Esther Vivas | El Periódico Gourmet’s
Què mengem? D’on ve allò que consumim? Com s’ha produït? Són algunes de les qüestions que preocupen cada dia més a una part significativa de persones. Davant l’empobriment de la pagesia, la pèrdua d’agrodiversitat, els escàndols alimentaris… Són molts els qui reivindiquen recuperar la capacitat de decidir sobre les polítiques agrícoles i alimentàries.
Per aquest motiu, no ens hauria de sorprendre que en els últims anys s’hagin multiplicat a l’Estat espanyol les experiències que, des de l’auto-organització social, promouen models de consum alternatius als convencionals, que donen l’esquena als supermercats i que aposten per un altre consum basat en uns criteris de justícia social i ecològica.
Són els anomenats grups de consum agroecològic, persones d’un barri o d’una ciutat que es posen d’acord per comprar conjuntament i adquirir productes i aliments de proximitat, agroecològics, de temporada i camperols, establint una relació directa de compra amb un o diversos agricultors locals. Es tracta d’iniciatives que aposten per una manera de consumir alternativa, creant aliances entre el camp i la ciutat i construint espais de solidaritat mútua en les urbs.
Les primeres experiències d’aquest tipus en l’Estat espanyol van sorgir a la fi dels anys 80 i començaments dels 90, especialment a Andalusia i Catalunya. I a partir de principis dels 2000, es van multiplicar i van augmentar en tot el territori, arran del pòsit deixat pel moviment antiglobalització i per l’auge dels escàndols alimentaris.
Avui resulta difícil assenyalar quants grups i cooperatives existeixen, ja que malgrat que algunes d’elles estan formalment constituïdes com a cooperatives o associacions, unes altres no estan formalment registrades. A Catalunya, algunes d’aquestes es coordinen en la Coordinadora Catalana d’Organitzacions de Consumidors de Productes Ecològics (Ecoconsum); a Andalusia en la Federació Andalusa de Consumidors i Productors Ecològics (FACPE); a Galícia en la Rede Galega de Consum Responsable; i a Aragó en EcoRedAragón.
Hi ha, també, diferents models. Alguns integren consumidors i camperols, que planifiquen conjuntament la producció agrícola i els primers col•laboren puntualment en les tasques del camp, mentre que uns altres estan formts únicament per consumidors que estableixen una relació directa amb els camperols. Hi ha models anomenats de “cistelles obertes”, on cada consumidor pot demanar periòdicament aquells productes que necessita d’un llistat d’aliments de temporada que li ofereix el camperol, i hi ha altres formats de “cistelles tancades”, on el consumidor rep periòdicament una cistella amb productes de l’horta del seu proveïdor.
Però malgrat algunes diferències, els grups i cooperatives de consum agroecològic són experiències que busquen retornar la capacitat de decidir sobre allò que mengem a les persones i que defensen un model d’agricultura de proximitat i camperola. En definitiva, un model de consum que rebutja l’actual sistema agrícola i alimentari, monopolitzat per un grapat de multinacionals de l’agroindustria que avantposen els seus interessos particulars, de fer negoci, a les necessitats alimentàries de les persones i al respecte a l’ecosistema.
Grups de consum, mobilització social i canvis polítics, la clau per a un altre model d’agricultura i alimentació.
