S'acosten canvis més profunds en l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet). El nou equip directiu està gestant una centralització de les prediccions meteorològiques des de la seua seu a Madrid, eliminant el paper que desenvolupen actualment en esta comesa els grups de predicció i vigilància (GPV) perifèrics.
És el cas del País Valencià, Balears i altres delegacions territorials, que fins ara no només han tingut una funció decisiva, sinó que en les dues últimes dècades s'han especialitzat extraordinàriament en la detecció i pronòstic dels temibles temporals de pluges torrencials que es donen quasi totes les tardors a les comunitats de l'àrea mediterrània.
Desmantellar els GPV s'albira com una molt mala notícia un gran error–sota el meu punt de vista–per a un país com Espanya, on el clima canvia no només dins d'una mateixa comunitat autònoma, sinó només a 20 quilòmetres de distància. No serveix l'exemple de països europeus en què la predicció està més centralitzada que ací, perquè en ells el clima és molt més uniforme en el seu territori del que tenim a Espanya, la diversitat geogràfica pressuposa una extraordinària varietat climàtica. L'arrencada del paper predictiu a les delegacions de l'Aemet per dur-lo a la seu de Madrid, lamentablement, sembla transportar al que succeïa en el meteorològic abans de la consolidació de la democràcia.
I no ens enganyem: no es tracta d'evitar solapament de funcions, perquè l'especialització dels GPV en aquests anys ha estat extraordinària i ha quedat acreditada en nombrosos episodis. Deixem que els tècnics facen el seu paper, el que els correspon, que no és altre que el d'informar i avisar la població del temps que ens espera. I això, ara com ara, qui millor ho fa són els grups predictius que treballen en cada comunitat autònoma. La resta és política.
Vicente Aupí (vaupi@estrellasyborrascas.com)
