparteixen necessitats bàsiques insatisfetes?
En definitiva, vull deixar aquesta imatge que vaig construir inspirada en la lúcida aportació de Martínez-Alier. Incloc les gents que defensen l'horta entre les xarxes globals de conflictes socioambientals-distributius reunides com estudis de casos per l'autor. Són part del tot.
Treguen les seues pròpies conclusions sobre eixe concepte tan apallissat que és el de la globalització.
Per poder contactar amb l'autora podeu escriure a: begiobe@hotmail.com
