Però heus ací que l´esmentat Comitè de la Unió Europea es digna entrar en eixa qüestió menor precisament perquè la considera important i trau un dictamen que m´ha sorprès per la seua riquesa de matisos i els criteris multisectorials des dels quals l´analitza. En efecte, el dictamen parla d´agricultura però també d´urbanisme, de medi ambient o d´economia, col·locant cadascuna en el seu lloc. I per al que vullga he de dir que es tracta d´un text curt i perfectament entenible per a tothom.

El dictamen es dirigeix al llaurador, reconeguent l´obligació política de la societat a ajudar-lo, per a que aprofite, en el cas de l´agricultura periurbana, «les oportunitats que li ofereix la proximitat d´un mercat consumidor, la sensibilitat creixent dels consumidors en aspectes com la qualitat i seguretat alimentària i la demanda social de noves activitats (oci, formació, educació ambiental, turisme ecològic, etc)». Alhora constata que la metropolitització del territori europeu està suposant una pèrdua continua i irreparable de sòl fèrtil: «…el desenvolupament urbanístic, industrial, terciari i d´infraestructures de comunicació i transport (…) fagocita el territori en detriment de l´espai productiu agrari, generant creixents espais agraris marginals o amb agricultures no competitives». A la comarca de l´Horta ens sona aquesta lletra…

Contra eixa realitat, el Dictamen del Comitè Social i Econòmic Europeu diu que l´agricultura periurbana és «molt més que una activitat simplement econòmica» i que les funcions mediambientals, socials i econòmiques que realitzen els espais agraris «tenen en les àrees periurbanes una major relevància que en la resta del territori», atès que en aquestes àrees «el sòl agrari actua com a pulmó verd de les grans urbs i (…) són un element fonamental en l´ordenació territorial que impedeixen el creixement il·limitat de les ciutats, generen paisatge i humanitzen els entorns urbans». El text va encara més enllà quan diu que «cal introduir en la societat la ´cultura del sòl´ com a recurs natural limitat i com a patrimoni comú de dificil recuperació una volta destruït».

El discurs del Dictamen confirma els arguments dels col·lectius socials que, des de fa anys, defensen l´horta de València. Són eixes les raons dels 120.000 ciutadans que signaren la proposta de llei per a la protecció de l´horta que fou olímpicament rebutjada per la força majoritària de les Corts valencianes. El Comitè Social i Econòmic Europeu fa el Dictamen perquè detecta un problema de moltes ciutats europees i que es objecte de debat en diversos fòrums del continent. A casa nostra, el cas de la Metròpoli de l´Horta és el més cridaner per tractar-se de la capital i ser una de les cinc hortes que l´Informe Dobris de l´Agència Europea del Medi Ambient assenyalava com a més valuoses d´Europa. Ara bé, en una altra escala es planteja també a les hortes de Gandia o Castelló, d´Oriola o de Xàtiva, les quals són lentament sacrificades en benefici d´un creixement urbanístic que degrada la qualitat ambiental. No esmente eixos casos debades, perquè el mateix Dictamen que comente assenyala que un territori europeu equilibrat i sostenible necessita un «canemàs, actiu i potent, constituït per una xarxa de ´ciutats intermitges´ definides no tant pel seu tamany demogràfic sinó per la tasca de mediació que exerceixen entre els territoris rurals i urbans de la seua àrea d´influència».

Al mateix temps que el Dictamen hem conegut un Informe al Gobierno Valenciano sobre la Protección y Conservación de la Huerta de Valencia, del 4 de març d´enguany, signat per la Conselleria de Territori i Habitatge, que fa una bona i sintètica anàlisi de la situación crítica de l´horta segons les seues pròpies paraules. Aquest Informe diu que l´horta de València s´ha reduït a la meitat en els darrers cinquanta anys, reducció que els deu últims s´ha accelerat, arribant els cultius hortícoles l´any 2000 a poc més de 8.500 Ha. Però, sorprenentment, en les seues conclusions, que mereixerien ser comentades en un altre article, afirma que la superfície viable a conservar estaria entre 4.000-5.000 Ha. En trac la impressió que la Conselleria, tot i les seues últimes i autopublicitades lleis (les d´Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge i del Sòl no Urbanitzable), prepara el(s) terreny(s) per a facilitar una altra engolida urbanística de l´horta. Amb les successives reduccions potser pretenen convertir-la en un parc temàtic, «una concepció del paisatge que intenta marginalitzar o folcloritzar l´activitat agrària», un nou perill que amenaça els espais agraris periurbans segons assenyala el mateix Dictamen del Comitè Econòmic i Social Europeu.