26/11/2017 – Comunicat de Per l’Horta
Per l’Horta reclama el suport unitari de tots els partits a la Llei de l’Horta
La llei de l’horta que es debatrà a les Corts Valencianes el proper dimecres 29 de novembre és la culminació del procés que s’inicià en l’any 2001 amb la presentació de la primera Iniciativa Legislativa Popular valenciana. Com fa 16 anys, la llei pretén la protecció i dinamització efectiva d’aquest territori. Un objectiu al qual la Generalitat Valenciana es va comprometre en demanar la declaració del Tribunal de les Aigües com a Patrimoni de la Humanitat.
El present procés d’aprovació de la Llei d’horta, acompanyada per un «Pla d’Acció Territorial de l’Horta» (PATH) no ha de considerar-se com un obra sols del govern actual, sinó com la culminació d’un procés legislatiu que va començar sota governs anteriors. La llei que ara es presenta és l’expressió de la voluntat popular avalada per les 118.000 signatures que es varen recollir durant la primavera de l’any 2001 a iniciativa de desenes de col·lectius veïnals i ecologistes. El Pla d’Acció Territorial que desenvolupa la llei que ara s’aprovarà és, en la seua essència i estructura el mateix que va impulsar el govern del PP, i ja va estar sotmès a al·legacions en 2010, tot i que va quedar sense tramitació definitiva.
La principal diferència és que ara, el PATH va acompanyat d’una llei que li dona coherència i força legislativa, al que en 2010 era merament un pla d’ordenació del territori que buscava superar l’àmbit municipal. L’aprovació de la llei és fonamental per preservar l’horta perquè aborda el problema des de la gestió i la ordenació amb una visió global del territori i no sols municipal.
Cal insistir en la necessitat i importància d’una llei que regule i preserve l’Horta, un espai que marca la identitat dels valencians i que ha patit un ràpid procés de degradació i reducció en els últims trenta anys. Com s’ha demostrat durant les últimes dècades, deixar la seua gestió i protecció en mans dels ajuntaments, abandonant una planificació global del territori suposaria condemnar l’Horta a una probable desaparició, víctima de l’especulació.
Una mesura obligada per la UNESCO
Tampoc hem d’oblidar que el paisatge que volem protegir, el de l’Horta, és el marc territorial del Tribunal de les Aigües, un dels patrimonis de la Humanitat de que podem presumir els valencians. En la declaració del Tribunal de les Aigües, en l’any 2009, la UNESCO assenyalava la importància de protegir l’Horta de València com a «base material del patrimoni immaterial». En la declaració es diu textualment que la Generalitat s’ha de comprometre a «protegir i promoure tant el tribunal de les Aigües com també, necessàriament, els paisatge cultural en el que s’assenta». Una protecció que, segons entén la UNESCO, passa per declarar l’Horta com a espai no urbanitzable.
La declaració prèvia, per part de la Generalitat del Tribunal de les Aigües com a Bé d’Interés Cultural immaterial, també traslladava l’obligació de garantir la pervivència de la «base material» que és la pròpia horta productiva i el seu patrimoni moble -sèquies i camps, assuts i molins. L’instrument de protecció reclamat tant per la UNESCO com per la pròpia declaració de BIC de l’Horta és els Pla d’acció territorial, que acompanya la llei i que ara ja porta huit anys de retard.
Demanem el suport a tots els partits
L’aprovació de la Llei de l’Horta com del Pla Territorial que l’acompanya son, per tant, necessitats urgents en les que deurien coincidir tots els partits de les Corts Valencianes, més enllà de la inevitable discussió política que es produirà en el debat de les esmenes a la llei.
La fase d’esmenes ha de servir per a millorar alguns aspectes de la llei. Sota el nostre punt de vista un dels punts més criticables de la llei és el fet que no es valore la protecció de zones de l’horta que ara estan declarades urbanitzables, ja que aquesta situació afecta a terrenys d’alt valor paisatgístic, patrimonial i ambiental, per trobar-se sovient en els punts de transició entre horta i ciutat.De la mateixa manera, la llei accepta que els ajuntaments es reserven noves zones d’expansió urbanística, el que implica acceptar que es sacrifique més superfície de sòl d’horta no urbanitzable per al creixement de zones urbanes i polígons industrials.
Coincidim també amb algunes veus crítiques des dels sectors agraris en que la Llei manca d’un pla de gestió agrícola, que tot i constar com una promesa de la Generalitat, està tardant massa en convertir-se en una realitat. El futur de l’Horta ha de dependre de que el model agrícola de l’horta siga sostenible, i els usos agrícoles sempre han de prevaldre sobre els turístics si volem que es conserve l’essència d’aquest paisatge. La llei i el PATH són fonamentals per al futur de l’agricultura a l’Horta perquè van a servir per lliurar-la de l’amenaça immobiliària; però el pla agrícola de l’Horta ha de servir per a fer-la, a més, viable econòmicament, assegurant també el relleu generacional. Per això és una peça clau.
La Unió Europea en 1998 va reconèixer al seu Informe Dobris a l’Horta de València com un dels únics sis paisatges d’Horta a tota Europa dignes de protecció especial. Ni les institucions europees ni la societat valenciana entendrien que, tot i els aspectes millorables, no s’aprovara ara la seua protecció amb un ampli consens, que salvaguarde aquest patrimoni dels valencians per damunt dels canvis de color polític a la Generalitat.
