Part dels afectats afirma que la llei els empara perquè un projecte "d'urgència" porta aturat 12 anys i ara es declara nul
Mónica Ros / Levante
Els expropiaren per la via urgent perquè el Port precisava d'una Zona d'Activitats Logístiques (ZAL) que atraguera una major activitat econòmica, i amb esta més creixement i ocupació. Però aquests 683.000 metres quadrats que necessitava el projecte eren de 620 persones que s'oposaren a perdre les seues cases, a canviar de vida, a oblidar la seua terra i a deixar de conrear l'horta de La Punta.
Per açò, dotze anys després, 150 dels afectats per aquestes expropiacions es van unir en una associació amb eixe mateix nom -Associació d'Afectats per la ZAL (Afeczal)-, van contractar a un advocat i sol·licitar davant el jutge que, després de més d'una dècada sense que el projecte arranque i seguisca sent fum, ja és hora que els tornen les seues terres. És més, la llei preveu que si passen deu anys i no s'ha dut a terme el pla que estava previst, es pot demanar la reversió dels terrenys. I ja n'han passat dotze. Per açò, Afeczal manté la petició de reversió dels terrenys que va sol·licitar a principis d'any perquè la terra torne a distribuir-se en parcel·les d'horta i deixe de ser un polígon fantasma.
Part dels afectats segueix ara la lluita i, encara que cansats del procés, no estan disposats a rendir-se i més si saben que els jutges han fallat per segona volta, que allò "que ens van fer va ser il·legal". I és que el TSJ ha ratificat el que ja va decidir el Suprem en 2009: que la resolució del llavors conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge Juan Cotino -per la qual va aprovar-se definitivament el pla especial modificatiu del Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) de València, amb expedient d'homologació, per desenvolupar la ZAL-es declara nul perquè és "contrari a dret".
D'aquesta manera, el temps li dona la raó als afectats. Però amb açò es queden perquè la sentència "no parla de reversió de terrenys, ni de responsables, ni de cap conseqüència per haver destruït l'horta de La Punta de forma irreparable. Parlen de defectes de forma", afirmen els afectats, que no són pocs i més, estan dividits en diverses entitats. Això sí, la gran majoria, la sentència els sap a poc i tots parlen d'una "victòria moral" que "de poc ens serveix perquè ningú ens va a tornar les nostres cases ni la nostra vida a la Punta". Almenys, fins que un altre jutge decidisca si els afectats tenen dret o no a tornar a disposar de la terra que els van prendre.
I és que l'oposició que van protagonitzar al seu dia va servir de poc perquè els enderrocs es van dur a terme. I punt. Malgrat les 116.000 signatures que van recollir els veïns. Tot i haver de desallotjar molts dels residents per la força.
Un solar urbanitzat des de 2006
Les màquines excavadores van entrar als camps d'horta de La Punta l'1 de juliol de 2002 i ho van arrasar tot. Quan la zona es va convertir en un solar gegantí entraren altres màquines per urbanitzar la zona i distribuir el terreny en parcel·les i construir els carrers, voreres i fanals gràcies a una inversió de 3 milions d'euros. I aixina des de 2006. I és que la ZAL està inoperativa, simplement, perquè no es ven ni una parcel·la, tot i la insistència de l'Autoritat Portuària a assegurar que el projecte és "necessari" i "prioritari".
No obstant açò, no hi ha moviment ni sembla que ni vaja a haver-ne en un breu espai de temps. I els afectats, aquells que van sortir de les seues cases a corre-cuita, gairebé amb una mà davant i una altra darrere perquè el projecte era "urgent" i açò implicava que no podien negar-se a l'ocupació, senten que els cremen les entranyes de ràbia quan veuen el solar, sense vida i ple de matolls.
