Ha mort Miquel Martí Parra, llaurador

“Cada volta que un dona major o un vell llaurador o pastor de la nostra ruralia mor és com si una petita biblioteca s’esfondrara o esclatara en flames". J.P.B.

El passat cap de setmana va faltar Miquel Martí Parra, llaurador de la partida de Massamardà d'Alboraia, a l'edat de 86 anys. Miquel fou un llaurador dels de la “vella escola”, tota una vida dedicada al camp amb una visió pràctica i estètica que li portava al refinament i perfecció en el treball de la terra. De la porxada de sa casa, Ca Martí, penja una de les pissarres d'atandar-se de la comuna de Rascanya. Allí acudien els regants dels braços del Bramador i de la sèquia de la Morra abans de que les aigües anaren a perdre a la mar i s'atandaven tots els dies excepte dimarts i divendres. No era difícil trobar com la porta de la casa s'obria lentament i allà apareixia Miquel sentat en una cadira, sempre disposat a regalar consells assenyats sobre el govern de les aigües.

Miquel va ser el pare també d'una estirp especial de llauradors de l'Horta, els germans
Miquel, Vicent i Lola Martí Andrés. Cadascun d'ells en els diversos camps on desenvolupen la seua activitat, des de la viverística fins a l'agricultura biodinàmica han heretat eixe refinament i bon gust a l'hora de treballar la terra, preparar el planter, o arreglar una de les caixetes de verdura setmanal que els consumidors recullen en les seues explotacions d'Alboraia o Genovés.

Cal honorar la memòria dels nostres llauradors majors escoltant i aprenent del coneixement tradicional que atresoren transmès després de moltes generacions. Conformen un dels llegats culturals més importants del nostre poble i en moments d'incertesa com els presents ens han de guiar en la recerca de solucions per a un futur més sa i ecològic.