Alberto Ortín / Cinco Días
Una de les operacions més lisèrgiques viscuda en el sector immobiliari espanyol és l'adquisició, a finals de 2006, dels terrenys coneguts com La Reva, a València, per part de la immobiliària Llanera: el que va ser quart banc del món, Lehman Brothers, la primera consultora immobiliària del món, CB Richard Ellis, i les principals entitats financeres valencianes van veure on només hi havia un camp de tarongers hotels de cinc estrelles, ciutats esportives, centres comercials i urbanitzacions de luxe. Però tot era una visió: hui La Reva segueix sent un camp de tarongers, Lehman Brothers va fer fallida el 2008, Llanera ho va fer poc abans i enguany CAM i Banc de València han estat intervingudes.
Com anaven a imaginar els ciutadans belgues de la companyia Tractebel que el 1928 es van instal·lar a València per explotar aprofitaments hidràulics i elèctrics del riu Túria que sobre aquests terrenys s'havia de planificar, gairebé 100 anys després, un dels majors pilotassos urbanístics plantejats a la regió.
La companyia belga va arribar a la vora del Túria amb l'objectiu de participar en un concurs per edificar preses, creant per a fer-ho la societat Regadius i Energia de València (Reva). La Guerra Civil i l'arribada de la dictadura trastocaren els plans inicials i la companyia va aprofitar els terrenys adquirits per conrear cítrics. La multinacional Suez es va fer amb eixe sòl i el 2006 els va vendre a Llanera.
Llanera era en aquell temps una prometedora immobiliària que a la calor del boom havia registrat un gran creixement. Volia ser la immobiliària de confiança a Espanya de ciutadans britànics que tindrien a la costa valenciana i andalusa seua segona residència. Patrocinava al Charlton Athletic de la Premier League anglesa, el València CF i l'equip de rugbi London Irish. El seu president, Fernando Gallego, apareixia en fotografies amb el príncep Carles.
Els actius de la Reva consistien en 45.000 metres quadrats de béns industrials i nou milions de metres quadrats de sòl agrícola. Què va veure Llanera en aquells terrenys pels quals estava disposat a pagar prop de 200 milions d'euros? "La família Gallego comptava que en eixos terrenys s'havia d'edificar la ciutat esportiva del València CF", recorden directius que van treballar fins a 2007 en la companyia.
Per adquirir La Reva Llanera contractà CB Richard Ellis, que va valorar els terrenys en 300 milions d'euros, d'acord amb les expectatives del seu desenvolupament. Amb eixa valoració sota el braç Llanera podia buscar finançament. Hi havia un problema, expliquen les fonts consultades: a Espanya, perquè un banc financés una operació així l'informe de valoració dels actius hauria de ser elaborat per una taxadora homologada pel Banc d'Espanya. Cap d'elles arribaria mai a valorar La Reva per un preu tan alt com ho feia CB Richard Ellis, que no tenia la pertinent homologació. Per açò Llanera va aconseguir el finançament de Lehman Brothers UK, amb seu a Londres, per finançar una operació d'aquesta vàlua amb l'informe de CB Richard Ellis. El 29 de juny de 2006 Llanera compra La Reva per 175,2 milions acordant ajornar el pagament de 163.200.000. Però també la banca valenciana havia de participar-hi, indirectament.
L'1 de desembre de 2006 Llanera signa un préstec amb Lehman Brothers de 163.200.000 per culminar la compra de la Reva. Eixe mateix dia acorda la venda del 20% de la Reva a General de Negocis 21, de Bancaixa, per 39 milions, i el 30% a Nou Litoral, de Banc de València, per 81.500.000. Aquesta última firma té com a fundador a Joan Baptista Soler, president del València CF entre 2004 i 2008. Llanera finalitza 2006 amb 41,5 milions d'benefici. Però la compra de la Reva dispara seu deute financer fins quasi els 500 milions.
El 2007 no es succeeixen els desenvolupaments previstos del sòl de la Reva i Llanera és incapaç de retornar els préstecs, es declara en concurs a l'octubre.
El desembre de 2007, atenció, Lehman acorda comprar a Llanera el 50% restant de la Reva, per 133,3 milions, d'acord a l'informe emès al respecte per l'administració concursal de Llanera, al qual hi ha accedit este diari. Per què va comprar Lehman el 50% d'un camp de tarongers a un preu tan alt? Fonts que van participar en l'operació afirmen que el banc nord-americà "preferia adquirir l'actiu d'anotar un impagament tan alt com el de la Reva".
A Lehman els regats comptables no li servirien de molt: el setembre de 2008 es va declarar en fallida. Quantes operacions com la de La Reva són necessàries per tombar un gegant com Lehman? No massa.
… i intoxicà la banca valenciana
La banca valenciana participà en el finançament de la compra per part de Llanera dels terrenys de la Reva i finançà l'activitat de la immobiliària fins que entrà en concurs. Bancaixa i Banc de València van adquirir a Llanera el 50% de la Reva el mateix dia que la immobiliària signava el préstec amb Lehman Brothers per adquirir el terreny. Ho van fer a través de les societats General de Negocis 21 i Nou Litoral acordant crèdits en total de 120,5 milions.
Pràcticament tota la banca valenciana finançà l'activitat de Llanera. D'acord a l'informe de l'administració concursal, eixos són els crèdits reconeguts que mantenien les entitats financeres valencianes amb les societats en concurs del grup Llanera:
Llanera, SL: Bancaixa (9,1 milions), Banc de València (3,7 milions); Ruralcaixa (2,9 milions); CAM (8,4 milions); Caixa d'Estalvis i MP de Ontinyent (0,6) .
Llanera Urbanisme i Immobiliària: Bancaixa (15,3 milions), Banc de València (24,6 milions); Caixa Rural Torrent (1,3 milions); CAM (4,7 milions); Caixa d'Estalvis i MP d'Ontinyent (0,5 milions); Ruralcaixa (0,5 milions).
Llanera Construcció Obres i Projectes: Bancaixa (1,9 milions), Banc de València (0,6 milions); CAM (2,8 milions); Ruralcaixa (0,2 milions).
Patrimonial Arenal: Bancaixa (2 milions), Banc de València (1,5 milions); Caixa d'Estalvis del Mediterrani (2 milions).
El juliol passat la CAM era intervinguda pel Banc d'Espanya. La mateixa sort li ha tocat recentment a Banc de València. Quantes operacions com la de Llanera calen perquè la banca valenciana trontolle? No massa.
