Davant de la convocatòria d’una vaga general a nivell estatal el dia 29 de març, i de les convocatòries prèvies per al mateix dia a Galícia i Euskal Herria, les persones sotasignades, procedents del moviment ecologista i de la defensa del medi ambient, considerem que aquestes mobilitzacions converteixen aqueix dia en una jornada clau en què estaran en joc elements bàsics del nostre model social.
Des de l’inici de la crisi, la Unió Europea, el Fons Monetari Internacional, Alemanya, França, els principals fons d’inversió i les agències de qualificació, fonamentalment, estan imposant, amb la complicitat i l’aquiescència dels distints Governs espanyols, un retrocés social i ambiental brutal sobre la base de retallades de drets socials i de pressupostos per a la protecció ambiental i social.
Si bé les retallades socials, la supressió de drets laborals i, en definitiva, el retrocés cap a graus majors de desigualtat són motius més que suficients per a convocar una vaga general, els temes ambientals no són en absolut aliens a aquesta jornada decisiva.
La humanitat està travessant una crisi ambiental que resulta ser molt més greu que l’econòmica i financera. Estem superant els límits del planeta on vivim, saturant l’aire, l’aigua i el sòl de contaminants, i malgastant els recursos bàsics energètics i materials. El canvi climàtic i la pèrdua accelerada de biodiversitat són signes evidents de l’esgotament de la Terra.
La crisi ambiental té molt a veure amb la nostra vida, perquè la natura ens garanteix l’aliment, l’aigua neta, l’aire, els llocs d’esplai, els materials per als nostres habitatges, gran part dels medicaments, etc.
A aquesta crisi ambiental sense precedents ens ha portat el sistema econòmic vigent. Aquest sistema, que cada vegada exigeix una major liberalització dels mercats i noves retallades socials, està tenint conseqüències nefastes per al nostre medi ambient: el “tsunami” urbanitzador, el fet de ser el territori europeu amb més superfície de cultius transgènics i quilòmetres d’autovies, un parc automobilístic en expansió contínua o un consum energètic intensiu que només atura el seu creixement en moments de crisi. Tot això implica l’incompliment del Protocol de Kyoto, el deteriorament irremissible de béns escassos, com ara el sòl fèrtil, i problemes com que tres quartes parts de la població respire aire contaminat, la sobreexplotació de recursos hídrics, o que l’anxova, la tonyina roja, el gall salvatge o l’ós bru estiguen en situació crítica.
Exigim polítiques cap a la sostenibilitat, on les qüestions ambientals i socials no estiguen supeditades al creixement econòmic. Ja no hi ha prou amb els discursos buits.
Cal reduir el nostre consum de matèria i energia per a adaptar-los, amb criteris de justícia social, als recursos existents. Hem d’avançar ràpidament cap a un canvi del mix energètic basat en energies renovables. S’ha de fomentar un model agroalimentari centrat en circuits curts de distribució i en els cultius ecològics. També disminuir la mobilitat motoritzada i el nombre de vehicles. I moltes altres mesures per a satisfer les nostres necessitats amb baixes o nul·les emissions de carboni, sense posar en perill a la resta de sers vius amb els quals convivim i que són bàsics per a la nostra subsistència.
Aquestos canvis han de fer-se amb polítiques públiques que protegisquen els treballadors i les treballadores dels sectors que caldrà reestructurar i que impulsen nous jaciments d’ocupació sostenible, d’acord amb el principi de “transició justa” compartit pel sindicalisme i l’ecologisme internacional.
Per totes aquestes raons manifestem la nostra convicció que no val qualsevol forma d’eixir de la crisi. No valen polítiques laborals que ens tornen al segle XIX. No valen polítiques econòmiques que menyspreen la nostra crítica situació ambiental per a donar prioritat a un model econòmic que atén els interessos d’una minoria i acosta la humanitat a un cul-de-sac mediambiental.
El moviment ecologista no pot romandre al marge d’aquesta problemàtica i de la necessitat de mobilitzar-se en defensa d’un altre model econòmic i d’altres polítiques, reclamant com fem sempre més justícia social i ambiental. Per això manifestem el nostre suport a la convocatòria de vaga general del 29 de març.
