Bloc Ciència i Política
Aquesta és una entrada forçosament curta, feridorament breu. No per voluntat pròpia, sinó per dictat aliè: el dels responsables del Museu de Ciències Naturals de València. El museu, ubicat a Vivers i amb un cert aire de decadència a les exposicions –que porten anys sense actualitzar-se-, consta, entre altres, d’una deliciosa col·lecció paleontològica, la que va llegar Rodrigo Botet i que s’exposà per primera vegada fa cent anys. A banda, hi trobarem un parell de sales amb la contribució valenciana a les ciències naturals –amb una ressenyable recreació de l’oficina de Ramón y Cajal- , l’àrea de malacologia amb la col·lecció d’Eduardo Rosselló Bru i una secció d’ecosistemes valencians (del municipi). Tot això segons la web en castellà, perquè la que està en valencià no consta de seccions i tan sols conté un text breu i incomplet. Una mostra més de la desídia amb què tracta el valencià el meu ajuntament.
Però no és d’això del que anava aquest post: va d’açò.
I aquesta, amics, és la forma en què l’ajuntament divulga quins són els valors dels nostres espais naturals: amb pantalles desconnectades i la llum apagada. Una vergonya intolerable, fets que desacrediten qualsevol declaració de bones intencions a les que ens té acostumats Rita, com l’última a la qual demana ajuda i suport a la resta de municipis per a la declaració de l’Albufera com a Reserva de la Biosfera. Abans d’això, senyora Barberà, potser li interessarà tindre panells amb text al parc natural, i encendre les llums als museus de la ciutat.
Ah! Per suposat, a la web (en castellà) l’exposició es fantàstica, d’obligatòria visita.
