Passaré els propers dies col·laborant en un projecte per a la millora de les condicions de treball dels i les olivicultors i olivicultores de tres poblets a prop de Nablus (Cisjordania). Un altre dia m'estendré una miqueta més sobre el que pense de la cooperació internacional, però hui només volia transmetre-vos les sensacions personals al arribar a una terra que ocupa bona part de les notícies dels mitjans des de ja fa massa temps. Per a començar l'única manera de fer-ho és a través d'Israel, i això com suposareu ja és tota una experiència, arribada a l'aeroport amb carta de recomanació del consolat Espanyol a Jerusalem i tot, però tant és. Si a banda viatges via Suïssa, que sembla ser el país amb millor connexió amb Israel (per què serà?), el contrast i el xoc és encara més fort.
La que més ha patit estos dies de separació ha sigut Julieta, amb tan sols cinc anys ja és capaç de comprendre quina és la situació que viu este poble i el sofriment que suporten cada dia de l'any. Ací teniu el dibuix de comiat que va fer tancada en la seua habitació,
Sort que la rebuda ha estat magnífica i hem pogut fins i tot gaudir d'un concert d'una cantant molt jove egípcia, Maryam Saleh, m'ha recordat inevitablement a Oum Kalthoum.
L'ambient a la terrasseta on feien el local era molt jove, semblaven estudiants de vacances. Podia ser qualsevol terrasseta del Carme a València.
Demà tenim entrevista amb el director de l'organització palestina que fa de contra-part en el projecte http://www.pal-arc.org/
