La primera mostra sobre societats musicals reflectix els aspectes de l'assaig, la seu social, el carrer i la festa, l'auditori i l'instrument com a joia
«Arriben bandes. Les societats musicals valencianes» aborda aspectes inèdits de l'activitat, l’organització i els espais de les bandes i els seus integrants
El món de les societats musicals s'ha tractat des de tots els vessants d'estes organitzacions, que han tingut i tenen un paper fonamental en la societat valenciana.
Esta gran mostra dóna a conéixer, a més d'una visió antropològica, el paper de les bandes com a marcs de trobada, de socialització i de convivència coŀlectives.
L'exposició s'ha estructurat en cinc grans àmbits, com ara l'assaig, la seu social, el carrer i la festa, l’auditori i l'instrument com a joia.
L'assaig
Moment especialment íntim per a una banda, en l’assaig es mostren les dificultats i l'esforç necessaris per a arribar a ser músic: atributs com ara la disciplina, l'esforç, la cooperació, la passió, la companyia, la perseverança, etc.
També s’aprofundix en la dificultat que suposa descodificar el llenguatge musical i en els anys de formació i de pràctica necessaris per a aconseguir-ho.
La seu social
En este apartat exposem l'estructura organitzativa d'una societat musical: socis, educands, músics, mestres i directors conformen el teixit humà. Tots es reunixen en la seu en diferents hores i dies i la consideren a vegades una segona llar, fet que la convertix en un espai de socialització de primer ordre. A la seu s'exhibix la vida de la societat amb fotografies, estendards, trofeus i mencions, que formen part del patrimoni material i simbòlic que genera identitat per a cada una de les bandes.
Carrer i festa
Festa i música són dos fenòmens inseparables. Esta sala ens submergix directament en l'espai públic. No hi ha festa valenciana on no aparega en algun moment determinat una banda de música. I les manifestacions festives en són moltes i diverses: processons, moros i cristians, falles, fogueres, magdalena, fires, festes patronals… Però les bandes no es dediquen només a actes festius: activitats més institucionals, com per exemple certàmens, concursos, festivals, trobades, etc., també formen part de la quotidianitat de les societats musicals.
Auditori
Les bandes tenen un repertori musical que va molt més enllà de les manifestacions festives. En este àmbit hem volgut evidenciar un conjunt d'obres exquisides i oferir la possibilitat de disfrutar d'eixes peces compostes i executades per músics valencians. També es mostra la qualitat de molts músics que, sorgits des de les bandes, s'han convertit en professionals que treballen en formacions musicals de reconegut prestigi d'Espanya i de l'estranger.
L'instrument com a joia
Sense instrument no hi ha música. Músic i instrument formen un conjunt simbiòtic que ha d'estar en harmonia. En esta sala s'ha volgut tractar part d'estes peces que formen els instruments com si foren una joia. La tècnica que cal per a fer-los sonar i la posició dels llavis i de les mans ha de ser la correcta perquè sone de manera arredonida. Cada instrument té uns atributs que el fan particular i diferent de la resta. Eixes consideracions també apareixen a l'exposició.
Finalment, l'exposició invita els visitants a imaginar que són músics, encara que només siga per uns instants, i tanca la sala amb uns quants instruments coŀlocats perquè les persones que ho desitgen puguen tocar, provar, sospesar i experimentar amb un instrument determinat.