La Universitat de València aprova un dictamen sobre la conservació de l’Horta
Primer.- L’Horta de València és obra de l’home formada per l’esforç de segles dels llauradors i com a obra humana és un bé cultural de primera magnitud del patrimoni de la humanitat, el qual ha de ser protegit amb la màxima urgència. En aquest moment la superfície agrària que queda del total d’extensió que regaven les huit séquies del riu Túria, amb els seus braçals i files, a la qual estén i exerceix la seua jurisdicció el Tribunal de les Aigües de València, mereix una declaració de protecció. Fàcilment identificable i delimitable per mitjà dels estudis oportuns, alguns dels quals ja existeixen, han d’aplicar-se les mesures de protecció previstes en la legislació aplicable al patrimoni cultural i natural. La Generalitat Valenciana ha d’aplicar amb urgència aquestes lleis per a protegir les terres que conformen l’Horta de València amb les figures jurídiques de màxima protecció que en elles es regulen i evitar que desaparega.
Segon.- La Generalitat Valenciana ha d’elaborar un pla amb el major consens social possible en la societat valenciana que recupere les zones deteriorades de l’Horta de València i destinar per a això els recursos necessaris. Parar les intervencions humanes que estan destruint l’Horta i paralitzar qualsevol actuació que estiga contribuint a la seua desaparició.
Tercer.- La Generalitat Valenciana ha de prestar tot el suport tècnic i financer a l’agricultor de l’Horta de València per a la recuperació i el manteniment sostenible d’aquesta, facilitant el procés d’evolució cap a l’agricultura ecològica o afavorint una altra funció social per a l’agricultor. Perquè en la situació actual l’agricultor es troba desorientat i pessimista i necessita una important ajuda de la societat per a fer rendible el seu esforç. La recuperació i el manteniment sostenible de l’Horta de València no solament significarà que una part de la nostra història continue viva perquè la coneguen i en gaudisquen les noves generacions, sinó que només amb aquestes condicions serà un patrimoni digne de ser protegit també per la Unesco, com el palmar d’Elx. I ha d’iniciar-se el procediment per aconseguir aquesta declaració.
Quart.- La pervivència d’una institució mil·lenària, el Tribunal de les Aigües de València, va lligada a l’existència de l’Horta de València. Si aquesta desapareix, també desapareixerà el Tribunal. I tant una com l’altre formen part essencial de la cultura i la història del poble valencià.
Cinqué.- A l’Horta de València hi ha valors culturals i històrics que tenen singulars característiques i rellevància per al patrimoni cultural que traspassen l’àmbit de la nostra comunitat autònoma, fins i tot l’àmbit territorial d’Espanya. Per això considerem que ha d’integrar-se en la classe de béns d’interés cultural prevista en la Llei del patrimoni cultural valencià, 4/1998, d’11 de juny. Ha d’inscriure’s en la categoria de parc cultural, establida en l’article d’aquesta llei que diu:
Sisé– En conseqüència, per tot el que anteriorment s’ha exposat sol·licitem a la Generalitat Valenciana que la Conselleria de Cultura Educació i Ciència inicie el procediment de declaració de bé d’interés cultural en la categoria de parc cultural de l’Horta de València i, després dels tràmits oportuns, siga així declarada.