Sentències i projectes avalen la seva trajectòria independent
Ferran Bono / El País
Un concejal de València els va assegurar que a Espanya mai seria possible estendre la recollida selectiva de fem. Que no casava amb la mentalitat de per ací. Corrien els anys vuitanta. Els contenidors de diferents colors eren una realitat en nombroses ciutats alemanyes i europees. I els membres d'Acció Ecologista-Agró intentaven traslladar als responsables polítics la necessitat de reciclar. Hui, ningú ho dubta i els diversos contenidors formen part del mobiliari urbà, i, quan falten, els ciutadans protesten, al marge de les estimacions sobre si la consciència ecològica ha calat prou.
Els activistes també advertien dels riscos del canvi climàtic o defensaven l'ús de la bicicleta, coses de quatre alternatius, ecologistes o antics hippies. 25 anys després, el canvi climàtic té la seua agenda pròpia en l'ONU i el servei de Valenbisi té més de 100.000 usuaris. No és que Acció Ecologista-Agró estigués integrada per infal·libles àugurs, ni que les seues reivindicacions i denúncies no fossen compartides per altres col·lectius i ciutadans, però sí mereix aprofitar una efemèride com el 25 aniversari de la fusió entre les dues associacions (Acció i Agró) per recordar la tasca desenvolupada. Divendres passat ho van celebrar.
"Vam començar com un col·lectiu antinuclear. Volíem estendre el valencianisme identitari i l'ecologisme", explica Maties Riera sobre Acció Ecologista, que compartia seu amb Agró,"un grup més de naturalistes i biòlegs". Coincidien en moltes accions i la unió va ser una conseqüència lògica. "A més d'antinuclears, sempre destacàrem com a conservacionistes de les zones humides, de l'Albufera, de la Marjal del Moro, del de Pego, cosa que tampoc s'entenia molt bé en aquells vuitanta", apunta Víctor Navarro, a la Casa Verda, seu actual d'Acció Ecologista-Agró situada a pocs metres del Portal de Valldigna, al Carme. La revitalització d'eixe barri valencià era una altra de les seues reivindicacions i la raó de les seues crítiques a la Universitat de València quan va decidir ampliar en l'actual campus de Tarongers – "El que era horta", postil·la Navarro-i no al casc antic-on s'ha instal·lat bona part de la Universitat Catòlica, recentment.
Una fita per Acció va ser la querella contra la central tèrmica d'Andorra i la pluja àcida que afectava 23 poblacions. "Es va arribar a un acord per reduir la contaminació i es va condemnar a Endesa a córrer amb les despeses", recorda un altre històric, Joan Llinares. El tancament de l'abocador de Basseta Blanca, la querella contra l'alcalde de Pego pel soterrament de la marjal de Pego, la sentència del Tribunal Suprem pel Pla rector d'ús i gestió de l'Albufera o la més recent per la urbanització amb camp de golf a una zona humida de Benicàssim són altres de les actuacions d'Acció que van fructificar. Han signat també convenis de custòdia del territori, com el de la marjal d'Almenara, i s'encarreguen de l'ús mediambiental del recuperat Tancat de la Pipa en l'Albufera.
"Independència i rigor. Jo crec que açò defineix la nostra manera d'actuar", assenyala Navarro. Mai han demanat ni rebut ajudes – "bo, una minúcia alguna volta per publicar en valencià nostres butlletins", afegeix-. Són un miler d'associats i mai han sol·licitat el vot a cap candidatura. Consideren que els partits polítics mostren consciència mediambiental només quan estan a l'oposició i declinen pronunciar-se sobre els motius pels quals no ha quallat una formació política ecologista. Aquesta és una altra història.
