(PER L’HORTA en resposta a la presentació dels horts urbans a Sociòpolis:)
La ciutat no es pot permetre el luxe de perdre més superfície agrària útil en favor de projectes especulatius
L’acte d’ahir, de presentació dels horts urbans a Sociòpolis, ha sigut un acte de cinisme i propaganda política al inaugurar una part inferior a una hectàrea d'horts urbans mentre que la resta de la superfície d'Horta protegida arrasada continua abandonada i plena de brossa.
El regidor Vicente Aleixandre diu que Sociòpolis és “una oportunitat per poder ensenyar els xiquets i xiquetes valencians el que és l’agricultura, el sacrifici i l’esforç dels llauradors”. Per ensenyar eixos coneixements no era necessari destruir 350.000 metres quadrats d’horta. Amb la posada en valor de l’horta que tenia València en plena producció era més que suficient.
Ja va ser un acte de cinisme la pròpia idea d’este projecte. Reclassificar 350.000 metres quadrats d’horta protegida i dir que això és protegir l’horta, sembla un insult a la intel·ligència. El Govern del PP ha dit que l’actuació que es fa és un paradigma de la sostenibilitat perquè la gestió d’energia i aigua es un poc millor que la que es dona a la resta de la ciutat (on per cert és inexistent) però alhora arrasa amb 350.000 metres quadrats d’un paisatge i d’un sol agrícola de manera i-rre-ver-si-ble, és a dir, es persevera en una ocupació insostenible del territori.
D’altra banda, difícilment es podrà dur a terme una experiència d'hort urbà a Sociòpolis si no es millora el sòl, ja que la flor de la terra (capa vegetal) fou retirada i aportada terra agra molt més argilosa i que no reuneix les característiques d'estructura per a ser cultivada.
Per la resta, en el procés d'aprovació del plec de condicions no s'havia pensat en la discriminació positiva cap a l'agricultura ecològica, ni cap a les persones en risc d'exclusió social; aspectes a tindre en compte donades les actuals circumstàncies.
Caldria dotar a tots els barris d'espais destinats als horts urbans, especialment si poden estar en contacte amb els llauradors locals. La ubicació de Sociòpolis no és la millor per a la inclusió social, retirat de la ciutat i sense connexió amb la majoria de transports públics o bicicleta (tal com deia Per l'Horta en les al.legacions que va presentar al seu dia i que varen ser desoïdes per l’ajuntament i la Generalitat Valenciana). Però la utilitat dels horts urbans és, com sempre ha defensat PER L’HORTA, una realitat. La recepció de més de 150 sol·licituds en poques setmanes avala aquesta afirmació.
L'Horta de la Torre ha desaparegut i els seus elements patrimonials, vivendes, arbres, construccions agràries com les ceberes, estan abandonades i corren el perill de desaparèixer. S 'ha arrasat amb les sèquies tradicionals preexistents per fer-ne altres en superfície, de formigó prefabricat, totalment alienes al paisatge d'horta històrica, tècnicament mal dissenyades, deixades caure i no integrades als propis camins i horts . Resulta insultant que qui ha destruït l'Horta protegida de la Torre vullga inaugurar ara una Horta postissa.
Tot el projecte ha resultat un fracàs total, des de la fallida de les constructores fins a la destrucció de l'Horta protegida i l’expulsió de la població rural. La Torre ha canviat la seua Horta per un solar sense cap valor i abandonat. La ciutat no es pot permetre el luxe de perdre més superfície agrària útil en favor de projectes especulatius. L'interés que desperten els horts urbans demostra que en la actual situació de crisi l'agricultura és encara més necessària que mai.
El projecte de La Torre ha pretés encobrir una operació urbanística injustificada sota una imatge de disseny i atenció a les demandes de VPO.
D'altra banda, la conclusió definitiva de Sociòpolis està en l'aire a causa de la brutal política d'acomiadaments indiscriminats continguda en el ERE que la Generalitat ha imposat en el IVVSA, ens gestor de l'actuació, la qual cosa posa de debò en perill la construcció dels habitatges protegits que es van utilitzar com a justificació de la reclassificació del sòl agrícola preexistent.
Com ja explicarem a les nostres al·legacions:
- El pla especial intenta assentar un precedent molt greu en projectar la descatalogació d’horta protegida sense cap justificació legal, el que obri el camí per a futures transformacions de l’horta protegida. En cap cas es justifica que l’estat de l’horta de La Torre siga millor ni pitjor que qualsevol altre sector d’horta de la ciutat.
- Es fals que el projecte “rehabilite” l’horta. El propi projecte afirmava que l’horta protegida de La Torre es troba en plena producció, i que els espais “degradats” –abocadors de cotxes i deixalles- representaven menys d’un 5% de les terres afectades.
