L'investigador posa en valor «l'horta» de València, amb motiu de l'exposició «Hortografies» de Miquel Francès
Prestigiosos experts de tot el món reclamen la seva protecció i un pla de gestió integral
Tomàs Rosselló / Levante-EMV
Fa tot just uns dies celebràvem el 9 d'octubre, la «festa dels valencians» i, per això, és un bon moment per posar la mirada al nostre patrimoni més viu i reflexionar sobre el seu futur: l'horta. El treball «Hortografies» de Miquel Francès, que ara passa en forma de exposició per la sala la Torre del Castell d' Alaquàs, amb el documental i el llibre que porta associat, pot ser una bona ferramenta per realitzar aquesta anàlisi de la realitat de l'horta, les seves amenaces i els seus punts forts.
Aquesta mostra fotogràfica es desenvolupa al voltant de quatre eixos: l'aigua, la terra, el paisatge cultural i la comercialització dels productes. A través de les seues fotografies de «l'horta» de València, que segueixen els cicles del camp, el cromatisme, la llum i les seues textures, Francès deixa la porta oberta que reflexionem, sobre la importància de preservar aquest paisatge cultural i productiu.
De fet, reflexions sobre el tema són mostrades per l'interessant documental que acompanya l'exposició, «L'Horta al costat de casa», dirigit per Vicent Tamarit i produït pel Taller d'Audiovisuals de la Universitat de valència.
Compta amb la participació, entre d'altres, de prestigiosos professors de diferents universitats del món, entre els quals destaquen el geògraf Joan Romero de la Universitat de València, Thomas Glick, hispanista i professor d'Història Medieval de la Boston University o Carl Steinitz, professor d'arquitectura del Paisatge de la Harvard University. Aquests experts ens demostren amb les seues paraules, la importància internacional de la nostra «horta». Opinions que a més són recollides i desenvolupades per cada autor en el llibre «L'Horta de València: Un paisatge cultural amb futur incert».
Tots eixos experts, defensen que «l'horta» de València, és la més gran, la més antiga, la de major tradició en la gestió l'aigua i probablement l'única que no té un procés uniforme de gestió i planificació. Un enorme i desconegut patrimoni cultural admirat arreu del món, amb importants valors paisatgístics, que passa desapercebut i que en l'actualitat sembla condemnat a desaparèixer per la pressió immobiliària, però que encara som a temps de salvar.
La Unió Europea
A l'audiovisual es destaca a més, que és un paisatge característicament mediterrani, que la Unió Europea ha considerat com un dels 30 de majors valors culturals i paisatgístics d'Europa, que per la seua cultura mil·lenària de saviesa és un llegat històric de molt valor, susceptible d'especial protecció. A eixa idea cal sumar-hi que «l'horta», ens identifica com a poble, com s'ha recollit al llarg de la història en novel·les, pintures i cançons conegudes internacionalment.
Però, per desgràcia, aquest espai va entrar en regressió a partir l'inici del creixement de les poblacions, a finals del segle XIX, amb els seus successius eixamples, i va prendre una major intensitat des de la dècada dels anys 50. En l'actualitat, després de més de mig segle, i malgrat les nombroses reivindicacions de col·lectius de la comarca sobre la necessitat de la seua preservació, segueix estant amenaçada.
El problema principal resideix que aquest territori no té una protecció que frene la seua destrucció, en detriment del creixement urbanístic de les poblacions de l'Horta. De fet el Pla d'acció Territorial de «L'horta» de València, que reconeix seus valors culturals, els protegeix en part i els posa en valor, després de cinc anys de haver-se presentat, segueix sense aprovar per part del Consell i lògicament sense aplicar-se. Encara lamentablement, sí que reconeix les àrees de reserva de sòl urbanístic sobre «l'horta» de cada municipi de la comarca, pel que resulta un document insuficient i que permet que continue la seua regressió, com comenta l'advocat ecologista Antonio Montiel.
Consciència social
Però també aquest règim de protecció ha d'anar aparellat de la conscienciació de la societat, perquè entenguem la seua gran importància ja que, segons el professor de Harvard Carl Steinitz, si existís una cultura de respecte cap l'horta, no necessitaríem una legislació per protegir-la. Però, per altra banda, si tenim una llei sense cultura, aquesta tampoc es complirà.
Una mostra d'aquesta necessitat de preservació és que en els últims 20 anys «l'horta» de València ha vist reduïda la seua superfície en un 30 % per la urbanització massiva i la construcció d'infraestructures, el que ha donat lloc a tràgiques pèrdues patrimonials com a la Punta de Pinedo.
Tanmateix, la seva destrucció no ha acabat, ja que segueix tenint un futur incert, a causa als projectes d'expansió urbanística que tenen aprovats la majoria de les poblacions de la comarca i que la crisi o els llargs processos judicials han paralitzat. Entre els quals destaquen: Catarroja amb el PAI Nou Mil·lenni, on es projectaven uns 12.000 habitatges més un centre comercial; Manises, amb la macrourbanització Gran Manises per a 10.000 habitatges, la tramitació no ha acabat; Alboraia, amb el pla del trasllat del centre comercial i la construcció d'un de més gran; Torrent, amb el Safranar i l'anunci de 5.000 habitatges en aquesta horta, o el Puig, amb un PAI de tramitació confusa i un camp de golf associat, on l'ajuntament va aprovar el 2008, en plena declivi urbanística, en el seu PGOU una reserva de sòl per a construir-hi 12.000 habitatges.
Un altre punt important és la rendibilitat dels camps que la formen, ja que a la nostra comarca generalment, no consumim els productes que els nostres llauradors cultiven, el que resulta contradictori i va en detriment de la seua preservació. Un contrasentit que posa en evidència iniciatives del Govern espanyol, com la de declarar la dieta mediterrània patrimoni de la humanitat, mentre pel contrari no es prenen mesures per garantir la preservació de la producció de «l'horta».
A totes aquestes eixes reflexions l'audiovisual vull afegir, que un punt positiu des de fa més d'una dècada és el naixement de col·lectius com Per l'Horta, la Universitat d'Estiu, Llavors d'Ací, Sobirania Alimentària, els Salvem o la Fira alternativa, que estan potenciant l'autocultiu, el consum ecològic de proximitat i la recuperació de l'ofici de llaurador. Una mostra d'açò són els calendaris per a la promoció de venda de verdura ecològica, que des de fa quatre anys distribueixen i que fomenten la venda directa dels productors a particulars, contribuint així a evitar la desaparició d'aquest valuós territori.
En els últims anys, també estan contribuint a «fer l'horta possible», els horts urbans i socials que estan posant en marxa diversos ajuntaments i propietaris de terres de la comarca i que es presenten com una oportunitat més, per poder tornar en el futur, amb el context de crisi actual, al model d'autoabastiment que durant tants segles va estar vigent. Esperem que aquestes iniciatives mantinguen viva «l'horta», mentre arriba una necessària protecció i gestió integral, que evite que desaparega un dels nostres patrimonis més importants.
