Cal dir ben poc sobre l'assumpte dels sobres que no s'haja dit ja. Que eren suborns, purs i durs, i que els dirigents del govern espanyol i els de diverses comunitats autònomes els han acceptat i, per descomptat, no els han declarat a hisenda. Tot el tema en si és pudent, no crec que puga ser capaç d'aportar res a la discussió. També sóc molt conscient que quan el PP va guanyar les eleccions amb majoria absoluta el 2011, totes en realitat havíem triat ficar Alí Babá i els seus quaranta lladres al Palau de la Moncloa. Francament, pense que a qui açò li agarre per sorpresa és perquè és senzillament gilipolles.
En realitat només hi ha un aspecte d'esta història que vull comentar: entre els noms de presidents d'empreses constructores que figuren en la llista de donants que va revelar El País a l'opinió pública figura el nom d'una empresa que no es dedica al totxo: Mercadona. Segons El País, la cadena de supermercats va fer dues donacions al Partit Popular: una de 90.000 euros el 2004 i una altra de 150.000 el 2008. A canvi de què? Ni ho sabem ni crec que ho sapiguem mai. Però una cosa em queda completament clara: ningú fica 240.000 euros al compte d'un partit polític sense esperar res a canvi. Eixe quasi quart de milió d'euros és un suborn pur i dur. I tan responsables com els polítics corruptes crec que ho són els empresaris corruptors.
Mercadona va desmentir a través del seu compte de Twitter que hagi donat cap diners al PP. Dubte molt de la credibilitat d'eixa empresa.
Per a mi, com a consumidora, Mercadona ha passat a confirmar que és en un empori dirigit per empresaris implicats en trames de corrupció. Per açò des de ja mateix vaig a deixar ser-ho. És una manera directa de manifestar Ja meu rebuig cap a la corrupció, una manera que se m'acut ara mateix, que no hi ha eleccions a la vista. Em sembla que és allò més coherent amb les meues idees.
Òbviament, si sóc jo l'única que deixa de comprar a Mercadona almenys fins que s'aclarisca el que ha succeït i, en cas de ser necessari, se'ls jutge i multe per subornar polítics, serà bastant inútil. Si som deu, serà un poc menys inútil. Que cent persones que compren habitualment a Mercadona deixen de fer-ho pel seu rebuig a la corrupció comença a ser alguna cosa. Mil pica. Deu mil cou. Cinquanta mil fan mal. I cent mil, directament, fot, i vos convide a que vosaltres també ho feu.
Eva, veïna de Benimaclet