- L’execució que planteja és tot un seguit d’agressions a aquest espai i, per tant, condueix a tot el contrari: una destrucció quasi completa de l’horta de La Torre, que haurà de suportar una “reconstrucció” completa després de suportar l’impacte de l’urbanització de l’entorn.
- El 50% de les zones verdes incloses al pla de La Torre són en realitat terrenys no urbanitzables: zones d’afecció de carreteres i torres d’alta tensió. Són verdes perque la legislació hi prohibeix la construcció d’habitatges.
- La demanda d’habitatges de VPO a la ciutat de València es pot cobrir amb l’execució de polítiques més efectives de gestió del sòl urbà: facilitant la rehabilitació, venda i lloguer de vivendes buides (65.000 a la ciutat de València); destinant solars (suficients per a 42.000 vivendes a València) i reservant sòl als PAIs que ja estan projectats. Cal una política municipal i autonòmica que pressione els propietaris que especulen amb sol urbà –solars i habitatges abandonats- per que es construïsquen habitatges ja.
- El pla incompleix, a més, les normes de coordinació metropolitana quant a la protecció de l’horta amb caràcter general i la protecció de vivendes rurals típiques –barraques- i oblida la recentment aprovada LOT tant en l’esperit com en allò tocant a zones verdes, impacte acústic o mobilitat urbana.
- Finalment, entenem que la única justificació d’aquest pla especial, passa per crear un gueto de VPO a l’extrem més allunyat del terme de València, separat per la barrera del llit nou del Túria. D’aquesta manera es minimitza l’efecte que la construcció de VPO podria tindre sobre els preus de venda de les vivendes a la ciutat. Perquè les VPO es concentren a La Torre i no al projecte de Parc Central o als diferents PAIs que s’han executat a la ciutat?.
Sobre la realitat de les vivendes de protecció oficial i el projecte a SOCIÒPOLIS:
El IVVSA ha desenvolupat tan sols una promoció en la parcel·la R03, de manera que la resta de solars patrimoni de la Generalitat, els ha ficat en venda, alguns d'ells van ser comprats i altres han quedat en l'aire, perquè cap promotor té intenció de executar els projectes desmesurats i fora de tota lògica estructural que el Consell ha contractat i que obliga als futurs promotors a realitzar.
La promoció que està executant l'IVVSA està paralitzada per falta de pagament a l'UTE que va començar l'obra. A l'actualitat no es disposa de finançament i les famílies que han reservat o inclús donat una senyal no tenen cap garantia de rebre les vivendes que porten 6 anys esperant.
Per a acabar d'arrodonir a mala gestió i falta de previsió, en l'actualitat no s'hi disposa de finançament. Les obres d'urbanització s'han anat dividint a quarts de manera que en un primer moment estava prevista una única Fase i a l'actualitat ja s'ha partit en 4, encara que possiblement acabarà arribant a 6. Les 3 primeres fases estan acabades, encara que amb problemes de filtracions en el depòsit de pluvials, problemes de rec a les sèquies que acaben alçant-se per la falta de fixació al terreny, problemes de mort de gran part de la vegetació que envolta el parc urbà, perquè no hi era la més idònia per a aquest clima, problemes de disponibilitat dels terrenys necessaris per a acabar el total de les obres, problemes de disponibilitat d'aigua als horts previstos en la zona de protecció de la CV-400, perquè la sèquia està més baixa que els horts, etc.
Ara, s'està a l’aguait de començar la quarta Fase, quan algun banc o caixa torne a tenir confiança en les promeses de l'IVVSA, que ja fa temps que ha deixat de pagar les factures, amb un retràs de casi dos anys en els pagaments als constructors. Aquesta quarta fase, inclouria les places i zones verdes del sector, que de moment, son un secarral i conforme va passant el temps, cada dia es converteixen en un niu de brossa, brutesa i rates entre les que han de viure els pocs valents que han decidit començar a viure a aquest pseudo-barri abandonat a la seua sort.
És obligació de la Generalitat edificar les dotacions públiques previstes al barri i que són: dos col·legis públics, edificis dotacionals per a vivenda de lloguer per a joves, vestuaris per al camp de futbol (que per cer, el barri té un altre camp de futbol nou i en funcionament), asfaltat del camp de futbol, edifici-escola de jardineria, edificis per a vivendes destinades a diferents col·lectius com ara: majors, joves, lloguer, pisos compartits amb zones comunitàries, espais d'exposició, etc. Però el projecte ha acabat sent un pluf que no permetrà una correcta convivència i desenvolupament d'estructura de barri i de proximitat per la falta d'inversió i la desastrosa planificació de la forma de la ciutat projectada a aquest projecte.
