PER L’HORTA presenta dos projectes de futur per a l’horta de València
Un parc agrari a l'horta de Campanar i un espai de transició per a l'horta d'Alboraia
Els treballs ha sigut redactats per l'Enginyer Tècnic Agrícola i membre de PER L'HORTA, Ignaci Garcia, i la llicenciada en Paisatgisme per la Universitat de Burdeus i col·laboradora de l'associació, Audrey Burlotto.
Des de la seua creació, l'Associació PER L'HORTA ve exigint i apostant per una moratòria per a l'horta que permeta, en primer lloc, aturar les agressions als espais agricoles de la ciutat i en segón lloc donar una oportunitat a la reflexió i el debat sobre el futur de l'horta, que ens condueixca a una decisió consensuada i coherent, en la que la ciutadanía tinga veu i vot. Per L'Horta ho demana des del convenciment de que un horta protegida, viva, productiva, rendible, viscuda i disfrutada és possible.
Una mostra ben evident són els projectes de Ignaci Garcia i Audrey Burlotto, dos projectes perfectament realitzables que convertirien dos zones d'horta de la ciutat en un lloc per a treballar, per a viure i per a l'esplai dels ciutadans, a més d'un rebost ple d'aliments saludables i un espai productiu ecològic únic al nostre país.
Audrey Burlotto és llicenciada en Paisatgisme per la Universitat de Burdeus i ha redactat un projecte que planteja una suau transició de la ciutat a l'horta d'Alboraia a través d'una primera franja de ciutat-jardí ecològica amb un teixit semi urbà i amb parceles agricoles, i una segona franja de parc agrícola com a porta de la ciutat; un parc que incorpora, a més de l'activitat agricola, la contemplació, l'aprenentatge i el passeig per l'horta.
Ignaci Garcia, Enginyer Tècnic Agrícola per la Universitat Politècnica de València, planteja un parc agrari en l'horta periurbana junt al parc de capçalera, en un projecte que analitza amb profunditat la realitat actual d'aquest espai hui encara agrícola, la possibilitat d'infraestructures, de producció, d'habitatge i d'ús públic. En ell mostra les possibilitats que té la partida de Dalt de l'horta de Campanar, per a complir les funcions productives, socials i ambientals necessàries d'una ciutat que reclama un desenvolupoament sostenible.
Sols aquells mercaders del ciment que veuen perillar els seus interessos econòmics particulars no volen veure l'horta com un espai que distingeix la ciutat de València de totes les altres ciutats del món, un pulmó verd, dipositari de la nostra memòria i arrel de la nostra cultura, però també una oportunitat per al futur sostenible de la ciutat i un luxe possible i real per als ciutadans cada dia més preocupats per la seua seguretat alimentaria.