CARLES PORCEL
Continue reflexionant sobre el sistema bancari actual, per aclarir com influeixen els bancs en l'empobriment del Tercer Món, com faciliten l'especulació de les grans multinacionals, les indústries contaminants que financen, etc . La banca té múltiples i desconegudes repercussions negatives a tot el món que continuaré exposant.
Perpetuar un model insostenible
Fins fa pocs anys, els projectes per proveir la població d'infraestructures per a serveis bàsics com energia, aigua o transport eren desenvolupats per empreses públiques. Des de principis dels 90 hi participen cada volta més empreses privades, tant en la construcció com en el finançament i l'explotació. Aquests projectes es financen mitjançant els anomenats project finance (acords entre governs, banca i empreses).
Molts d'aquests projectes es duen a terme en països del Sud i responen a la voluntat d'aplicar el model energètic i de desenvolupament que regeix en el món occidental. Cada volta més veus alerten que eixe model és insostenible (perquè sobreexplota els recursos naturals) i injust (perquè s'aplica sense tenir en compte l'opinió de moltes persones a qui afecta i perjudica).
Un exemple: el BBVA finança un 11'5% (150 milions d'euros) dels costos del projecte OCP (Oleoducte de Cru Pesat), que travessa l'Equador passant per una Reserva de la Biosfera. Repsol-YPF és una de les tres empreses que el desenvolupen i per fer-lo s'ha apropiat de la reserva i de la gent que hi viu. Posseeix un 26% de l'empresa propietària del projecte, OCP Ltd, amb seu a les Illes Caiman (tractaré en un article posterior els paradisos fiscals). L'altre banc espanyol involucrat és Caja Madrid, que presta un 4% dels diners.
En resposta a les denúncies socials per la inconveniència d'eixos projectes la gran banca va redactar el 2003 els Principis d'Equador, pels quals es va comprometre a finançar només projectes dels quals s'hagen valorat els impactes socials i ecològics. Un any més tard l'organització Banktrack publicà un informe que demostra que diversos projectes que incompleixen clarament estos principis són finançats per bancs signataris.
Com inversors
Des de fa diversos anys la banca ha fet una gran promoció dels fons d'inversió i de pensions , i avui és habitual haver-hi ficat diners. Com gestora dels fons, la banca decideix com jugar amb la immensa quantitat de diners que dipositem entre tots. Encara que puguem saber en quines empreses, sectors o productes estem jugant en cada moment, tenim poc o cap control sobre el model de societat que potenciem i del qual ens beneficiem en participar en eixos fons. Per exemple podem estar participant en el deute extern si el fons juga amb títols de deute públic d'algun país del Sud. I, en qualsevol cas, segur que alimentem l'economia casino (veure propers articles).
De la inquietud d'alguns inversors per controlar en quines activitats participen van sorgir els anomenats fons ètics. En general funcionen d'acord amb criteris excloents: garanteixen que no invertim en empreses de certs sectors (armament, tabac, energia nuclear…) o amb certs comportaments (experimentació amb animals, contaminació, explotació laboral…). Però eixos criteris d'exclusió estan definits de manera molt vaga i el que s'exclou és poc, de manera que en realitat no hi ha gaire diferència entre invertir en un fons ètic i un de normal (vegeu el requadre).
També existeixen els fons anomenats solidaris, que donen una menuda part de la comissió per la gestió del fons a entitats d'interès social. Però no ens diuen res sobre l'interès social del que es finança amb el capital invertit.
En els fons d'inversió de la banca ètica els criteris d'exclusió estan ben definits i són més restrictius.
Així, si no volem ser còmplices i beneficiaris d'activitats que desconeixem i de l'economia casino el millor que podem fer és no posar diners en cap fons, especialment en els de pensions, perquè en eixe cas cedim els diners a l' economia casino durant molt més temps.
Fora del món bancari i dins de l'economia social sí que trobem alternatives que ens permeten conèixer les formes de fer economia en què invertim, que estan governades per principis d'igualtat social i/o sostenibilitat. En articles posteriors presentarem els que hi ha tenen Espanya i al País Valencià.
Açò són 'inversions ètiques?
Un estudi d'ESADE consultà a quines de les empreses de l'IBEX35 no va a parar els nostres diners en contractar els fons (pseudo) ètics que ofereix la banca espanyola. Dels nou fons estudiats, quatre no sabien o no declaraven quines empreses quedaven excloses de la inversió, dos excloïen només una i els tres restants excloïen 8, 17 i 22. Aquesta discrepància es donava malgrat el fet que els criteris definitoris de tots els fons eres bastant similars. Moltes de les empreses que reben més diners dels fons (pseudo) ètics espanyols i europeus són d'una ètica àmpliament qüestionable: Telefónica, Iberdrola, Endesa, GlaxoSmithKline, Siemens, la petroliera BP, Inditex o HSBC (un dels principals conglomerats bancaris del món).
Els fons (pseudo) ètics que ofereix la banca convencional s'emmarquen dins del que s'anomena Responsabilitat Social Corporativa. És la resposta que es dóna majoritàriament des de les grans empreses a les reclamacions socials de justícia i respecte pel planeta i, per ara, consisteix més en una eina de màrqueting o de rentat d'imatge que en un qüestionament genuí i una reorientació efectiva de les activitats pròpies.
En futurs articles abordarem inversions amb principis ètics realment demostrats, com el Triodos Bank present a Espanya des de fa pocs anys.
Aquesta secció està realitzada per CRIC (Centre de Recerca i Informació en Consum), editora de la revista Opcions de consum conscient.
