PER L’HORTA
Com es fa
per dividir un poble?
Com es fa
per guanyar mentint?
Com es fa
per esborrar somriures?
Com es fa?
Com pot ser?
No tenim paraules.
Com pot ser?
Ens tallen els arrels.
Com pot ser?
No hi ha dret
a que ens cremen els records.
No hi ha dret!
No els importa la suor
dels nostres iaios,
la nostra gent.
No hi ha dret!
Ací vam nàixer,
lluny d’aquesta gent.
Sense falses esperances
i amb un sol ben lluent.
L’horta és l’única
cosa que ens queda,
l’únic bé que volem.
Tallat amb suor i lligona,
un tresor que ens mereixem.
