Manifest de La Carrasca – Ecologistes en Acció d'Alcoi
Ecologistes en Acció afirma que la solució a la crisi no està ni en l'austeritat, ni en el creixement, ni en els rescats bancaris, sinó en auditar i deixar de pagar el deute il·legítim, i donar pas a la creació d'un altre sistema monetari que no es base en el deute ni necessite créixer. Per això se suma a la mobilització que impulsa el 15M el pròxim 16 de juny.
L'austeritat
El deute espanyol és unes quatre vegades el PIB espanyol. D'eixa impressionant quantitat, només el 16% és deute públic, la resta és privat fonamentalment lligat la rajola, en mans de bancs, immobiliàries i famílies.
L'austeritat no és la solució en primer lloc perquè, simplement, no hi ha prou diners, ni hi haurà, per a pagar eixe deute immens. El deute acumulat és tan gran, els interessos que cal pagar per a col·locar les emissions són tan alts, que amb raó les agències de risc van abaixant la classificació del deute espanyol, ja que endevinen que no es podrà pagar íntegrament.
Però, a més, l'austeritat portada fins a les últimes conseqüències (el pagament de tots els deutes) no és la solució en el capitalisme perquè és anticapitalista. El sistema econòmic actual no funciona al comptat, sinó basant-se en deute, un deute que és emés per distintes institucions, la principal de les quals és la banca. La seua activitat, bàsicament, consisteix a captar estalvi alié, és a dir, prendre actius de baix risc i prestar-los, o siga, invertir en actius de risc superior. Amb això crea un deute major que els diners que hi ha en circulació. Si el banc no correguera riscos, simplement no realitzaria cap activitat bancària i l'economia no funcionaria. Si les operacions ixen bé els banquers arrepleguen benefici, però si ix malament les pèrdues es reparteixen entre els amos del banc i les persones que han deixat els seus estalvis en l'entitat. És més, si l'operació és desastrosa i el banc és "massa gran per a caure" perquè en el seu enfonsament arrossegaria la resta de la banca i, amb això, una economia que és addicta al crèdit, els rescats acaben sent públics. Açò, inevitablement passa de forma periòdica en el capitalisme.
El creixement
La segona de les alternatives que es posen sobre la taula és el creixement. La idea és tornar a impulsar l'economia per a tornar els deutes. I aquest impuls vindria de la creació de nous diners i de l'estirada de la despesa pública. Però aquesta recepta, que ha sigut vàlida en la història del capitalisme, ja no ho és. El creixement econòmic comporta un consum major de matèria i energia. Però ja no hi ha energia barata disponible que sostinga un nou cicle expansiu de l'economia. Estem en el pic del petroli i, a mesura que es recupere el creixement, es dispararà, com ja està ocorrent, el preu de l'"or negre". Amb el preu del petroli en alça, el de la resta de productes també augmentarà i la crisi tornarà a aparéixer.
Davant d'aquest fet no hi ha economia verda que valga. Les renovables, l'eficiència i la "desmaterialització" de l'economia no eviten que calga més consum material i energètic per a mantenir el creixement. Simplement no hi ha cap dada que ho corrobore.
Els rescats
A aquestes altures està prou clar que els rescats no podran fer front al pagament de l'immens deute. Per al que estan aprofitant és per a generar una enorme transferència de recursos de les classes populars (les que estan patint les retallades de salaris i serveis), cap a les poderoses (les que detenen els capitals que controlen la banca i els fons d'inversió rescatats). És a dir, perquè els deutes dels que més tenen sí que siguen tornats, fent caure en la fallida als que menys tenen.
Moratòria, auditoria, impagament i nou sistema monetari
Cal una moratòria del pagament del deute, una auditoria per a determinar quin deute és il·legítim i un impagament d'eixe deute il·legítim. Es repeteix una vegada i una altra, sense mirar la història del capitalisme mateix, que si no es paguen els deutes, la pròxima vegada ningú no donarà crèdit. Això no és cert, en primer lloc perquè el negoci de la banca, la seua raó d'existir, és prestar diners.
Però açò no és prou, cal també reformular el sistema econòmic des de l'arrel perquè estiga en pau amb el planeta i amb les persones. És a dir, crear un nou sistema monetari que no es base en el deute i no necessite créixer. Açò és possible, perquè multitud de monedes locals ja estan funcionant així.
En definitiva, el que estem vivint és una contraposició del dret a la propietat privada de les classes més adinerades amb el dret a la vida (encarnat en assistència sanitària, o en educació, o en un medi ambient net). Ambdós són incompatibles ara com ara i la ciutadania ha de triar. L'aposta per la vida, per la qual pren part Ecologistes en Acció, eixirà al carrer el 16 de juny en les mobilitzacions convocades pel 15M.
