Amb motiu de la publicació del llibre ‘Mis queridos promotores: Valencia 1940-2011. Construcción y destrucción de la ciudad’ (Faximil Books), de Josep Sorribes, Claustre Obert, l’espai de debat de la Universitat de València i El País, organitza hui dimecres una trobada en què s’analitzaran els notables canvis que ha experimentat la ciutat de València en els darrers 70 anys.
Lloc: Aula Magna del Centre Cultural La Nau de la Universitat
Conferència i taula rodona en la qual participaran l’autor del llibre, Josep Sorribes, professor del Departament d’Estructura Econòmica de la Facultat d’Economia de la Universitat de València, l’exalcalde socialista Ricard Pérez Casado, l’editor de Faximil Books, Alfons Moreira, i Josep Torrent, director de la delegació del diari El País a la Comunitat Valenciana, que en serà el moderador.
Sorribes és un bon coneixedor de l’evolució de la ciutat, ja que va ser cap de gabinet de l’exalcalde socialista Ricard Pérez Casado. Com és habitual en Claustre Obert, el públic tindrà l’oportunitat de participar i preguntar en l’acte. L’entrada és gratuïta i limitada a l’aforament del recinte.
El treball adopta, des del principi i de manera voluntària, la forma d’assaig, un llenguatge col•loquial i un cert sentit de la ironia i l’humor per mirar de fer la lectura més agradable. Segons l’autor, Josep Sorribes, aquest assaig “pretén ser un treball seriós i honest, per ajudar-nos a entendre, des de les ciències socials, el perquè de tot plegat. Tan de bo assolisca els seus objectius”.
El llibre s’estructura en tres bloques ben diferenciats. El primer en desenvolupa el marc en la quàdruple faceta de períodes, dades, causes i conseqüències. El segon aprofundeix les ventures i desventures del capital immobiliari fel període 1960-2011, tot i haver-hi alguna incursió en la història precedent de la postguerra. En el tercer, i amb el títol Contra el olvido, es fan algunes reflexions necessàries sobre metodologia i vivència de la historia i es passa revista (documentada) a fets i processos que han determinat de manera singular el present.
Per acabar, el capítol d’Anexos ofereix al lector algunes informacions d’interès que, per la seua extensió, n’haurien fet excessivament carregosa la redacció de no haver optat per segregar-les del fil conductor i incloure-les en l’annex documental.
Amb l’expressió “el meus benvolguts promotors”, Sorribes se serveix de la ironia per reivindicar amb sentit de l’humor el que s’ha esdevingut a la ciutat per la manera d’actuar de governants i agents immobiliaris. El subtítol “Valencia 1940-2011: construcción y destrucción de la ciudad” respon al desig d’oferir al públic una síntesi o petita explicació del que s’ha esdevingut a la ciutat en els darrers 70 anys. Durant aquest període la població ha crescut de més de 300.000 persones i l’àrea metropolitana s’ha consolidat i ha incorporat nous territoris; les infraestructures i els serveis s’han multiplicat. I tot això ha estat el resultat d’un procés de construcció-destrucció, en paraules de l’autor.
