El següent article és un repàs del movimen de l'agroecologia i el consum sostenible a l'Estat espanyol elaborat per Birgit Weiss per a la revista digital Green European Journal. El presentem traduït al valencià (disculpeu les més que segures errades) ja que considerem que presenta una interessant panoràmics de la situació actual a més de fixar-se especialment en el País Valencià.
Contra el teló de fons de desesperada situació econòmica d'Espanya, el sector agroecològic és una font de notícies positives. I açò malgrat els obstacles potencials i significatius per al seu desenvolupament.
El 2011 Espanya va ser el primer país de la UE pel que fa al nombre d'hectàrees dedicades a l'agricultura ecològica. Vav incrementar-se en 11,76% i ara sumen 1.845.039 hectàrees. Quasi totes les regions espanyoles mostren un augment de la superfície dedicada a eixe tipus d'agricultura. El nombre d'ecoagricultors assoliren la xifra de 32.837, un augment del 18,23% respecte l'any anterior. Els cereals, amb 178.061 hectàrees, representen la part més gran en termes de superfície conreada.
Des dels seus inicis, la producció ecològica espanyola sempre ha estat orientada a l'exportació, principalment a causa de la forta demanda dels països centreeuropeus. S'estima que el 80% de la producció es destina s'envia a països de la UE (89,2%), especialment Alemanya, França i Regne Unit.
Espanya també tasta ecològic
El consum mitjà de productes ecològics s'estima en 35,4 quilos per any, la qual cosa indica que cada ciutadà espanyol consumeix 35,4 quilos de productes ecològics i s'hi gasta uns 29 euros. Els aliments ecològics representen actualment l'1,9% de la despesa total en aquest sector i suposa un augment de l'1,7% respecte l'any anterior.
Alhora, durant l'últim any, la despesa en productes ecològics s'ha incrementat en un 6,3%, amb un increment del 8,4% en les verdures (aquestes xifres són particularment importants en el context d'una disminució de la despesa en aliments de 1,6% per al mateix període).
Els productes de més demanda són principalment els ous, l'oli d'oliva, verdures i fruites. Curiosament (en comparació amb altres països de la UE), a Espanya tant, podem observar que els productes ecològics són principalment vegetarians, ja que la carn o altres productes animals ecològics són escassos o no estan disponibles a les botigues especialitzades (majoritàriament són distribuïts a través de Internet de les granges de les zones nord), i a més són bastant cars.
Panorama del productor ecològic
Els perfils dels llauradors ecològics són molt diversos en el territori. Des de les grans extensions d'agricultura (hortalisses, fruites, olives) a Andalusia, als xicotets llauradors del País Valencià, la producció de cereals a les parts interiors i la cria d'animals (ramaderia lletera al nord, la cria de bestiar oví i cabrum a la part interior i menys habitada).
Per tant, també la distribució dels productes ecològics depèn de les condicions estructurals de la regió: a les regions amb els monocultius, la distribució és més fàcil d'organitzar (i està dedicada principalment a l'exportació) que en les regions amb agricultura intensiva molt repartida pel territori i a gran distància dels principals mercats. Existeixen mercats d'agricultors locals però molt sovint és molt difícil per als ecològics entrar-hi i competir-hi amb l'agricultura convencional. Darrerament, sorgeixen arreu iniciatives locals d'organització dels mercats territorials que només o principalment ofereixen productes ecològics. Els supermercats d'origen estranger ofereixen productes ecològics, però en la majoria de les cadenes espanyoles que no se'n troben.
La delicada situació econòmica no sembla, fins ara, estar posant en perill el sector en el seu conjunt, però fa més difícil invertir en un projecte sostenible, tot i que alhora sembla ser una possible eixida per a les altes taxes d'atur (especialment dels joves). El problema és que molts d'eixos xicotets projectes no tenen finançament inicial o es posen en marxa sense cap perspectiva empresarial, de manera que s'hi observa prou fluctuació.
Superant barreres per a l'expansió
Un altre obstacle és el sistema espanyol de certificació ecològica que difereix d'una regió a l'altra. Mentre que, per exemple, hi ha una gran varietat de productes ecològics que s'ofereixen a Catalunya, al veí País Valencià, amb un clima i paisatge semblants, molts llauradors tenen problemes burocràtics o desincentius per regularitzar la seua producció. En general, el sistema actual de certificació ecològica afavoreix les grans produccions, i exigeix el mateix (o més) paperassa a les xicotetes explotacions familiars.
Parcialment (però no a soles), a causa d'aquesta situació, alguns dels llauradors i moviments de consumidors estan buscant noves formes de garantir la qualitat de la seua producció. Una solució és comprar directament del productor, però açò no sempre és sostenible: o no hi ha clients suficients o significa massa esforç en la comercialització, per a un xicotet llaurador sense una una bona infraestructura. Així doncs, una altra solució que recentment es discuteix en les reunions dels moviments ecològics és una forma de Certificació Participativa: "el procés de generació de credibilitat suposa la participació conjunta de tots els sectors interessats en garantir la qualitat del producte final i el procés de producció" .
Un altre obstacle per l'agricultura i la ramaderia ecològiques és la política de les autoritats espanyoles en favor dels transgènics. Mentre que a Europa un nombre creixent de països estan limitant o prohibint la producció genèticament modificada, les autoritats espanyoles estan donant la benvinguda a projectes experimentals i/o comercials, inclosos els cultius genèticament modificats que en altres països de la UE no estarien permesos. No obstant açò, a poc a poc però sense pausa, municipis i regions comencen a entendre l'amenaça a la seua agricultura local -segueix sent un sector molt important a l'Espanya rural- i es declaren zones lliures d'OMG.
Iniciatives de baix a dalt
Finalment, m'agradaria presentar quatre exemples de moviments en el sector ecològic que representen els actuals desenvolupaments i resistències:
1. Un nombre creixent de xarxes d'intercanvi de llavors per contribuir a la conservació de la agrobiodiversitat, organitzat a nivell estatal en la "Xarxa de Llavors".
2. Moviments agroecològics desenvolupats a nivell local o regional, per exemple, la Xarxa d'Agroecologia de Castelló (XAC). En general, es tracta d'una xarxa per a qualsevol tipus d'informació relacionada amb l'agricultura i l'ecologia. Organitza cursos de formació i tallers i altres esdeveniments com l'intercanvi de llavors i mercats ecològics.
3. Recentment s'està donant a conèixer el moviment de sobirania alimentària, vinculat a la Via Campesina.
4. Els aliments o cooperatives de consum apareixen dins dels moviments o en el context del moviment 15M, d'una banda, per tal d'auto-organitzar la distribució d'aliments ecològics i de l'altra per reduir la distància entre la els productors i els consumidors, contribuint a aconseguir uns preus més competitius pels productes ecològics, fet especialment important en temps de crisi econòmica.
