Els afectats lamenten les seqüeles psicològiques que pateixen per una ampliació del port que no arriba després de ser anul · lada pels jutges
Veïns de la Punta expliquen que segueixen de dol per les expropiacions de 2002
Lola Soriano / Las Provincias
Van tirar les seues alqueries i barraques el 2002 pel procediment d'urgència per ampliar les instal·lacions de distribució del port, però en eixos anys diverses sentències avalen la nul·litat del procés i exigeixen a les administracions refer el planejament. Les 300 famílies expropiades de La Punta es mostren tristes perquè no podran tornar a casa.
Durant els enderrocs, una veïna no va dubtar a afirmar davant les forces de l'ordre que si destrossaven les cases «i després la Justícia ens dóna la raó, què farem. No volem diners. Qui ens curarà les seqüeles psicològiques i el temps que hem perdut de poder estar a l'horta?» es preguntava.
Han passat onze anys des que van haver de canviar de vida, deixar els seus mitjans de subsistència, el seu trosset de pulmó verd i les seues cases centenàries.
Fotos trencades
Alguns, com Jesús Marco, assenyalen que han trencat les fotos de casa. «No podia mirar les barraques, conegudes com 'Casa Blanc el Jeroni', i vaig trencar les fotos. No ho podia resistir», explica Marco.
Un altre veí, Miguel Orient, assegura que ell atresora les fotos de les seues barraques, les de 'Sura'. «Fins i tot tinc un quadre que presideix el menjador de l'actual casa amb les meues barraques». No obstant açò, Miguel confessa que el dia que les van tirar «no vaig anar a veure-ho, no ho hauria pogut resistir».
Una altra resident, que prefereix no donar el seu nom, explica que encara no ha superat el dol de la pèrdua de casa i negoci. Afegeix que s'ha comprat la novel·la de Carmen Miquel, que es diu 'Mataren el verd. (Crònica novel·lada sobre a els fets de la Punta) '«i no puc passar de les primeres pàgines pel dolor que sento al recordar».
Des del port són nombroses les ocasions en què han explicat que esta instal·lació permetrà a València ser més competitiva enfront d'altres ports, com el de Barcelona. Però el progrés no sempre beneficia per igual. La presidenta d'un dels dos col·lectius d'afectats, Mari Carmen González, de la Unificadora, detalla: «No creiem en el progrés si no respecta la terra, la cultura i les arrels».
Vicente Navarro assegura que ha estat molt difícil reconstruir les seues vides. «Vaig perdre l'alqueria dels meus pares i una casa dels meus iaios. El meu fill, quan anava a classe, deia que no tenia casa». Recorda que en els últims mesos d'estada a La Punta, «venia gent a saquejar-nos i quan cridàvem a la policia ens deien que tenien ordre de no acudir».
Molts dels afectats se'n van anar temporalment a cases de lloguer «i alguns, gent gran, van haver de renunciar als habitatges de reallotjament perquè cap banc els finançava la hipoteca», diu una veïna. «Només sabem que tenien pressa a fer les obres i tirar-nos les cases. Traiem el just. La casa es va fer per casar-se l'àvia del meu marit, que va morir als 105 anys. A l'horta hi havia harmonia entre veïns i era una vida tranquil·la», comenta Maria José Tatay, esposa de Juan Vázquez.
Mari Carmen González subratlla que quan li van tirar la casa «van quedar-se dins fins als llibres de l'escola de la meua filla. Em vaig haver d'apanyar amb una casa amb humitats, em van deixar matalassos i encara conserve la cuina que em va deixar la 'tia Carme la sorda'». Lamenta els diners gastats en judicis i la falta d'ajuda.
Una altra afectada, Maruja la 'Fiscalera', indica que el seu immoble va ser dels últims a ser enderrocat. «Em vaig arribar a quedar sense veïnat. Vivint un any i mig més, però per culpa de l'assetjament vam haver d'anar-nos-en. La casa era dels avis del meu marit. Els enginyers agrònoms que ens visitaven no entenien per què deixaven perdre una horta on arribava a fer-se quatre collites».
Miguel Orient i Jesús Marco, els dos que posseïen barraques, recorden que tenien «forns moruns, on fèiem el pa. Antigament hi havia una barraca per les persones i una per a animals. Després va reformar-se i ens costava molts diners mantenir la tova de les construccions ». Tots dos dirigeixen l'altra associació d'afectats, Afeczal.
Vicent Romeu, de l'associació de veïns La Unió de la Punta, comenta que en un informe de fa 25 anys «es deia que la millor zona per ampliar el port era Sagunt, als Alts Forns, però han preferit carregar-se l'horta. No s'entén, amb la globalització, que portem els productes de fora i ens carreguem les nostres terres ».
A la noves cases de reallotjament també van sorgir problemes. Els veïns que tenien unes antigues vivendes, al costat de les ara construïdes, asseguren que amb les noves edificacions els han tapiat les finestres del darrere de casa seua. En alguns de les nous habitatges de reallotjament dels residents han posat ceràmiques a les portes amb els malnoms de les seues antigues cases o dels familiars per recordar els seus orígens.
