Analitzem la Llei d’Ordenació del Territori i del Sól No urbanitzable:

Més que un text legal, una mera declaració d’intencions

 

CONSIDERACIONS PRÈVIES

 

Existint una Llei d’Ordenació del Territori des de 1989, el govern del Partit Popular no l’ha desenvolupat ni aplicat.

• Al llarg dels darrers anys ha existit una manca de política territorial que el govern popular ha justificat anunciant la pròxima redacció d’un nou text legal que ha promés i ajornat contínuament fins l’actualitat. Cal recordar que fa ja dos anys el PP va rebutjar el debat de la Iniciativa Legislativa Popular per la tramitació d’una proposició de Llei reguladora del procés d’ordenació i protecció de l’Horta de València com a espai natural protegit, amb l’argument de la molt pròxima redacció d’un nou text. Aquest text ha tardat dos anys i no contempla cap mesura significativa de protecció real de l’Horta de València.
• En els ultims mesos de la legislatura 1999/2003 es va presentar un projecte de Llei d’Ordenació del Territori i del Sól No urbanitzable amb una evident finalitat electoralista ja que, tal i com el propi Consell sabía, el text no podia ser tramitat per expiració del periode de sessions.
•  

CONCLUSIONS SOBRE EL TEXT

• El nou text, elaborat per la Conselleria de Territori i Vivenda, més sembla una declaració d’intencions que un text legal:

  Es tracta d’un text retòric i merament programàtic, que abusa de fórmules del tipus "es procurarà", "es fomentarà", "es podrà", és a dir expressions sense eficàcia jurídica real que, en la major part dels casos, no incorporen obligacions per a les administracions que puguen ser exigibles pels ciutadans i ciutadanes.

  • De forma sorprenent el projecte renuncia a regular el sól urbanitzable, com si aquest no formara part essencial del territori, incorporant la referència, més difusa a la protecció del paisatge en un intent d’emular a normes europees que, en qualsevol cas, haurien de ser preses íntegrament com referent obligat i no de manera merament superficial com fa el text de la Conselleria.
  • Cap de les determinacions del projecte està lligada a terminis concrets per al seu desenvolupament i posada en vigor, no hi fa constar previsions pressupostàries que garantisquen la seua viabilitat i posposa la seua efectivitat a posteriors decrets del Consell que, per la seua pròpia naturalesa seran normes que fugiran del control parlamentari i del debat públic. Aquest debat tindria que ser imprescindible en un tema d’especial importància com és l’elecció d’un model de desenvolupament per al territori valencià i dels mecanismes per a una gestió racional, veritablement sostenible i efectivament democràtica del mateix.
  • El text, en tant no precisa cap termini ni per al seu desenvolupament ni per a la implantació i posada en funcionament efectiu dels instruments de gestió que introdueix, es converteix en un veritable xec en blanc per al Consell, que tindrà la facultat de decidir el quan i el com s’aplica una llei singularment imprecisa des d’un punt de vista jurídic.
  • El projecte evita, a més, adoptar qualsevol tipus de moratòria sobre les reclassificacions de sól en àmbits territorials especialment amenaçats com són l’horta de València i el litoral; una qüestió repetidament demandada tant per col·lectius ciutadans com pels grups de l’oposició parlamentària i que fins i tot contemplava el projecte anterior presentat a les Corts Valencianes.
  • La pròpia Conselleria de Territori i Vivenda serà l’especial beneficiària de l’aprovació del projecte ara presentat, ja que incorporaria al seu organigrama un anomenat Institut d’Estudis territorials i del paisatge, de caire mercantil, a més de reservar-se la gestió de la major part dels instruments i polítiques territorials a aplicar, amb el que incidirà en les actuacions d’altres conselleries en raó de la transversalitat que es proclama al text. De fet, aquesta mateixa Conselleria de Territori i Vivenda ja ha confirmat que promourà la reclassificació de 40.000 metres quadrats de l’escassíssima horta protegida que queda a la ciutat de València, per a dedicar-los a un fantasiós projecte urbanístic (teòricament d’integració social però paradoxalment fóra i allunyat del nucli urbà de la ciutat a l’estil "gheto" de luxe) anomenat "sociópolis".
  • En resum, el projecte de llei d’ordenació del Territori i protecció del paisatge resulta més una declaració d’intencions de caire polític que un veritable text normatiu eficaç per afrontar els problemes del territori valencià. Sota una hàbil retòrica oculta una noció productivista del territori com element de creixement econòmic (obviant que el sol és no sols un recurs finit sinó un patrimoni dels ciutadans i l’hàbitat d’aquestos) . El text sembla ignorar que és urgent abordar la protecció d’àmbits com el litoral, l’horta o les comarques de l’interior, singularment amenaçades per pressions urbanitzadores i poblacionals, així com la necessitat d’establir una moratòria temporal que evite noves reclassificacions de sól no urbanitzable, en tant s’elaboren els instruments d’ordenació adequats. Tampoc contempla un calendari i compromisos econòmics concrets per a la seua implantació i no articula espais reals per a la participació ciutadana en la definició de l’estratègia i de les polítiques a adoptar per a la sostenibilitat del territori valencià.