El pugó rosat de l’enciam Nasonovia ribisnigri i el trips Frankliniella occidentalis són les dues plagues més importants en el cultiu de l’enciam. El control biològic té un potencial molt gran per aconseguir controlar aquestes dues plagues. A la nostra zona, entre els seus principals enemics naturals destaquen els sírfids i els Orius. L’existència d’una vegetació permanent als marges dels cultius pot funcionar com a refugi pels enemics naturals, afavorir el control biològic de les plagues i per tant aportar estabilitat al sistema. Els marges d’espècies de plantes seleccionades per la seva utilitat ecològica, també anomenades “plantes insectari”, és el que anomenem “infraestructures ecològiques”. La disposició de plantes insectari prop dels camps assegura la presència de sírfids (atrets per les flors) i dels Orius que s’estableixen en aquests refugis. Com a conseqüència augmenta la presència d’enemics naturals prop dels cultius, millora el control biològic i es redueix la utilització d’insecticides