Eixir del circuit alimentari per consumir ecològic no és tan car. Calen ganes
València sembra seva nova Horta
Guillermo Hildebrandt / El País
Poques persones depenen més de la qualitat del que cuinen que un cuiner. Com tots els grans, Ricard Camarena controla al detall l'origen de la seua matèria primera. La seua exigència passa per que siga de la veïna horta valenciana i de temporada. Per la qualitat, i per principi: "Es nota moltíssim si el menjar ha viatjat o no. A més, crec en la necessitat d'assegurar la continuïtat dels llauradors autòctons", afirma. Camarena compta amb una xarxa d'aconseguidors que pentinen la ciutat a la recerca del millor producte, el més fresc.
Ruth també depèn de la qualitat del que cuina. Té un fill autista i malalt. A una altra escala, ella també té els seus aconseguidors. Estan al Mercat de Russafa i es diuen Terra i Xufa, un lloc que ofereix productes de proximitat i sense pesticides o fertilitzants químics. Ruth, que acaba de comprar bajoques, raïms, prunes i mig meló d'alger, s'ha deixat un euro més que si haguera anat a un altre lloc. "És una qüestió de salut. La meua i la del meu fill. Per no parlar que tot està molt més bo", etziba.
Lola Raigón, doctora enginyera agrònoma a la Universitat Politècnica de València, porta anys investigant pràctiques agràries que desemboquen en productes més sans i relacions més estretes entre consumidors i productors. Per a ella, València és un camp d'experimentació idoni: "Hi ha tota una nova generació de joves eixits de les escoles d'agrònoms amb ganes de treballar terres abandonades", assegura. I explica que la complexitat del sistema alimentari, que prima el benefici econòmic i allarga els circuits de distribució, sol desembocar en verdura industrialitzada. Aquesta, assegura la científica, tendeix a portar, en l'envàs i a voltes el gènere mateix, "tòxics, disruptors hormonals o, directament, productes cancerígens".
No tots els que busquen garanties sobre l'origen del seu menjar poden permetre's menjar a Ricard Camarena, comprar en tendes ecològiques o tenir el temps que necessita un hort urbà. Quines opcions queden, llavors?
"Hi ha arguments per al canvi: fam i obesitat repartits a parts iguals pel planeta, llauradors empobrits, un sistema alimentari que sí que dóna beneficis, però que reparteix malaltia en lloc de salut… La clau està a trencar des de baix la dependència dels grans circuits". Juan Clemente Abad, autor de les paraules anteriors, forma part de diferents organitzacions que treballen amb aquesta filosofia. La principal és la Plataforma per la Sobirania Alimentària del País Valencià.
"Defensem un model que pose a les persones en el centre en lloc del lucre. Per tant, ens oposem al panorama que està dibuixant la negociació del Tractat de Lliure Comerç entre els EUA i la Unió Europea, que busca desregular encara més els mercats i que es fa d'esquena a la ciutadania". Des de Sobirania -igual que a Via Campesina, l'ens supranacional en què estan integrats- proposen que les persones s'organitzen per controlar de prop els seus aliments. "Ja ens ha passat", diu un poc contrariat Abad, "tenir productors locals sense mercat on col·locar els seus productes ecològics, i, alhora, consumidors amb problemes per trobar-los. Cal unir eixes dues parts".
Mans a la faena
Són les 7 de la vesprada d'un dijous al Casal de la Falla d'Arrancapins. Hi ha força moviment. Mentre una parella revisa uns papers, els que van arribant s'abracen i es van distribuint per l'espai. En un moment donat, Ana anuncia que ha portat les croquetes i les hamburgueses vegetarianes. És dia de repartiment en el grup de consum d'Arrancapins.
Kike Domenech i Mayte López expliquen com van fundar una de les agrupacions de proveïment de proximitat més actives de València. Com tantes altres, és fruit de l'empenta renovadora que va suposar el 15-M. En l'últim lustre han passat de cinc a més de 60 al País Valencià. A l'acampada de la Plaça de l'Ajuntament, Mayte i Kike s'havien apuntat al grup de treball de Medi Ambient. Quan les assemblees van passar als barris, una de les primeres decisions a Arrancapins va ser crear un grup de consum.
Cada dijous, fins a 30 famílies -depèn de la setmana- vénen a recollir el gènere que prèviament han encarregat a través d'un sistema de comandes. Tenen dos subministradors als que encarreguen fruites i verdures una voltacada set dies. Amb periodicitat mensual demanen cosmètics, productes de neteja i fins i tot carn ecològica. Han enllaçat amb vies de comerç just per portar cafè, xocolata o plàtans. I tenen els seus propis ous, pels quals han muntat un galliner als afores de València.
"Tot el que podem ho comprem fora del circuit de distribució convencional", explica Mayte, que assegura que, per a ells, la gran satisfacció és "tenir la capacitat de modelar certes dinàmiques a través de la demanda". Els productes de cosmètica i neteja ecològics se'ls escapen del pressupost, però amb els aliments frescos, Kike i Mayte asseguren que no gasten més diners que en una gran superfície.
"És que no tirem absolutament res. Els productes duren moltíssim més a la nevera, ja que no els han arrencat verds i transportat en camions frigorífics des de l'altra punta del món. Açò," diu Kike assenyalant les caixes que han arribat mentre parlava, "ho han llevat de la terra fa una estona. És que no hi ha color."
Enmig de la xerrada, arriba un matrimoni de francesos joves. S'han assabentat que al Casal s'adquireixen productes frescos de l'Horta. Kike i Mayte els donen la benvinguda amb un somriure.
"Per ara hi ha lloc per més gent", diu Mayte, "però a partir de cert límit, passaria a ser massa aclaparadora per a l'estructura que tenim. Necessitaríem muntar alguna cosa gran". Mayte admet que muntar el grup els va suposar força feina. Però, també, que es moren de ganes que açò vaja a més.
