Javier Alonso / El Economista
València compta des de gener de 2006 amb una de les millors plataformes logístiques de la Mediterrània, la Zona d'Activitats Logístiques (ZAL) un polígon de 683.232 metres quadrats al costat del port, amb les seues parcel·les, els seus vials, els seus fanals i les seues connexions llistes per acollir empreses.
No obstant açò, des de fa quasi set anys està buida. La burocràcia primer i la crisi després han impedit que des que Sepes va posar l'última pedra les empreses hagen ocupat els gairebé 310.000 metres quadrats de parcel·les i els 31.500 d'instal·lacions de serveis de la Zona d'Activitats Logístiques (ZAL), situada al costat del port, en una zona privilegiada per a qualsevol operador logístic.
L'obstacle per obrir-lo immediatament va ser administratiu i va costar uns cinc anys desbloquejar-lo. El problema va sorgir quan les obres de la ZAL estaven acabades i es va procedir a la reparcel·lació. Es va detectar que hi havia 30.000 metres quadrats expropiats el titular dels quals era la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), és a dir, que tenien naturalesa de domini públic i, per tant, no es podien expropiar.
Eixe defecte formal provocar que la zona logística quedara buida un lustre i que ara isca al mercat en el pitjor moment econòmic.
Encara que Sepes i la CHX depenen de l'Estat, els tràmits de desafectació d'eixe sòl, inscripció en favor de l'Estat i transmissió a Sepes tenien els seus terminis, sense que ningú fóra capaç d'evitar la burocràcia i autoritzar mentre la comercialització i ocupació de la ZAL, molt important per a l'activitat del port.
A este problema s'hi va afegir la pugna entre l'Autoritat Portuària de València (APV) i Sepes per comercialitzar les parcel·les. Si bé l'any 2000 l'APV va encarregar a Sepes la construcció -93 milions d'euros d'inversió- i comercialització de la ZAL, més tard va canviar d'opinió i va demanar encarregar-se de la gestió a través de la seva filial VPI Logística.
Sepes cedeix la comercialització
Va argumentar que coneixia el mercat local i que Sepes havia passat a dependre del Ministeri d'Habitatge, la qual cosa feia pensar que es bolcaria en el sector residencial. Finalment, van arribar a un acord el 2007 pel qual Sepes concedí a VPI una opció de compra.
No obstant, quan anà a materialitzar l'adquisició, els preus del sòl industrial van començar a caure i el preu pactat a la ZAL començà a ser massa car. VPI retardà la compra fins que al gener de 2011 va adquirir 10 hectàrees- la APV li va injectar 51 milions per afrontar l'operació- i va mantenir l'opció de compra sobre la resta.
Quasi dos anys després, cap parcel·la ha estat llogada, segons confirmà el director general de l'APV, Ramón Gómez Ferrer, a elEconomista la setmana passada. "Hi estem treballant", afegí. Les parcel·les s'ofereixen només en règim de lloguer i exclusivament per a activitats logístiques, és a dir, emmagatzematge, transport, manipulació i distribució de mercaderies.
Nota de Per l'Horta:
L'àrea destinada a la ZAL es va construir després de destruir l'horta de La Punta, de gran valor agrícola i ambiental i classificat com a sòl no urbanitzable d'especial protecció agrícola, i expulsar-ne els seus habitants que van ser miserablement indemnitzats. Davant les fortes protestes que es van produir l'argument dels diferents poders públics i privats era que la ZAL era "imprescindible" per al futur econòmic de València i que permetria un gran desenvolupament.