
Com molts ja sabeu, la setmana que ve comencem la recol ·lecta de les taronges Lane Late, però n'hi ha qui no ha volgut esperar tant… Eixos dies hem rebut la indesitjable visita de lladres que ens han furtat més de 4.000 kg de taronges. Això suposa un autèntic colp a la nostra economia, ja que representa més d'un 20% de la collita d'eixa varietat. Després de fer la denúncia, parlem amb els veïns a veure si saben alguna cosa i efectivament, alguna cosa saben… Sembla que ha corregut el rumor que el camp està abandonat i la gent se sent amb dret d'anar a aprofitar el que puguen.
I és possible que als ulls de gent ignorant, el camp puga semblar abandonat, especialment per 2 motius, que molts no entenen:
En practicar agricultura ecològica preferim mantenir una cobertura vegetal del sòl. Per a ells, un camp "com Déu mana" no ha de tenir més que tarongers, qualsevol altra cosa, ha de ser eliminada. És a dir, si té herbes, és que aquesta "abandonat" …
La recol·lecció habitual derivada del comerç majorista de tota la vida, consisteix en agarrar totes les taronges d'un camp, gairebé verda per madurar amb etilè en cambres. Per contra, en dedicar-nos a la venda directa, mai agarrem una taronja fins que no anem a enviar-la als nostres clients. Per açò, anem buidant el camp poc a poc en funció de la demanda. Gràcies a açò, podem oferir sempre taronges fresques. Però al seu torn la taronja passa molt més temps exposada a robatoris o problemes meteorològics.
Malauradament sembla que si ixes de la norma t'estàs buscant que et furten i fins i tot alguns semblen insinuar que la nostra forma de cultiu i distribució "va provocant" i la gent no és de pedra …
A sobre estem totalment desemparats per les institucions i la veritat és que és vergonyós que es tracte així a un pilar fonamental (i precari) de l'economia valenciana. Ens sentim desemparats per molts motius, especialment per la falta de seguretat que ens ofereixen i per les traves que ens posen quan tractem de protegir-nos. Sense anar més lluny, enguany no ens van deixar rehabilitar l'antic mur, ja que les noves ordenances diuen que este ha d'estar diversos metres allunyat de la carretera, el que implicaria haver de arrencar 2 tires de tarongers per construir-lo.
I com a cirereta m'assabente que ahir uns majoristes es van acostar a casa del meu iaio a oferir-li una misèria pel camp de Lane Late. A sobre li van dir que com estava "abandonat" la gent l'estava saquejant… Eixa proposició em recorda al Padrí, fent una "oferta que no podem rebutjar". Hui et done una misèria pel teu camp, però en un parell de setmanes "algú" t'haurà robat totes les taronges i llavors no t'oferiré res…
El meu pobre iaio, retirat i amb 88 anys li diu que ell ja no porta eixos camps, però que parlarà amb mi. Poc després em crida i m'insisteix per a que venga. Evidentment, no ho faré, encara que no es com acabarà tot açò.
El que tinc clar és que no pense canviar la meua manera de conrear i distribuir directament als consumidors. I molt menys cediré al xantatges dels majoristes. El preu que pagarem per açò us l'explicarem al final de la temporada. Qui sap, potser acabem rient-no de tot plegat…
Una salutació