Sergi Durbà / Costumari durbà
Ja que gran part de les anomenades autonomies han posat de moda un mamífer distintiu que les identifica arreu de l’estat, sí que convindria reivindicar un dels més oblidats d’aquest raconet del país, el gos rateret valencià, viu i despert, en franc retrocés des que les faenes del camp i la casa han passat a un segon pla en l’ordre de prioritats de moltes famílies absorbides ja pel progrés i l’auge immobiliari.
Tanmateix, cal destacar que el rateret ha estat fins no fa massa el principal guardià de moltes cases mediterrànies, caçador de xicotets rosegadors, espavilat i atent, d’aspecte atlètic. I certament és una llàstima que se l’haja deixat de banda, ja que avui, ni tan sols en l’apartat representatiu ha pogut traure el cap com a símbol del país. El seu lloc l’ha ocupat, gairebé en exclusiva, la rata penada, abastament utilitzada en l’heràldica valenciana i instrumentalitzada, tot siga dit de pas, per l’orgull de molts veïns afectats en excés pel mite del Levante español! Això per no parlar d’alguns altres companys també ben destres en aquest art propagandístic dels elements patriòtics, això és els bous d’Osborne, les ovelles basques, els ases catalans, o en un altre nivell, les sargantanes de Formentera; en conjunt, tots protagonistes de la guerra d’enganxines que pareix imperar en l’actualitat sempre a la recerca de protagonisme i banalitat institucionals. I entretant, apareix el nostre rateret, que pel que es veu ha optat per l’anonimat, discret i silenciós, en consonància amb la pèrdua de costums i tradicions, paral·lel a l’ocàs de certes formes de vida ancestrals de l’horta, deprimit per la manca d’afecte dels valencians envers els seus trets més significatius, el paisatge de camp, les alqueries i tantes altres coses. Impagable la imatge del llaurador muntat en la seua motet camí del camp, amb un cabàs al darrere per on apunta el cap del gos rateret, també anomenat ratoner, ratador o gos de fusters, una raça denominació d’origen valenciana que el futur s’encarregarà de dir si perviu o deixa enrere diversos segles d’existència.
