MARÍA DEL CARMEN GONZÁLEZ SÁNCHEZ
Recorde els temps en què començaren a arribar dones de color fosc a la zona on residia Visentica la Lloquera.
Al principi no importava, per als habitants de la nostra pedania l'existència de la prostitució ni era nova ni ens feia por. Feia anys, abans de tirar la casa del famós –en eixa zona- Jesús Morante Borras, hi havia hagut algun que altre “club de senyoretes”.
Durant el procés de lluita de La Punta, la policia anava, poc a poc, empenyent les dones un passet més cap a l'interior de l'horta.
Un dia, en realitat una nit, amb una altra persona vam anar passejant tranquil·lament fins a la porta de l'Església de la Immaculada Concepció de la Punta amb la idea d'entaular conversa amb les dones que allí hi treballaven. Al principi tenien por i van posar-se a la defensiva pensant que així marxaríem i tot continuaria igual. Però no va ser així: vàrem insistir, entaularem amistat i tant prompte com ens va ser possible (la comunicació sempre és més difícil quan es desconeix la llengua d'uns i altres) els explicàrem com la seua presència a la carretera ajudava a degradar la nostra forma de vida i el nostre entorn i no els afavoria ni a elles ni a nosaltres. Els oferirem una casa on poder llavar-se i estar-s'hi. Durant un cert tempv va funcionar, però novament l'assetjament de la policia les va tirar de la casa amb la denúncia de certes autoritats a les quals ja pertanyia.
Hui, quan passe de nou per la carretera de La Punta al mar i per la carretera de Natzaret-Oliva, veig eixes pobres dones com aguanten el fred, la por i en alguns casos els insults.
Quan senc parlar d'igualtat, de tracte de favor als immigrants, que elles tenen més facilitats per a que els seus fills entren en un col·legi tot pagat i un llarg etc sempre em ve a la memòria la imatge d'aquella xica de 19 anys, senegalesa, a la que un grup de desaprensius van carregar en el seu cotxe al revolt de l'autopista del Saler amb la carretera de Natzaret-Oliva. Dos hores més tard la van trobar empalada i gairebé morta.
Dissabte vam celebrar el Dia de la Dona Treballadora i jo vull fer amb eixe record un homenatge a aquestes dones que recorren milers de quilòmetres enganyades, deixant el seu món, la seua cultura, la seua família i són portades a eixe món al qual anomenem “primer” per abusar-ne i utilitzar-les en el que diuen que és la faena més antiga del món.
