La XI Universitat d’Estiu de l’Horta anima la ciutadania a prendre i cultiva les hortes que envolten València
Crònica en primera persona del que ha estat la XI Universitat d'Estiu de l'Horta
Haguérem d’aturar la inscripció donada la capacitat d’aforament de la seu de l'AVV de Benimaclet.
Xerrades, taules rodones i demés propostes han transcorregut amb un auditori que passava de 50 persones. L’associació de Veïns de Benimaclet ha estat triada per tal de reconèixer i fer d’altaveu de la seua lluita, finalment guanyada, en posar a disposició d’un nombrós grup de veïns i veïnes, un hort urbà, guanyat a l’urbanisme desaforat.
Una de les idees força d’esta edició ha estat la invitació a la ciutadania a prendre terres d’horta a les vores de la ciutat i cultivar, com una resposta pràctica al que passa. Ens ho han contat des d’Altea la seua regidora d’urbanisme, Carolina Punset, que després de tan sols 8 anys a
la corporació local, ha fet d’Altea un territori per la sobirania alimentària, per l’agricultura lliure de productes químics, per la distribució de productes agrícoles en canals curts de comercialització com la única manera d’afavorir els qui ho produeixen. Altea li pega la volta, Valencia i els municipis de l’àrea metropolitana també podem tot i que sovint no tenim les administracions locals de cara, ara desencantades que s’ha aturat la seua dèria i no han pogut ni tan sols fer el que amb tant mal gust tenien previst. No poden continuar de moment. Hem d’aconseguir que no puguen mai: Nou mil·lenni a Catarroja, Nova Manises, Resta de Campanar, Alboraia, Safranar a Torrent, i tantes i tantes altres als límits de la ciutat. Són terres fèrtils disponibles per la ciutadania.
Amb Esther Vivas, hem comprés la complexitat de la globalització i cóm ens afecta al dia a dia, tant a la ciutadania com als llauradors i llauradores, per què ella ho fa senzill. Hem comprés que com deia el títol de la xerrada, que ningú comprenia molt bé, L’agroecologia pot refredar el Planeta: Cultivar el que necessitem per fugir dels menjars “kilomètrics”, cultivar amb llavors obertes i del terreny per no haver-les de comprar cada vegada, per mantenir la biodiversitat del nostre territori, per gaudir del sabor i les qualitats referents. Comprar a productors a prop de casa, associant-nos en grups de consum per facilitar el procés.
La generositat de Lola Raigón ens ha permès “vore amb els nostres ulls” i “tastar amb les nostres papil·les” que tot això que deia Ester, és de veres!
A la Taula rodona que ens ha presentat el procediment de certificació de qualitat, llauradors i llauradores han posat en dubte la idoneïtat del segell del CAE per als productes hortofrutícoles i ens han mostrat un procediment que venen assajant ja un temps, basat en la Participació de la societat civil i els grups de consumidors. Molt interessant! No dubtar d’apropar-nos a qualsevol dels nombrosos Grups de Consum existents…o de crear-ne un de nou a prop de casa. La Plataforma per la Sobirania Alimentaria al seu observatori detecta un creixement molt significatiu d’aquests tipus de grups després les accions del 15 M. Hi ha per tot el país. Per tancar la part de reflexió i propostes, hem presentat el projecte de Pràctiques d’Agricultura Ecològica que oferim des de la Universitat prèvia inscripció mitjançant la plataforma a esta mateixa web. Qualsevol persona interessada pot fer la inscripció emplenant un formulari on-line a partir qual començarà el procés d’adjudicar el projecte agrícola més idoni. Un èxit, la Universitat així va més enllà de l’Estiu! La plataforma, a més de les pràctiques, posa a disposició tota classe de recursos existents en la societat: documentació, llibres, convocatòries de cursos, xerrades, experiències, etc.
L'organització, contestarà sol·licituds a partir de setembre i es preveu poden començar a caminar les primeres experiències per octubre.