Skip to main content
AgriculturaEcologiaUrbanisme

Horts urbans al Jardí Botànic

By 29/05/2014gener 7th, 2018No Comments
salvem-botanic.jpg

Des de fa mesos, la Plataforma Cívica Salvem el Botànic, Recuperem Ciutat està coordinant un grup d’organitzacions i col·lectius valencians per tal de dur endavant un projecte que pot ser interessant per a València. Es tracta de posar en marxa un Hort Urbà en els terrenys de l’antic pati del Col·legi de Jesuïtes.

Com sabeu, Salvem el Botànic, Recuperem Ciutat va nàixer fa dos dècades amb el principal objectiu que aquest espai urbà, situat entre el Jardí Botànic de la Universitat de València, la Gran Via i el passeig de la Petxina, quedés lliure de grans edificacions preservant el paisatge urbanístic d’aquesta façana de València i, al mateix temps, evitar noves amenaces que posen en perill la supervivència futura del propi Jardí.

Desprès de vora vint anys de lluita, podem dir que estem a punt de aconseguir-ho, però encara no podem gaudir del tot d’aquest espai salvat de l’especulació i conquerit per la ciutadania.

Fa poc menys d’un any –el 24 de juliol de 2013– l’alcaldessa de València, Rita Barberà, va anunciar en roda de premsa un principi d’acord amb l’únic propietari dels terrenys, el promotor i empresari Antonio Mestre, també propietari de la cadena hotelera Expo Grupo, de la que forma part l’ExpoHotel de València, entre altres establiments hotelers.

El preacord establia la permuta de l’edificabilitat des dels terrenys de Jesuïtes a altres situats en l’Avinguda d’Aragó, 35, una vegada enderrocat –i per tant convertit en solar– a càrrec del Consistori, l’immoble que actualment ocupa eixe espai, conegut durant anys com el Nou Ajuntament. En el mateix acte, l’alcaldessa de València va manifestar la seua voluntat i la de l’equip de govern de la ciutat de cedir a la Universitat de València tant els terrenys de Jesuïtes com una alqueria del segle XVIII que hi ha al carrer Beat Gaspar Bono i que a hores d’ara presenta un greu estat de conservació que posa en perill la seua supervivència, fet denunciat en reiterades ocasions per l’associació de veïns del Botànic.

Sobre el paper podem dir que el rescat públic dels terrenys de Jesuïtes és irreversible, però encara hi ha un cert perill de regressió.

L’Ajuntament es va comprometre a fixar legalment, en un termini de dos anys, els objectius de l’acord. Estem a punt de complir la meitat d’aquest període i no tenim notícies que el Consistori haja donat cap pas endavant. Per tant, hi ha motius per a una certa preocupació. Malgrat la llarga reivindicació ciutadana i l’elevat preu pagat per la ciutat per fer seu aquest espai urbà, els terrenys es mantenen abandonats i envoltats per una tanca opaca, fora dels ulls de la ciutadania i sense cap perspectiva que la situació canvie a curt termini.

Seria molt greu que l’Ajuntament no complira els seus compromisos i que carregara damunt del contribuent unes despeses econòmiques únicament degudes a la seua incompetència, a més de les ja satisfetes.

Salvem el Botànic, Recuperem Ciutat considera inexcusable no retardar més el gaudi públic d’aquests terrenys rescatats amb diners públics per a benefici de la ciutat.

Davant la manca de voluntat municipal per habilitar de manera provisional l’enjardinament d’aquest espai i tenint en consideració la demanda social de llocs on poder desenvolupar activitats agrícoles urbanes de proximitat, Salvem el Botànic, Recuperem Ciutat es planteja una alternativa de solució (provisional i reversible): la proposta de condicionament i explotació d’un hort urbà als antics terrenys del pati de jocs del col·legi de Jesuïtes de València. Projecte obert a la ciutadania i que adjuntem a aquest escrit en format pdf que podeu consultar al final del text.

Salvem el Botànic, Recuperem Ciutat, junt a les altres associacions promotores (Associació Valenciana de Rehabilitació Psicosocial AVRISEM, Associació para la Salut Integral del Malalt Mental ASIEM, Associació de Veïns del Botànic, Associació de Mares i Pares d’Alumnes del Col·legi Públic Cervantes, Docents del Col·legi Públic Teodor Llorente, Falla Arrancapins, Professionals de Salut Mental de diferents organitzacions, Col·lectiu Ciutat Vella Batega, Per L’Horta, Ca Revolta, Xarxa Valenciana d’Agroecologia Sostenible i Creativa,…), vàrem presentar el 15 d’abril al Registre d’Entrada, tant de l’Ajuntament com del Rectorat de la Universitat de València-Estudi General, còpia d’aquest avantprojecte junt amb la sol·licitud de peticions d’audiència a l’Alcaldessa (encara no tenim resposta) i al Rector (ja ens hem entrevistat amb la Directora del Jardí Botànic de la Universitat de València).

Com podreu vore en el dossier adjunt, el projecte d’Hort Urbà en els terrenys de l’antic pati del Col·legi de Jesuïtes contempla la creació de 66 unitats de cultiu per degoteig (“horts de crestall”, d’uns 40m2, estructurats en quatre taules cadascú). La previsió és ocupar amb cultius 2.640 m2 dels 7.100 m2 que té la superfície total a intervenir. Per tant, el projecte contempla un ample espai destinat a activitats paral·leles i a la instal·lació dels elements auxiliars.

El disseny que presentem no deixa de costat l’aspecte social i participatiu que volem donar al projecte. Que ens acompanyen col·legis públics facilita la seua vessant més didàctica. Les característiques del terreny, on encara hi ha una zona cimentada, ens permet destinar l’espai a les instal·lacions efímeres de trobada, didàctiques i d’esplai amb la ferma voluntat de ser una oferta oberta a la ciutadania.

Lògicament, l’habilitació bàsica precisa del concurs de l’Ajuntament i el permís de l’actual propietari, mentre que l’adequació del conreu i la gestió dels horts es preveu en règim d’autogestió per part dels col·lectius, entitats interessades i usuaris finals d’aquest Hort Urbà.

En resum: una solució provisional, barata, reversible i oberta a la participació ciutadana. Un projecte que naix amb la voluntat d’omplir el buit i el silenci administratiu actual, a l’espera que aquest espai siga, el més aviat possible, ampliació natural del Jardí Botànic de la Universitat de València, un dels pocs destins que pot garantir la integritat paisatgística d’aquesta valuosa part de la ciutat.