En els últims anys, el País Valencià està començant a sumar una gran quantitat d'establiments ecològics, respectuosos amb el medi ambient, i que busquen proporcionar una "retribució justa a l'agricultor".
Aquesta nova mentalitat, que advoca per "un comerç just", va començar a València fa ja vint anys de la mà de La Llavoreta, una Associació de Consumidors sense ànim de lucre la finalitat principal és el consum i la difusió de productes biològic–ecològics i artesans provinents d'un comerç equitatiu i solidari, amb garantia de procedència i preus no especulatius.
Segons ha destacat una de les sòcies a Europa Press, aquest sistema "no és convencional", ja que es produeix un "contacte directe amb el pagès", que els procura els productes de l'horta valenciana.
Per això, segons ha ressaltat, se li ofereix un preu "just" per les seves produccions, ja que s'eliminen els intermediaris de què disposen les grans cadenes a les quals, també arriba productes ecològics, però a costa de "explotar" al treballador del camp.
Després d'aquesta experiència, cada vegada més, sorgeixen molts establiments al País Valencià, que dispensen productes amb segell ecològic i provinents del contacte directe amb l'agricultor.
En opinió de la mateixa sòcia, a més de buscar un producte ecològic, el perfil del comprador és una persona que "busca un comerç just i que l'agricultor pugui sobreviure del seu treball".
Aquest passat dijous, de fet, centenars d'agricultors valencians es van manifestar a les portes del ministeri per reclamar una retribució més justa per les seves produccions, ja que estaven percebent el que titllaven de ser "un insult i un anunci de mort de l'agricultura".
En concret, els agricultors equiparaven els preus que els atorgaven per les seves produccions pel que fa a productes diversos a preu de mercat, de manera que per vint quilos de taronges se'ls paga el mateix que el que costa un cafè.
DEL CAMP A LA TAULA
Amb l'auge dels productes ecològics, estan naixent noves experiències anomenades 'grups de consum', petites associacions grupals – veïnals o de barri – que contacten directament amb els agricultors per realitzar les seves comandes i nodrir-se de tota aquesta arquitectura ecològica, de manera que no es perd els diners en intermediaris i el producte arriba directe del camp a la taula.
Un exemple d'aquest tipus d'iniciativa és Bioalacant, una de les primeres del País Valencià, que fa més de dotze anys treballant en la província d'Alacant.
L'associació, segons ha destacat el president de la mateixa, Vicente Bordera, va néixer a causa de la "necessitat" d'afavorir un consum de "autoprotecció" contra la contaminació mediambiental i per treballar per un "model més just".
Segons ha manifestat, els grups de consum solen treballar d'una manera similar, però cada un d'ells té alguna característica especial. En el cas de BioAlacant destaca el fet que, a més de contactar directament amb l'agricultor, són els propis membres els que conreen, ja que disposen d'un hort propi als afores de la província.
Segons l'opinió de Bordera, "el perfil del consumidor no està molt definit en un grup de consum", ja que solen conformar persones amb interessos diferents. Molts d'ells, tendeixen a l'agricultura ecològica per interessos mediambientals, personals, perquè tenen alguna malaltia que els impedeix menjar aliments processats, com la sensibilitat química o que tenen una ideologia tendent a buscar una economia justa.
El producte, pràcticament, arriba "del camp a la taula", ja que només recollir l'únic tràmit pel qual ha de passar és el del repartiment al consumidor, i aquesta és una altra raó que fa a molts interessar-se per aquests productes cada vegada més en voga.
Font: EUROPA PRESS
