TONI ESTEVE / NoNada
El barri del Cabanyal, i la polèmica prolongació de l'Avinguda Blasco Ibáñez han fet córrer rius de tinta mentre la zona continua degradant-se més i més cada dia. El seu estat actual sembla demostrar que 'no fer res' és la millor manera d'aconseguir que muïga per si mateix un dels conjunts urbanístics més particulars de la ciutat.
A hores d'ara dir alguna cosa nova sobre la situació que travessa eixe barri sembla complicat. La postura de l'Ajuntament de València ha estat clara i inamovible des del principi, i no contempla cap altra solució que la de seguir endavant amb el seu Pla Especial de Protecció i Reforma Interior (PEPRI). Aquest pla compta amb dos objectius, la regeneració i revitalització dels barris marítims i, com es pot llegir textualment en el projecte, "la reivindicació històrica de connectar Blasco Ibáñez amb el mar".
Del enderroc l'espoli
Per poder dur a terme aquesta actuació l'ajuntament havia de fer un desventrament, que implicava la demolició d'una part dels edificis del barri que en 1993 van ser declarats Bé d'Interès Cultural (BIC). No obstant açò l'existència d'eixa figura de protecció no ha evitat que en altres zones començaren les expropiacions i demolicions, totes elles no exemptes de polèmica.
El 2009 el Ministeri de Cultura va decidir prendre cartes en l'assumpte i va emetre una ordre en què instava l'ajuntament a suspendre el PEPRI. La decisió va ser recorreguda pel consistori i les excavadores seguien sent habituals a la zona. La situació va prendre un nou gir l'estiu passat quan l'Audiència Nacional va confirmar la decisió del Ministeri en considerar que, de seguir endavant aquesta intervenció, s'estaria provocant "una espoliació del patrimoni històric espanyol".
Encara que la sentència ha suposat una treva per als veïns en la lluita contra la demolició, la situació dista molt d'haver arribat a un punt de trobada, més aviat sembla estar en una via morta. La suspensió temporal del pla ha provocat que en eixos moments convisquen al barri solars fruit dels primers enderrocs, cases i edificis buits ja adquirits per l'ajuntament, i molts altres immobles habitats per veïns que assisteixen resignadament a la degradació gradual d'un barri que ha estat usat fins a la sacietat com a arma electoral. Mentre uns i altres discuteixen, les cases buides es deterioren i poc a poc emmalalteixen de manera terminal.
Una proposta constructiva
Amb l'objectiu d'intentar revertir aquesta situació d'abandó i deteriorament progressiu va néixer el projecte 'El Cabanyal. Patrimoni en risc'. Es tracta d'una proposta alternativa d'actuació, que permetria revitalitzar alguns dels edificis més emblemàtics d'aquest barri de pescadors, convertint-los en espais públics.
L'estudi, finançat pel Ministeri de Cultura, s'ha centrat en la zona on s'ubicava l'antic complex de la Marina Auxiliant. Allà trobem tres edificacions singulars que compten amb un altíssim potencial per ser transformats en recintes culturals: l'antiga Llotja, la Casa dels Bous i la 'Fàbrica del gel'.
Núria Matarredona, és arquitecta experta en patrimoni i ha participat en eixe projecte dirigit per Gaspar Muñoz i auspiciat per l'Institut de Restauració del Patrimoni de la Universitat Politècnica de València (UPV). Com aclareix, l'elecció d'aquest conjunt es justifica "tant per la qualitat arquitectònica dels espais com pel seu valor com a testimonis de la història marinera d'aquest barri".
Com que no es tracta únicament d'un problema urbanístic sinó social, el primer pas de l'estudi va consistir a recórrer pam a pam la zona recollint informació a través dels seus habitants. "La col·laboració veïnal ha estat fonamental a l'hora de realitzar el treball. A ells hem d'agrair el seu temps i el seu testimoni que ens ha permès comprendre millor el passat d'aquest barri i, en particular, el paper de la confraria pesquera de la Marina Auxiliant", recalca l'arquitecta.
D'aquesta manera cada un dels edificis, solars o fites arquitectòniques que pogueren oferir possibilitats van ser catalogats i estudiats. Es tractava d'extreure tota la informació possible de cada un dels elements que conformen el barri buscant l'oportunitat de donar-los una nova vida.
La trama en retícula dels seus carrers ens parla del passat marítim de la zona. Primer van ser barraques de pescadors alineades davant la costa i espaiades entre si per afavorir la ventilació i el treball dels mariners. El fang i les teulades de canya van donar pas a materials sòlids i duradors com el maó i la ceràmica, configurant una tipologia arquitectònica tan rica com variada.
El progressiu cessament de l'activitat pesquera al barri originar que a poc a poc eixos edificis foren perdent l'ús i amb açò el seu deteriorament. "No obstant, passejant pels seus carrers es comprèn que hi ha un futur ple de possibilitats per a la seua revitalització".
Ja que es tracta d'edificacions situades en l'hipotètic traçat de la prolongació de Blasco Ibáñez, corren un seriós perill de desaparèixer en cas que finalment s'executés el PEPRI, i açò, com suggereix l'arquitecta, "els fa mereixedores d'una atenció ".
Recuperar el patrimoni recupera el Barri
Els resultats de l'estudi, han donat lloc a una exposició que es pot visitar fins el 17 de maig a la sala d'exposicions de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de la UPV. En ella podem veure de manera detallada la proposta de constituir a la zona un Centre Internacional de la Dieta Mediterrània.
L'antiga Fàbrica del gel albergaria un museu, i la llotja seria rehabilitada per a poder combinar el seu actual ús residencial amb el de sala d'exposicions utilitzant el pati interior teulada a manera de 'carrer expositiva'. Respecte a la Casa dels bous i les antigues adoberies de xarxes, es transformarien en centre d'interpretació i escola d'hostaleria.
L'objectiu d'aquestes actuacions no redundaria únicament en la rehabilitació d'uns edificis amb alt valor històric, sinó en la millora de tota la zona. "La seva reutilització allotjant un programa sociocultural, com pot ser un museu, o un centre de formació, permeten conservar aquest patrimoni i conferir-li un nou protagonisme que reforçaria la identitat del barri", explica Matarredona. "La generació d'un pol cultural dinamitza el context en què s'ubica i potencia la regeneració socioeconòmica".
El projecte, que inclou també un desglossament econòmic, calcula que el cost total rondaria els 5'6 milions d'euros. Una quantitat més aviat assequible si tenim en compte que només l'any passat es va gastar més d'un milió d'euros de l'erari públic únicament en la compra de 18 de les 1.603 habitatges que haurien de ser demolides en cas d'executar la prolongació de Blasco Ibáñez.
"La proposta està sobre la taula i ja no depèn de nosaltres el que es duga a terme o no", lamenta l'arquitecta. "Personalment, crec que sí que és possible revertir el procés de degradació de tot el barri des de la posada en valor del seu patrimoni urbà i arquitectònic. Al meu entendre, si s'ha pogut treure alguna cosa positiva de tota aquesta lluita al barri del Cabanyal, és aconseguir que es parli del tema, perquè l'oblit és la gran amenaça del patrimoni ".
