Un estudi, elaborat per la Xarxa de Consum Solidari i l'Institut d'Economia Ecològica i Ecologia Política, analitza quatre aspectes del treball pràctic que realitzen els diversos tipus d'experiències de consum ecològic organitzat: les compres que realitzen i els criteris en què es basen per efectuar-les, la relació directa amb els productors i productores que els proveeixen d'aliments; l'organització interna dels col·lectius i la participació en els mateixos de les persones que els conformen, i el treball polític de promoció de la sobirania alimentària.
Les experiències de consum ecològic organitzat representen una de les iniciatives agroecològiques amb més potencial transformador i que més s'ha estès en el nostre àmbit durant l'última dècada. Aquests col·lectius de consumidors funcionen de manera assembleària i tracten de proveir d'aliments ecològics establint relacions directes amb la petita agricultura de les seves regions.
Actualment, es calcula que existeixen més de 130 grups i cooperatives d'aquest tipus només a Catalunya, la majoria de les quals es troben a l'àrea Metropolitana de Barcelona. Tot i ser una pràctica molt interessant i que està clarament en auge, aquesta és una de les primeres investigacions que han aprofundit en l'estudi dels diversos tipus d'experiències que existeixen, les limitacions i els potencials associats a cadascuna d'elles, etc.
L'estudi pretén seguir aportant una mica de llum sobre aquestes qüestions, el qual ha estat realitzat per Guillem Tendero i Marc Badal, membres de l'Institut d'Economia Ecològica i Ecologia Política, arran d'un encàrrec realitzat per la Xarxa de Consum Solidari i es pot llegir sencer ací.
