JUAN CLEMENTE ABAD
L'activitat agrària es va iniciar fa aproximadament uns deu mil anys, i ha anat evolucionant de forma diferent als diversos territoris i cultures del planeta. Els camperols i camperoles han anat adaptant les seves llavors i races ramaderes i les seues formes de maneig als diferents climes i ecosistemes, alhora que aquests ecosistemes eren transformats per la pròpia activitat agrària. El resultat ha estat la generació d'una gran riquesa genètica i paisatgística, que ha proporcionat la forma d'assegurar la subsistència pels i les camperoles del món. Però a la base d'aquesta diversitat de les formes de maneig agrari sempre han estat, d'una banda, el treball amb la biodiversitat, i per l'altra la necessitat de conservació dels recursos naturals.
Els models camperols han basat el seu funcionament en la gestió de la fertilitat i de l'energia disponible en la combinació d'agricultura i ramaderia. La primera aportava aliment, teixits, etc. per als éssers humans i aliment per als animals; i la segona aportava aliments, força de treball i fem per als cultius. Es combinaven molt diferents cultius i bestiars, per assegurar que la producció total fos suficient tots els anys malgrat la variació meteorològica, i aquests s'associaven entre si i amb els elements naturals (boscos, riberes, etc.) buscant els millors emplaçaments per a cada ús, i perquè els diferents usos s'enfortiren entre si. En general, es tractava de modificar els ecosistemes, introduint nous elements que proporcionaren utilitats per a les societats humanes, cuidant molt que els recursos no foren mai a menys. (López, D i Llorente, M. (2010) “L'agroecologia: cap a un nou model agrari”. Ecologistes en Acció).
Posteriorment, després del final de la II Guerra Mundial, la indústria química dedicada a la guerra, i creadora de l'Agent Taronja, es va trobar sense enemics als quals ruixar i grans estocs en els seus magatzems. L'estratègia era clara: convertir al “agro”, que no estava acostumat a consumir fertilitzants, plaguicides, herbicides i altres químics de síntesis, ni tampoc massa maquinària, en el seu principal client (o víctima). Podem recordar un dels primers productes, descendents dels seus químics per a l'extermini, com el DDT, o el seu germanet menor, el Glifosato (Round Up) que encara enverina els nostres jardins i camps. No obstant això, el problema era que els llauradors i llauradores, haurien d'augmentar els seus costos ja que comprarien inputs a aquesta agro-indústria. Per això es va crear l'agricultura convencional, és a dir, provinent del “conveni” entre aquesta indústria postguerrera i els governs. Els governs recaptarien de la població mitjançant impostos els sobrecosts de la “convencionalització” de l'agricultura per compensar, mitjançant subvencions, el fet d'haver de vendre els aliments per sota del seu cost de producció. A més, una elit amb bata blanca, i milions d'instruïts llicenciats, dirien als camperols i camperoles de quina manera haurien d'adaptar-se als nous temps i les noves formes, és a dir, al seu “progrés”.
Amb l'inici de la “industrialització” agrícola, lligada a l'anomenada “Revolució Verda” (en oposició a la revolució roja), des de la meitat del segle XX, es produeix una gran cerca de la productivitat. Va ser el començament d'un període en què els governs dels diferents països van invertir grans recursos en recerca agrícola per trobar noves formes de produir aliments, la qual cosa va revolucionar l'activitat agrària. La cria intensiva i la selecció genètica van permetre produir varietats d'alt rendiment de cultius i races més productives de bestiar. També va haver-hi grans innovacions en l'agroquímica, per produir nous plaguicides i fertilitzants. (Segons ETC-group, en l'actualitat el noranta-sis per cent de la recerca en aquest camp es realitza als països industrialitzats i el vuitanta per cent de la mateixa, s'ocupa del processament i distribució d'aliments).
A pesar que actualment només el trenta per cent dels aliments provenen de la cadena alimentària industrial (ETC-group 2009, “Qui ens alimentarà?”), les conseqüències de tal model a llarg termini han generat alarma social que, si bé és cert poden trobar-se les primeres veus contràries des de començaments de la dècada de mil nou-cents setanta, s'ha vingut intensificant i documentant des de l'última dècada del segle vint. Algunes d'aquestes conseqüències podrien enumerar-se de la següent forma: Pèrdua de biodiversitat, explotació i contaminació de recursos naturals, augment de l'Escalfament Global, afeccions a la salut humana, desplaçaments poblacionals, èxode rural i generalització de la Fam. Però la major atrocitat que subjau ha estat tractar d'exterminar la pagesia, degradant la seua condició, menyspreant la seua saviesa, per fer-nos creure que era gent inculta, quan en realitat són les millors coneixedores de la nostra relació amb la Terra i expertes en una cosa tan sagrada com és generar vida amb les seves mans. Aquestes mans, alimenten avui, malgrat el que vulguen dir-nos Basf o Monsanto, els qui produeixen el setanta per cent dels aliments a escala planetària.
No obstant això, també són els camperols i camperoles del món els qui concentren els majors índexs de fam i pobresa. No obstaculitzar el que aquestes persones, que produeixen aliments, puguin alimentar-se, sense la invasió dels mercats amb productes subvencionats, l'acaparament de les seves terres o altres polítiques genocides d'aquest sistema agroindustrial de postguerra, seria la major revolució que la humanitat pogués imaginar.
