Entrevista a Francisco Enríquez, delegat sindical de CGT-Màlaga acomiadat de Mercadona
Enric Llopis / Rebelión
Als 31 anys Francisco Enríquez en portava set treballant en un Mercadona de Màlaga. Hi havia fet de repartidor, forner ("una espècie de comodí a l'empresa", afirma) i finalment va recalar a la peixateria, dins de les tendes de la cadena que presideix Juan Roig. Sempre havia cobrat les "primes" o complements com a treballador que complia. Però el 10 d'octubre va ser acomiadat, poc després que els seus companys l'escolliren delegat sindical per la llista de CGT. L'organització anarcosindicalista ha posat en marxa la campanya "Fran Readmissió". Francisco Enríquez considera que l'empresa inocula la por i el sentiment de culpa entre els empleats, "i més encara en temps de crisi". Què ha passat? "Mercadona ha aprofitat la crisi per collar, gairebé fins arribar a una situació d'esclavitud".
Expliques que el teu acomiadament es precipita des que et trien delegat sindical a Mercadona. Com van les coses?
L'1 d'octubre m'elegeixen delegat sindical per CGT (a l'empresa només hi havia representació de CCOO i UGT) i penge l'anunci del nomenament en el tauler. Llavors el cap de Recursos Humans, Federico Pérez, ve a parlar amb mi, em fa una xicoteta entrevista, però sense esmentar la meua nova responsabilitat sindical. Eixos dies, a més, la meua cap directa a la peixateria estava visiblement nerviosa. Em va amonestar. Mercadona va arribar a oferir-me tres dies pagats perquè "reflexionés", després tres dies més… Fins que finalment em van obrir un expedient i em van acomiadar per motius disciplinaris. El 29 de gener tenim el judici.
La CGT ha denunciat que l'empresa va oferir-te diners perquè acceptares l'acomiadament i tancar la qüestió.
Em van oferir el doble del que per la meua antiguitat em correspondria. Però no soles açò. Al meu ex-cunyat, que treballa en un altre Mercadona de Màlaga, el seu cap de Recursos Humans li va preguntar que li semblava açò meu i si podia fer alguna cosa perquè jo acceptés la indemnització proposada per l'empresa.
Consideres, per tant, que es tracta d'un cas palmari de repressió sindical?
Per descomptat, en cas contrari no m'haurien ofert ni un cèntim. Però el recurs que he presentat al jutjat té com a causa la violació dels drets fonamentals.
Proliferen últimament les denúncies que Mercadona porta a terme processos de substitució de plantilla. Això és aixina?
Sí, estan fent un gran ERO encobert. Una gran empresa com Mercadona, amb enormes beneficis, està substituint la plantilla més antiga per gent a la qual es contracta en condicions més precàries. Però no soles açò, a Mercadona de Fuengirola, per exemple, s'ha acomiadat gent per no saber anglès quan aquest no va ser un requisit per a la contractació.
Com està dissenyada l'empresa, quins mecanismes la fan funcionar?
Hi ha, en primer lloc, una cúpula, encapçalada per Juan Roig, a qui segueixen els 6 o 7 subordinats de la direcció. Ells manen als caps de zona (per exemple, a Màlaga hi ha un cap de zona per a 14 supermercats), que al seu torn "pressionen" als coordinadors i caps de tenda. És una cadena de "pressió" en què únicament importen els objectius. També es treballa amb "Mètodes" i sistemes de control.
Què són els "Mètodes"?
Controls que arriben a regular qualsevol activitat de l'empresa. Com desmuntar un palet, no anar al bany en hores de treball, com elaborar el pa, posar-te els guants d'un determinat color (si el portes de coloració diferent implica una sanció). També se't sanciona per portar barba d'un dia o un tatuatge, si la dona no va maquillada, o si dius alguna cosa de l'empresa que no és adequat (segons el seu punt de vista), si no somrius com toca… Es tracta, en definitiva, de mètodes de control i disciplina sobre el treballador. El mateix dia el coordinador et pot canviar l'horari. Es fan hores extres per obligació. En el meu cas, per exemple, vaig estar en un curs de formació de l'empresa a Almeria (entre les 8,30 i les 00.30 hores). No em pagaren ni una hora de més.
Una altra polèmica recurrent en Mercadona són les baixes laborals. Què passa?
En eixe assumpte hi ha molts problemes. Hi ha un metge de l'empresa, a qui has de avisar dues hores abans de caure malalt (és un misteri com pot fer-ho). El metge moltes voltes et diu el lloc de treball al qual pots passar, i que teòricament estàs en condicions de cobrir (per exemple, t'assignen la caixa). Perquè et concedisquen la baixa ha de ser per una malaltia molt greu. I si et demores en la malaltia et fan fora.
S'ha notat l'impacte de la crisi en les condicions laborals dins de Mercadona?
Sí, s'apreta molt més. Si hi hagués llocs de treball, ningú callaria. Però com que no n'hi ha, aprofiten per collar molt més. Gairebé fins arribar als límits de l'esclavitud.
Hi ha por?
Molta, i sempre a perdre la feina . Entres al matí a treballar i no saps què passarà durant el dia, si t'acomiadaran o continuaràs. Ells et van inculcant, en el dia a dia, aquesta por. Com? Et fan responsable de la teua secció, et criden per telèfon a casa a qualsevol hora i, és clar, has d'estar sempre operatiu. Et diuen que el teu company ha venut més, o coses d'eixe estil. En el meu cas han arribat a telefonar un dissabte a les quatre de la vesprada i també a la nit . El coordinador va arribar a cridar per dir-me que sóc un " pollastre sense cap" perquè se'm va passar apuntar una nota en les vendes del peix.
A més de la por, es busca inocular un sentiment de culpa?
També. Hi ha com una "culpa personal" quan et fan responsable per un error que l'empresa no funcione. Busquen, com et deia , el greuge comparatiu respecte altres companys. Però són coses que, malauradament, no transcendeixen a l'exterior de Mercadona. Com tampoc se sap que Mercadona, tant que cuida la seua imatge, tira menjar diàriament (perfectament uns 9.000 euros per supermercat i dia en aliments, multiplica-ho per totes les tendes de la cadena). Hi ha una empresa privada que els recull. Però prèviament s'han ruixat amb lleixiu i corrosius perquè ningú se'ls enduga. On ix la informació de tot això?