Les macrourbanitzacions de Catarroja, Manises i Alboraia van ser paralitzades o fins i tot anul·lades
Laura Sena / Levante
El nou mil·lenni va iniciar-se a l'Horta, com en altres comarques valencianes, amb una allau de macroprojectes urbanístics on els habitatges es comptaven per milers i el paisatge patiria una dràstica modificació. Entre els plans impulsats per la mateixa Generalitat Valenciana, mitjançant la Conselleria de Territori i l'Institut Valencià de l'Habitatge, i aquells que van proposar consistoris o particulars, a l'empara de la legislació urbanística, es projectaven a l'Horta Sud i Nord més de 31.000 pisos, la majoria d'ells concentrats en quatre punts: Nou Mil·lenni de Catarroja, Gran Manises, Golf Mar al Puig i el PAI de Vera i la Marina d'Alboraia. En tots els casos, a la llarga tramitació s'hi van unir moviments socials contraris i nombrosos recursos. Cap de tots aquells plans s'ha executat. La crisi, en alguns casos, o les decisions judicials, en d'altres, n'han invalidat les iniciatives.
L'últim cas ha estat el de Nou Mil·lenni de Catarroja. Com informava Levante-EMV este cap de setmana, el Tribunal Suprem ha anul·lat definitivament aquell planejament per no estar garantit el subministrament d'aigua, ja que en la seua tramitació existia un inconvenient de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. Primer el Tribunal Superior de Justícia valencià va adoptar aquest criteri i ara el Suprem ha rebutjat el recurs de cassació que va plantejar la Generalitat.
A Catarroja, però, ara queda en una situació d'indefinició la naturalesa d'aquest sòl, ja que va redactar-se i aprovar-se un nou Pla General d'Ordenació Urbana que recollia el projecte i, per tant, convertia una àmplia superfície d'horta protegida en terreny urbà residencial, on s'anaven a edificar 12.000 habitatges, a més d'un centre comercial.
El fiasco de Manises
El projecte germà de Nou Mil·lenni era Gran Manises. A la mateixa comarca i amb el mateix promotor -l'Institut Valencià de l'Habitatge a través d'una societat mixta amb una empresa privada-, es va plantejar un pla per urbanitzar zona de cultius i construir 10.000 habitatges. Com en l'anterior, va ser necessari salvar nombrosos esculls, entre ells el d'edificis patrimonials que es veien afectats. L'alcalde de l'època, el popular Enrique Crespo, va arribar a anunciar que les obres començarien el 2008. Però el projecte no ha arribat a aprovar-se definitivament fins després d'anys de tramitació.
Al Puig, almenys durant dos mandats, el PAI Golf Mar, que incloïa un camp de golf de 18 forats i 6.000 habitatges al costat de la platja, va ser paralitzat. En les últimes setmanes, un inversor xinès s'ha interessat pel projecte.
A Alboraia, l'operació urbanística projectada pel consistori en l'època en la que estava al capdavant el popular Manuel Álvaro, suposava traslladar el centre comercial situat al costat de la platja a l'horta protegida, en una iniciativa que pretenia gestionar el propi ajuntament, i posteriorment construir una marina amb port esportiu i 800 habitatges, a l'àrea on avui està l'hipermercat. En aquest cas, la crisi ha convertit en inviable el projecte i ha generat milionàries indemnitzacions a les quals la institució local no pot fer front. A Paterna, una sentència del Suprem va tombar també un PAI de 1.200 habitatges en els antics terrenys militars, mentre que a Torrent s'anul·là una nova àrea en el Vedat en què s'havien de construir 400 cases.
