L'èxit de la trobada “Fem horta, fem comarca” demostra el potencial de la societat civil organitzada al voltant d ela defensa de la nostra horta i l'interès i potencialitats que aquesta desperta.
Més de 90 persones s'aplegaren al col·legi Verge del Patrocini de Foios el passat 7 de juny per tal d'escoltar i parlar en l'elaboració d'una estratègia comuna en defensa del patrimoni agrícola, ambiental, cultural i econòmic de l'horta de València. A la trobada hi van participar gent de tots els sectors implicats: llauradors professionals i d'horts urbans, socials i solidaris (Guaret, Pachamama, Hort de Carme, Huerto del Turia, horta familiar, horta autèntica, horts eco-urbans, Red sostenible y creativa), col·lectius universitaris i professionals (Pebrella, CTC, Utópika, UPV-IAM, Fundació Assut, CERAI), associacions de la comarca (Bòbila, Gent de l'Horta, CEHN, SIL), administracions (Mancomunitat Horta Sud), entitats educatives (Ampa-foios, Sembra en Saó, CEA), sindicats (CCOO, Unió de llauradors) i altres a títol personal, provinents d'un mínim de 16 poblacions d'arreu de la comarca.
L'aplec va començar amb una exposició de l'acadèmica argentina Beatriz Giobellina, que ha dedicat la seua tesi a l'horta valenciana, on va donar una visió global dels problemes i perills que patix l'horta: Sostenibilitat del planeta i crisi energètica, social, laboral i alimentària i els límits de la petjada ecològica afecten arreu del món però requereixen respostes locals. Per açò va valorar les resistències que des de moviments socials s'han oposat a un model economicista depredador i que fins i tot que n'han salvat alguns indrets. Però els problemes de l'horta –va assegurar- van molt més enllà d'un tema d'urbanisme ferotge sinó que és més global i per açò cal desenvolupar models "bioclusters" que li donin viabilitat econòmico-social i ambiental. Va recordar que l'horta de València no va ser creada per cap poder central, sinó pel treball dels llauradors àrabs autoorganitzats i eixe era el model que li garantiria el futur.
Després de la conferència els assistents es van dividir en grups de treball, encarregats d'elaborar les seves pròpies aportacions. En general es va coincidir en la necessitat de fer l'horta viable per mantenir-la útil i que per això cal més informació del seu estat actual –com la propietat de les terres,- formar agricultors i empresaris amb coneixements específics, fer venta directa, promoure la certificació social participativa, etc. En aquest sentit predominava la idea que l'actual crisi és el millor moment per prendre la iniciativa
Per poder dur a terme tot aquest programa es va demanar més col·laboració entre les diferents entitats, aprofitar sinergies i col·lectivitzar coneixements. En aquest sentit van sortir diferents propostes com la creació d'una Viquipèdia que agrupés tan els coneixements sobre l'horta com també les iniciatives i experiències en la seua defensa. Per l'Horta va posar el seu calendari-agenda com a catàleg de totes eixes entitats i també es va demanar la creació d'espais físics i polítics com poden ser una fira de les entitats de l'horta o un grup comarcal de la Plataforma de la Sobirania Alimentària on s'apleguen els diferents espais que ara es troben sectorialitzats.
Per donar continuïtat a la trobada i no perdre el contacte es va crear un grup de Facebook que permeti mantenir un debat permanent, així com concentrar tota la informació dels col·lectius i les entitats al mapeig que s'està elaborant des del web de la Plataforma per la Sobirania Alimentària del País Valencià. La propera trobada està encara oberta, però es vol que sigui a finals de juny en alguna població de l'Horta Sud.
Finalment es va presentar el Grup de recerca d'iniciatives territorials a l'Horta que proposa alternatives en el terreny agrícola, així com en el traçat de l'AVE.
