Després de les últimes notícies aparegudes en premsa sobre el Informe al Gobierno Valenciano sobre la protección y conservación de la huerta de Valencia on Blasco preveu que la superfície actual de l’horta quede reduïda a la meitat, gastant el seu ja popular métode que podriem sintetitzar en: ‘per cada metre reqüalificat i construit, em cedeixes un altre per a protegir’
Per l’Horta vol manifestar:
– Hui en dia, la verdadera amenaça per a l’horta de València és el govern valencià. Podem dir que aquest govern passarà a la Història com el que ha volgut acabar amb l’horta de València. De fet, si posa en pràctica el model “de integración” que la conselleria de Territori explica a l’informe, podrem dir que efectivament podrà adjudicar-se aquest títol amb tota justícia.
– L’HORTA DE VALÈNCIA ES POT CONSERVAR TOTA, ABSOLUTAMENT TOTA, DE MANERA PRODUCTIVA I VIVA, no com un parc temàtic com pretén el govern valencià.
– L’horta de València ja està protegida. Legalment està considerada “zona agricola d’especial protecció”. El que cal és que el govern valencià respecte aquesta qualificació de l’horta i la faça respectar als altres, DEIXANT de REQUALIFICAR SISTEMÀTICAMENT espais d’horta protegida per tot arreu (La Punta, Beniferri, Alboraia, Orriols, Benimaclet,…)
– Si en l’actualitat l’horta de València no és un referent mundial de producció d’agricultura ecològica, que proporciona llocs de treball i seguretat alimentaria a la població, no hi ha més raó que la falta de voluntat política.
– És mentida que hi haja raons econòmiques, socials, de sostenibilitat,… que impedisquen conservar TOTA l’horta de València. Hi ha exemples al món que ho confirmen però també hi ha governs, com el nostre, que no ho volen vore.
– Un altre model de progrés que el perseguit pel govern valencià és possible. Actualment la politica territorial és INEXISTENT. No hi ha incentiu al cultiu ecològic, no hi ha campanyes d’estímul al consum de productes ecològics, no hi ha voluntat d’assegurar el relleu generacional mitjançant una escola d’agricultura biològica i tradicional i altres accions, no hi ha accions de revalorització de l’horta de València, no hi ha sentit comú a la política urbanística. Per contra, hi ha joves agricultors que estan obtenint beneficis de treballar l’horta de València produint productes ecològics. Hi ha doncs un horta productiva, amb un mercat de consumidors a Alemanya i el nord d’Europa, també a Espanya, que busquen els productes de qualitat de la nostra horta. D’eixa productivitat ni parla ni vol que es parle el Consell Valencià. Al govern valencià li resulta més rendible dir que l’horta de València no és productiva. Doncs si no ho fora, seria responsabilitat seua aconseguir que es tornara productiva.
– Només com exemple: a partir de la producció de xufa de l’horta de Vera d’Alboraia (aproximadament 1000 tones de xufa a l’any) es mouen més de 10 milions d’Euros (producció, venta, transformació, venta d’orxata (3.250.000 litres d’orxata), exportació). I la conselleria de Territori vol autoritzar la destrucció d’aquesta riquesa per construir un centre comercial promogut pel govern municipal.
– Manifestem la nostra perplexitat pel fet que no es faça públic fins l’any 2006 un informe sobre l’horta de València redactat en base a dades de l’any 2000, sobre tot quan aquest informe pot produir conseqüències de vital importància per a l’horta, els llauradors i la ciutadania valenciana i perquè coneixent el ritme d’urbanització de l’horta de València, resulta difícil creure que les xifres sobre l’horta que quedava en 2000 seran paregudes a la que queda hui en dia.
– Tenim el convenciment que la Conselleria de Territori no pretén conservar ni tota, ni la mitat, ni una quarta part de l’horta de València. El significat de la paraula “conservar”, per a la Conselleria de Territori i Vivenda, no és el mateix que el que indica qualsevol diccionari i tots entenem. Quan la conselleria parla que “la cifra de 4.000-5.000 ha –d’horta- es la más ajustada a sus posibilidades reales de conservación” no parla de mantenir l’horta viva, tal i com la coneguem hui, cultivada, productiva, envoltada del seu paisatge natural. Per a la Conselleria de Territori, “integrar la huerta en el desarrollo urbanístico y territorial del área metropolitana” és un camp de bledes al costat d’un grapat d’edificis de 20 pisos. I això no és, per més que vullga la conselleria de Territori entendre-ho així, conservar l’horta.
– Què diriem si el president del Brasil decidira ‘preservar’ l’Amazonia donant drets per deforestar la meitat d’aquest territori a canvi de que els deforestadors donaren al govern l’altra meitat? Això és el que preten el ‘model Blasco’
– En lloc de construir-urbanitzar tota l’horta amb edificis de 10 altures, el que vol fer el govern valencià és urbanitzar la mitat de l’horta amb edificis de 20 altures. Què perden els constructors?: Res. Es conserva així la mitat de l’horta? NO. Que no ens diguen més mentides: UN CAMP AL COSTAT D’UN EDIFICI DE 20 ALTURES NO ÉS HORTA.
UN HORTA FRAGMENTADA NO ÉS HORTA,
UN HORTA QUE NO CONSERVA EL SEU PAISSATGE TRADICONAL NO ÉS HORTA HISTÒRICA
UN HORTA QUE NO TÉ ACTIVITAT ECONÒMICA, NO ÉS HORTA.
SENYOR CONSELLER: PROU D’HIPOCRESIA.
DESTROSSE’NS L’HORTA, PERÒ DAMUNT NO ENS DIGA QUE AIXÒ ÉS PRESERVAR EL PAISSATGE I EL PATRIMONI, QUE ÉS FER UNA POLÍTICA DE SOSTENIBILITAT, QUE ÉS DEFENSAR L’INTERÉS DELS VALENCIANS I EL DE LES GENERACIONS FUTURES.
NO ENS FAÇA CREURE QUE EL BLANC ÉS NEGRE. FURTE’NS EL FUTUR I EL PRESENT, PERÒ DAMUNT NO ENS PRENGA PER IMBÈCILS I VULGA QUE LI APLAUDIM.
la versió imprimible la podeu trobar adjunta:
