El col·lectiu periodístic Xarxa Urbana llança un autobús per la València dels records i el malbaratament
Enric Llopis / Rebelión
Xiquets i xiquetes amb els seus pares, abillats amb samarres de color, peguen octavetes de protesta al mur de les lamentacions. No en el de la Jerusalem, sinó en la paret que envolta la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana. Amb vista al mur, simulen pregàries de dolor contra les retallades i el desmantellament de l'educació pública al País Valencià. És el dissabte 14 de novembre. Un matí fred, amb el sol d'hivern ben alt, fa d'escenari. Acaba la performance, en una atmosfera de festa i alegria. La gent es puja a l'autobús. Arrenca la Ruta Ciutadana contra les retallades en l'ensenyament públic.
El coordinador de la iniciativa, Miquel Àngel Ferris, micròfon en mà, explica dins del vehicle el perquè de la ruta: "En temps de crisi, Visca l'originalitat i la creativitat!", exclama. "Apostem per l'activisme social com un mitjà de pedagogia, més que per les previsibles manifestacions que semblen processons". És la 12a edició d'eixes rutes per la València de les retallades i el balafiament. Des de maig d'enguany, quan es van iniciar, han participat prop de 500 persones.
Impulsades pel col·lectiu periodístic Xarxa Urbana, que ja el 2006 va editar un diari veïnal i intercultural, les rutes ciutadanes recorren "els punts negres de la ciutat de València, pels quals s'han esfumat -segons els organitzadors- més de 30.000 milions d'euros". Integren el projecte, a més de l'itinerari contra les retallades educatius, la ruta del balafiament i la corrupció (pels grans esdeveniments i les obres faraòniques de la ciutat), la de l'abandonament cultural i patrimonial, la de la multiculturalitat i una altra ruta per la cara oculta del centre històric de València.
L'autobús s'endinsa a Nou Campanar, una zona residencial aixecada sobre l'horta històrica i les tradicionals alqueries (alguna del segle XIV). Un observatori privilegiat per rastrejar les petjades de l'imperi del totxo. I els passos, explica Miquel Àngel Ferris, de la privatització del sistema educatiu, de la implantació del corró neoliberal, després de 22 anys de govern del PP al consistori i 18 a la Generalitat. L'autobús passa per l'Escola Municipal Infantil Sant Pau, construïda amb fons públics i cedida a la gestió privada. Eixa és una constant a la ciutat. El vehicle arriba, després, a uns terrenys reservats per a ús escolar i que l'Ajuntament ha cedit a la Universitat Catòlica de València per construir una Facultat de Medicina i un Hospital.
En les autonomies on governa, singularment al País Valencià i a Madrid, el PP fa un ús massiu dels eufemismes perquè la realitat no aflore en tota la seua cruesa. A la construcció d'escoles amb diners públics i la seva cessió a la gestió privada, se l'anomena "iniciativa social". I açò val també per als centres hospitalaris, on s'instaura un "model mixt", públic encara que de gestió privada, però que realment suposa un pas previ a la privatització total del model. Les Rutes Ciutadanes han contribuït a denunciar la realitat que envolta la cel·lofana propagandística. Amb molt pocs mitjans i molta imaginació, Xarxa Urbana ha aconseguit que enviats especials de la BBC, Al Jazeera, France-2, mitjans alemanys (Frankfurter Allgemeine), japonesos i danesos cobrisquen les rutes ciutadanes.
Continua el periple. L'autobús recorre el nou llit del Túria i, a mà, esquerra queda l'Escola Oficial d'Idiomes. Pren la paraula Beatriu Cardona, delegada sindical de l'STEPV. Recorda que València compta amb l'escola d'idiomes més antiga de l'estat, inaugurada el 1967. És, a més, una (Madrid compta amb 8 i Barcelona amb 6), i la més massificada, amb 11.500 alumnes (13.000 sol·licituds han quedat fora enguany només a València ciutat). Per què no es construeix una nova escola d'idiomes? No hi arriba el pressupost. Però el cert és que Zaplana, com a president de la Generalitat, la va prometre el 1997. I ja en la campanya electoral de 2007, amb Camps com a candidat, es van presentar maquetes i plànols. Però hui no hi arriba el pressupost.
Propera estació, el Col·legi Públic 103, acte central de la Ruta. O més aviat il·lusió de col·legi, casualment, molt a prop de la Ciutat de les Arts i les Ciències. Perquè els 318 alumnes d'infantil i primària (de 3 a 8 anys) que aspiren a l'escolarització en eixe col·legi públic (per construir), assisteixen des de 2008 a classes en barracots o "aules prefabricades". "Amb humitats, goteres, òxids, sense biblioteca, sense ordinadors (els alumnes de primària), laboratori ni gimnàs", denuncia Maria Jesús Algars, de l'Associació de Mares i Pares d'Alumnes (AMPA). El 2009 se'ls va prometre que en un termini de 20 mesos estaria finalitzat el col·legi. Però continuen esperant. "Al juny de 2012 van caducar les llicències, de manera que el projecte està en l'aire", explica Algars. La Conselleria d'Educació ha filtrat als mitjans, ara, que el centre serà públic, sí, però de gestió privada. És a dir, un "Centre d'Iniciativa Social"
D'una banda, fastos, grans esdeveniments, obres faraòniques i corrupció. De l'altra, la realitat material dels barracots (30.000 alumnes del País Valencià han iniciat el curs en eixes aules prefabricades). 623 xiquets i xiquetes estudien en barracots a l'espera que es construisca el col·legi públic del municipi de Montserrat. Hi ha dues parcel·les urbanitzades al poble amb el projecte de construcció aprovat. L'Ajuntament ja ha cedit el sòl a la Conselleria d'Educació. "Però no ens fan gens de cas", informa Joan Carles Morcillo, president de l'AMPA. Més del mateix al Perelló. Segons Albert Fletes, portaveu de l'AMPA, "tenim barracots des de 2003 amb moltes goteres i ubicats dins del poliesportiu públic; són 162 xiquets i xiquetes els afectats, tots els permisos estan en regla per construir, però a la Conselleria ens han dit que fins 2015, ni preguntem". Tots dos s'han acostat al solar on suposadament ha d'aixecar-se el Col·legi Públic 103, molt a prop de l'Església dels Beats Màrtirs, inaugurada el 2010.
És eixa la València que pretenia disputar, en temps de Francisco Camps i Rita Barberá, la champions de les grans capitals europees. I que encara hui té molts adeptes. El diari conservador ABC va saludar, en la seua edició valenciana, d'esta manera a les Rutes ciutadanes fa només tres mesos: "Amb Espanya i les seves autonomies situades al punt de mira dels mercats financers internacionals, la campanya de desprestigi de la Comunitat Valenciana batejada com a Ruta del Balafiament ha obtingut més ressò a l'estranger que entre la mateixa ciutadania ».
Ara passa l'autobús a prop del Col·legi Major Lluís Vives, de la Universitat de València, inaugurat el 1954 i tancat este estiu. Així es perd no només una residència d'estudiants, sinó també un centre d'intensa activitat cultural. Per la seua privatització? I s'acosta el final de la ruta. Però abans, parada obligatòria en el barri d'Orriols. Primer Orriols va ser un poble independent de València, després una barriada d'immigrants nacionals, i avui predominen els immigrants estrangers i la gent major, és sobretot "un barri d'aturats", resumeix la presidenta de l'associació veïnal, Maica Barceiro. El tramvia separa l'antic barri obrer del nou Orriols, de classe mitjana i, en alguns casos, a finques a l'americana: tancades, amb piscina, zona d'esbarjo i vigilància privada.
Eixa és una dualitat i un model de segregació que s'aprecia bé en el sistema educatiu. I que es repeteix a les noves zones d'expansió de la ciutat. Escola pública per a la població amb menys recursos (moltes voltes els fills d'immigrants) i escola empresarial, privada i religiosa, per a la classe mitjana amb possibles. L'autobús s'atura en un semàfor al costat de l'Escoleta infantil "La Senyera", construïda amb fons públics i amb la gestió cedida a una empresa privada el 1995. Després s'aproxima, encara dins d'Orriols, per la seu de la Universitat Popular, un centenari projecte d'educació per a adults -en un sentit laic i progressista- que l'Ajuntament ha precaritzat fins a l'extrem.
Recta final. A 100 metres es pot observar el Col·legi de Jesuïtes, tradicional estendard de l'educació per elits. Amb un petit parèntesi: albergar durant la II República l'Institut Obrer de València. Un poc abans, els viatgers han contemplat la mola del nou estadi del València Club de Futbol ("ací es soterraran 300 milions d'euros", recorda Ferris). I conclusió de la ruta. Punt final a l'Institut Lluís Vives, focus de les últimes revoltes estudiantils a la ciutat en defensa de l'ensenyament públic. La policia, a les ordres de la delegada del Govern, Paula Sánchez de León, va reprimir amb gran acarnissament aquestes propostes al febrer de 2011. Foto de família. I fins la propera ruta reivindicativa, d'ací a 15 dies.
