La sentència obliga la Generalitat Valenciana a tramitar de nou el Pla atenent a criteris mediambientals actuals
PER L'HORTA exigirà responsabilitats a Juan Cotino, conseller de Medi Ambient el 2009, per eludir, llavors, la legislació vigent, obviar un tràmit obligatori com l'avaluació ambiental estratègica i seguir endavant amb la destrucció de la Punta malgrat la sentència del Tribunal Suprem que el 2009 anul·lava el Pla i que ara ratifica el TSJ.
El Pla Especial que va acabar amb una de les hortes protegides de més qualitat d'Europa, a La Punta de València, va ser promogut a finals dels noranta per l'Autoritat portuària amb el beneplàcit de l'Ajuntament de València i aprovat definitivament per la Generalitat Valenciana al desembre de 1999. Al juny de 2009, aquest Pla Especial va ser anul·lat per una sentència del Tribunal Suprem.
Malgrat açò, ja que el text de la sentència va ser completament explícit i clar respecte a l'exigència de tramitar un Pla nou d'acord amb els criteris mediambientals vigents, l'avui president de les Corts Valencianes, i llavors conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge va eludir el compliment de la sentència i va dictar una resolució que, burlant la llei, va servir per seguir endavant amb la destrucció irreparable de l'horta de La Punta.
El llavors govern del PP a la Generalitat Valenciana, tampoc va atendre les 116.000 signatures de la ILP que demanava una Llei de Protecció de l'Horta amb l'argument que el govern de la Generalitat hi estava treballant. Aquella suposada llei, però, segueix sense ser aprovada 12 anys després i ara el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), en una sentència coneguda en aquests dies ve a ratificar el Tribunal Suprem quan anul·lava el Pla Especial de La Punta. La sentència del TSJ indica també que la resolució dictada per Cotino no s'ajusta a la legalitat.
La sentència del Tribunal Suprem era explícita respecte que no era possible esmenar tràmits i seguir endavant sinó que era necessari tramitar un nou Pla,ja que aquell no tenia el preceptiu informe de la Demarcació de Costes de València, sense perjudici d'altres defectes que havia denunciat en el seu moment l'associació de veïns i afectats de la Punta "La unificadora".
Malgrat això, uns mesos més tard, al desembre de 2009, la Generalitat va intentar de nou l'aprovació del Pla Especial aportant llavors aquell informe de la Demarcació de Costes però obviant altres tràmits necessaris com era l'avaluació ambiental estratègica exigida per la nova legislació ambiental.
El TSJCV declara ara de nou la nul·litat radical del pla especial, "de manera que no és possible la seua esmena ni convalidació per l'administració (…) havent de tramitar ex novo el pla anul·lat, d'acord amb les noves exigències normatives, tant urbanístiques com mediambientals hui vigents".
PER L'HORTA denuncia una volta més l'atropellament de què van ser objecte els veïns i llauradors de la pedania valenciana de La Punta, expulsats per via d'urgència dels seus habitatges i camps, fa ja catorze anys, per a la urbanització d'una Zona d'Activitats Logístiques (ZAL) que, tal com vam pronosticar al seu dia, mai ha rebut ni una sola empresa ni activitat que justifique la destrucció d'eixa horta d'especial valor ecològic i patrimonial.
La ZAL, convertida hui en un immens solar, va suposar la destrucció de 750.000 metres quadrats d'una de les millors hortes litorals d'Europa en plena producció. La inicial protecció especial que pel seu elevat valor agrícola s'hi havia reconegut, va ser modificada a través d'un Pla Especial que va permetre canviar el seu ús tradicional per albergar una ZAL. Contra la seua ubicació i disseny s'hi van pronunciar des del principi i durant molts anys nombrosos experts i associacions ecologistes i ciutadanes nacionals i internacionals.
La resistència dels veïns i llauradors de la Punta davant la prepontencia d'una administració que es va negar des del principi a considerar tan sols altres alternatives d'ubicació com la de Sagunt, opció que assenyalaven diversos informes, mobilitzà un important cabal de suport entre personalitats de l'àmbit social, acadèmic i cultural valencià que van protagonitzar nombrosos actes reivindicatius i solidaris, a més de la producció de documentals i publicacions d'entre els quals la novel·la "Mataren el verd" de Carme Miquel constitueix la més recent mostra.
L'execució per la força de la demolició i el trasllat forçós de més d'un centenar de famílies es va veure acompanyada per diversos enfrontaments de veïns i manifestants amb les forces d'ordre públic que es van emprar una especial duresa en una època en què Francisco Camps era Delegat del Govern al País Valencià.
Des de PER L'HORTA es denuncia la prepotència i la impunitat amb la que actua en eixe cas una administració autonòmica que va imposar per la força la destrucció d'una horta d'incalculable valor i l'expulsió dels seus pobladors i llaudradors tradicionals, alguns dels quals han mort abans que es dictés una sentència que reconeix ara, però no repara, la injustícia i l'abús de dret de què van ser víctimes.
PER L'HORTA estudia les vies a través de les quals exigir responsabilitats a Juan Cotino, que va ser conseller en 2009 quan la conselleria de la qual era responsable eludís requisits explícits exigits per la legislació vigent per a completar la urbanització d'una ZAL que la realitat ha demostrat en sobrades ocasions innecessària i fracassada.
Les dues sentències (la del Tribunal Suorem del 2009 i l'actual del TSJCV) poden descarregar-se al final d'aquest article.
Per accedir a tot l'arxiu històric sobre La Punta elaborat per PER L'HORTA cliqueu a eixe enllaç
