perlhorta.info

Defensem el territori

La Tira de Comptar: institució mil·lenària per al futur de l'Horta

La Tira de Comptar és l’espai habilitat des del segle XII per a la venda directa dels productes de l’Horta a València. Actualment es troba dins de Mercavalència i deuria ser un dels instruments per a la revitalització de la producció de l’Horta, tenint fins i tot un fort potencial turístic. Té en canvi greus problemes de subsistència per la desídia de la classe política municipal.
 
Segons apareix a la mateixa plana web de Mercavalència, mercat públic d'abastos de la Ciutat de València, la institució de la Tira de Comptar té els seus orígens al segle XII. Independentment de l'exactitud d'aquesta dada, allò que resulta evident és el seu valor patrimonial, a la mateixa alçada del Tribunal de les Aigües, i la seua importància al llarg dels segles en la comercialització dels productes frescos de l'Horta. Segons ens comentava Pepica, una llauradora d'Alboraia que no falta a la cita del mercat totes les nits, el nom de Tira de Comptar li ve perquè els llauradors venien el seu producte per peces o confeccionat a manolls, en lloc de vendre'l a orri. Els llauradors venien els productes per dotzenes, però sempre en contaven tretze, o millor dit dotze més u.

A la Tira de Comptar acudeixen totes les nits els llauradors de l'Horta a vendre els seus productes directament als minoristes, botiguers i restauradors de la ciutat. Aquesta transacció es realitza sense passar per cap intermediari, i per tant resulta molt més interessant per al productor, ja que controla quasi tot el procés de comercialització fins al consumidor final. La nau que ocupa actualment dins les instal.lacions de Mercavalència té uns 2.000 m2 i posseeixen el canet de venedor al voltant de 1.300 llauradors, encara que en una mateixa nit es puguen aplegar 300 d'ells.

Segons les dades de la Direcció Geneal de Política Comercial del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç, i de l'empresa pública Mercasa, la Tira de Comptar de València és la més important de les institucions de comercialització directa de productes hortofructícoles de la xarxa estatal de mercats d'abastos. Amb les seues 42.107 tones de producte comercialitzat, segons les dades de 2001, representa un 30.3 % del total de vendes de producte hortofructícola al mercat. Estant molt per damunt d'altres com Mercatenerife (29.1%), Mercamúrcia (9.9%), Mercalaspalmas (9.2%), Mercazaragoza (5%), Mercabarna (3.7%) i Mecarpalma (3.3%). Tal com es recomana al Pla d'Actuació en Comerç Interior del Ministeri, publicat en desembre de 2005, caldria que hi haguera més productors per tal d'incrementar la competència i afavorir al consumidor final.

Totes les matinades, des de les quatre menys quart fins a les vuit, s'ocupen les tarimes i es ven el producte conforme a les condicions del mercat, però sempre a un preu inferior al de la nau d'assentadors o majoristes. Aquesta circumstància de l'horari limita el potencial turístic de la Tira de Comptar, equiparable sens dubte al que puga tindre el Mercat Central. Des de fa un parell d'anys el mercat obri també el divendres a la vesprada, de quatre a sis, ja que és el dia de major afluència de compradors.

L'horari és un dels punts de més controvèrsia en l’actualitat, ja que per a un sector dels venedors i usuaris del mercat impedeix el relleu generacional, però per a la majoria es tracta del millor horari possible ja que tant minoristes com llauradors treballen als matins en la seua ocupació principal.

Si el llaurador treballa als matins, i pràcticament de sol a sol, al camp, qui va al mercat de matinada a vendre? La gran majoria de les tarimes les atenen les llauradores o les filles d'aquestes. Es a dir, que la Tira de Comptar es un espai fonamentalment femení, ja que tradicionalment han estat les dones les que han gestionat els ingressos de les explotacions familiars de l'Horta.

Des de fa dotze anys l'Ajuntament de València ret homenatge a la dona llauradora en l'entorn de la Tira de Comptar i en dates properes al vuit de març. És sens dubte un acte populista dels que tant agraden a la batlessa i on la responsable municipal de la desaparició de més fanecades d'horta de tota la història de la ciutat s'atreveix a pronunciar frases com que “sempre hem defés la nostra horta i els seus productes que no sols afonen les seues més profundes arrels en la nostra història i en la nostra cultura sinó que, a més, són la base de la nostra dieta mediterrània, reconeguda com la més sana i recomanable per a mantindre un bon estat de salut”.

A la Tira de Comptar acudeixen llauradors tant de l'Horta Nord com de l'Horta Sud, encara que pobles com Alboraia o Meliana són minoria davant els de Castellar, La Torre, Massanassa i la resta de viles del costat sud. El tipus de conreus d'una i altra banda afavoreix aquest predomini sudenc. Difícilment trobarem a l'Horta Nord camps de bledes, espinacs, raves, julivert o penques.

Encara que a les ordenances municipals, tant les del 10 de juliol de 1981 com la darrera modificació del 24 de setembre de 2004, especifiquen que nomes podran vendre a la Tira llauradors de la Vega de València, actualment és fàcil trobar productors d'altres comarques limítrofs com la ribera del xúquer, el Camp de Túria i fins i tot els Serrans.

