Des de temps immemorials el riu Túria conflueix en l'àmplia plana al·luvial abans d'abocar les seves aigües al mar Mediterrani. La València antiga estava assentada sobre una illa banyada pel propi riu Túria. Després de llargs segles d'aportacions d'al·luvió provinents de l'interior del sistema Ibèric i de l'experta i infatigable mà de l'home, es va anar configurant un fèrtil territori que constitueix un paisatge productiu únic al món amb un clima envejable i benigne, conegut com l'Horta de València, la dimensió i rellevància sobrepassa allò estrictament físic i li atorga la qualitat de testimoni històric i de llegat cultural mil·lenari.
La seua estructura es fonamenta en l'extensíssima xarxa de sèquies, camins, alqueries i barraques, que constitueixen el llegat patrimonial més important per als valencians. En l'actualitat té una superfície aproximada de dotze mil hectàrees, distribuïdes a l'àrea metropolitana de València, amb propietat molt repartida a força de minifundis. Eixa horta és l'element d'unió entre els espais urbans, naturals i agraris en un territori densament poblat conseqüència del creixement poblacional de la ciutat de València i de la seua àrea metropolitana.
Per les seues característiques singulars, històriques, ambientals i culturals, l'Horta de València és un paisatge únic, conseqüència d'una fructífera relació de l'ésser humà amb el seu territori, transformant el medi natural amb les seues infraestructures i edificacions en patrimoni rural sostenible, una activitat agrícola que transforma el paisatge canviant al llarg del temps i les estacions i un culte per l'aigua que arriba a legislar eficaçment les controvèrsies entre llauradors a través del Tribunal de les Aigües de l'horta de València, declarat en l'actualitat Bé d'Interès Cultural Immaterial.
L'horta de València aporta, d'una banda valors històrics, paisatgístics i culturals, com ara la singularitat de camins, sèquies, edificacions i mosaics de cultius que la configuren, com a forma de vida, de gestió comunal de l'aigua per al seu aprofitament d'acord amb l'Agència Europea de Medi Ambient des de l'any 1998, sent un referent mundial en els anomenats paisatges culturals. D'altra banda, hi ha un valor com a paisatge periurbà i de competitivitat territorial, ja que millora la qualitat mediambiental dels entorns urbans metropolitans, com l'adaptació al canvi climàtic, el control de riscos naturals i la consolidació d'un model policèntric que evite la formació de continus urbans, és a dir, que la trama urbana estiga envoltada de paisatge rural, evitant la massificació de l'edificació amb grans espais lliures. Tot açò, tendirà a afavorir l'equilibri sostenible entre el medi rural i l'urbà, afavorint l'agricultura ecològica i l'edificació moderada de qualitat, inversió i turisme.
L'administració proposa un pla d'acció territorial de protecció de l'Horta de València, per fer realitat la defensa del nostre patrimoni, mitjançant programes que garantisquen la continuïtat de l'activitat agrícola, milloren les infraestructures en les vores urbans i potencien l'ús públicorecreatiu, com com la creació d'una gran infraestructura verda que connecte les ciutats, pobles, espais naturals i rurals de l'àrea metropolitana de València. Per açò, des del meu punt de vista, és necessari realitzar un pla director que abaste tota l'horta de València, amb poder decisori per sobre dels ajuntaments, que definisca amb claredat meridiana la protecció de l'horta en tota la seua extensió i els límits edificatoris a les zones urbanes, per evitar l'especulació i la protecció mediambiental. D'altra banda afavorir l'agricultura ecològica mitjançant ajudes a la producció, l'entrada als mercats al detall, evitant els passos intermedis que encareixen el producte final i la degradació l'ecosistema. Finalment, un control rigorós de l'administració que evite amb diligència les actuacions il·legals que pretenguen realitzar-se al marge de la llei.
