Skip to main content
AgriculturaEcologiaUrbanisme

Llauradors urbans per al nou segle

By 28 de maig de 2012gener 6th, 2018No Comments
Sociopolis.jpg
R. Peiró – Als terrats de Nova York creixen tomàquets. I cogombres i coriandre. Als habitants de Nova York els sembla «cool» i pràctic, pel que sembla a parts iguals, l'agricultura domèstica. Ells, tan acostumats a caminar sobre l'asfalt, pugen a dalt per trepitjar terra.

La moda de les terrasses-hort s'està consolidant en una ciutat amb un dels metres quadrat més cars. València no és Nova York, però també pensa en verd, un verd mediterrani, més rural, menys cosmopolita ia ran de terra. Com el de Sociópolis, aquest projecte urbanístic en pausa per entre les carrers buits circulen ara més tractors que monovolums.
 
El complex, en la pedania de La Torre, presenta com a reclam davant la crisi de l'habitatge, gairebé 300 horts urbans, dels quals un deu per cent-els situats al costat de la nova base del Consell Agrari Municipal-seran adjudicats en breu.
La superfície d'aquesta horta artificial oscil · la entre els 60 i els 110 metres quadrats per parcel · la i per optar a una d'elles, s'ha de ser major de 16 anys i estar empadronat a València.
Les peticions es baremaran amb acord a uns criteris establerts i que tenen en compte la proximitat i l'arrelament agrari, així com les circumstàncies socials i econòmiques dels agricultors aspirants.
Els adjudicataris hauran de pagar un cànon de 60 euros a l'any i no podran comercialitzar els productes que cultivin, mentre que en el cas de les parcel · les gestionades com a escola del Consell Agrari Municipal, la producció hortofructícola serà lliurada a institucions de caritat.
Perquè la intenció dels seus promotors és, a més, transmetre la cultura de l'agricultura, «el sacrifici i l'esforç dels pagesos». Una filosofia que impartiran en una escola oberta no només als escolars, sinó també a altres col · lectius com el de les persones grans o mestresses de casa.
El de Sociópolis és un parc agrícola en un àmbit urbà travessat per una de les sèquies de l'horta valenciana, la de Favara, concebut amb un plantejament urbanístic concebut per «recuperar les senyes d'identitat valencianes» i conservar l'estructura agrícola, inclosa l'aigua que passa per la ciutat.
Tanmateix, el projecte de l'Ajuntament no convenç a tots per igual i ja són diverses les veus discrepants. Entre elles, la de la plataforma Per l'Horta que considera que reclassificar 350.000 metres quadrats d'horta protegida "i dir que això és protegir-la, és un insult a la intel · ligència».
I no només això, l'agrupació veïnal denuncia que aquest projecte a més d'un «fracàs total», suposa «la destrucció de l'Horta protegida i l'expulsió de la població rural (…) La Torre ha canviat la seva horta per un solar sense cap valor i abandonat ».
Un «parc d'atraccions» sobre l'ecosistema valencià en opinió del portaveu del grup municipal Compromís, Joan Ribó. Segons la seva opinió, el seny obliga a la promoció dels horts urbans comunitaris sobre solars abandonats, i d'aquests, a València, hi ha molts.
En cas contrari, es corre el risc que les generacions futures coneguin l'horta valenciana només d'oïda i que la terra sigui només un poema de Neruda.

La lluita veïnal per recuperar l'horta
Un tros de terra que recreés el paisatge mestís de l'horta i la ciutat. Els veïns de Benimaclet van emprendre una lluita contra «el poder dels diners» i van reclamar per a si un solar abandonat per BBVA fa gairebé dues dècades. El van netejar, es van fer cavallons i es van plantar hortalisses i verdures. La banca va respondre tancant la zona. Però la lluita es va resoldre a favor del David veïnal i el Goliat financer va permetre finalment el projecte. D'aquesta manera, es va aconseguir recuperar no només un tros d'horta, sinó un senyal d'identitat.

 

Font: La Razón