La majoria d'horticultors de l'Horta Nord tendeixen a comercialitzar els seus productes a traves de comerços(magatzems) o bé d'assentadors de l'altre mercat d'abastos de la ciutat, Mercovasa, situat en el polígon industrial d’El Puig. Aquest mercat majorista privat té el seu origen en els anys 80, quan l'Ajuntament decideix traslladar fora de la Ciutat l'antic Mercat d'Abastos de l'Eixample. Es aleshores quan els assentadors de més pes decideixen traslladar-se a altres instal.lacions privades ja que no els convenç l'opció de Mercavalència. Durant molts anys des del mercat d’El Puig s'ha comercialitzat molt més producte, però a hores d'ara el volum que meneja respecte a Mercavalència ha tendit a igualar-se. Els llauradors de l'Horta Nord disposen igualment d'una parada anomenada també Tira de Comptar junt a la resta d'assentadors però no és significativa front a la nau del mercat de la carretera d'En Corts.

Al mateix temps que es traslladava el mercat, naixia la Societat Agrària de Transformació “Tira de Comptar”, en un intent per organitzar i coordinar els llauradors que acudien cada nit. Al front de l'organització de productors estava i està Vicente Nàcher, president d'igual manera de la Tira, síndic de la sèquia de rovella i president del Tribunal de les Aigües. Aquest dirigent històric ocupa els seus càrrecs quasi de forma vitalícia des dels temps del franquisme. Aquest fet ha condicionat que en la societat agrària únicament s'apleguen no més de cent vint productors del total. I tot açò a pesar del tracte de favor que el mercat li dispensa als seus membres amb preus especials en els carnets i en la targeta d'entrada al Mercat, com han denunciat altres llauradors.

En l'any 1.999 la societat agrària crea la marca Tira de Contar... l'Horta a la seua porta, marca comercial que havia de servir per a diferenciar el producte de l'Horta com a producte de qualitat i frescor màxima. La marca ha resultat un fracàs ja que resulta absolutament desconeguda per a la totalitat de la ciutadania. Ara bé, polítics com Rita Barberà segueixen a cada cita electoral prometent la potenciació d'una marca per a la diferenciació del producte local tal i com es pot comprovar a la seua plana web,
“ -Potenciar la Tira de Comptar com una institució, que impulse i promocione els productes frescos de la nostra horta, ampliant les seccions de venda directa dels mateixos en els mercats municipals valencians.
- Impulsar la creació de la marca Horta de València, dirigida a afavorir la comercialització dels productes valencians del camp, en col·laboració amb la Conselleria d'Agricultura.
- Potenciar el consum dels productes frescos de la nostra horta, a través de campanyes publicitàries i en mercats municipals.”

Cap d'aquestes tres promeses electorals ha estat complida mai per la responsable municipal de la mateixa manera que mai ha complit cap alta promesa relacionada amb l'Horta. Els llauradors, per la seua banda, sí veuen factible que es diferencie amb una marca de qualitat certs productes autòctons que a hores d'ara ja reben un reconeixement comercial, com ara la tomaca valenciana o la ceba de gra.

La Tira de Comptar hauria de jugar un paper principal en la protecció i difusió de les nostres varietats hortícoles mes destacades, patrimoni genètic de tots els valencians.

Altre dels problemes denunciat amargament pels llauradors és la presencia de venedors, fet que prohibeixen taxativament les ordenances municipals i que és tolerat pels responsables de la Tira. El fet que es venga producte que no siga de producció pròpia desgraciadament està massa extes i perjudica la resta de llauradors ja que és una competència deslleial.
En definitiva, i a pesar de totes aquestes dificultats, la Tira de Comptar es una institució única i destacable de València i la seua Horta. De manera que si el Mercat Central és la catedral de València, la Tira de Comptar es la seua sacristia. En aquests moments es troba en perill de desaparició com es toba en perill l'Horta, però podria esdevindre una ferramenta molt útil per a l'articulació d'una producció periurbana i de qualitat amb els consumidors de la ciutat. De l'aliança entre productors i consumidors podem eixir tots beneficiats, l'Horta també.

>> Nepotisme i corrupció en la S.A.T Tira de Comptar

Vicente Nácher president de societat agrària tradicional (SAT)que pretén aglutinar els llauradors de la Tira de Comptar, síndic de la sèquia de Rovella i president del Tribunal de les Aigües, ostenta tots aquests càrrecs com un cabdill, de manera quasi vitalícia des dels temps de la dictadura franquista. Ha desenvolupat un sentit extraordinari per a perpetuar-se en el càrrec i fins i tot per a transmetre'l de forma hereditària. Així, la seua filla ja ocupa el càrrec de tècnic de la S.A.T.. El nepotisme és un mal endèmic de les institucions i de les estructures productives de l'agricultura valenciana, en detriment de la seua competitivitat. A més, a més, la S.A.T., que no representa mes que a un 10% del total de llauradors de la Tira, realitza pràctiques fraudulentes amb la resta de llauradors que acudeixen cada nit al mercat. Denuncien beneficis importants pel que respecta als carnets de venedors i a les targetes d'entrada al mercat. O haver obligat als productors a costejar-se un curs de manipulador d'aliments, que normalment sol ser gratuït, i pel qual la S.A.T. podria fins i tot haver rebut alguna subvenció.

Etiquetes: