PER L’HORTA

PER L’HORTA
 

 

Com es fa

per dividir un poble?

Com es fa

per guanyar mentint?

Com es fa

per esborrar somriures?

Com es fa?
 

 

Com pot ser?

No tenim paraules.

Com pot ser?

Ens tallen els arrels.

 

 

Com pot ser?
 

 

No hi ha dret

a que ens cremen els records.

No hi ha dret!
 

 

No els importa la suor

dels nostres iaios,

la nostra gent.

No hi ha dret!
 

 

Ací vam nàixer,

lluny d’aquesta gent.

Sense falses esperances

i amb un sol ben lluent.
 

 

L’horta és l’única

cosa que ens queda,

l’únic bé que volem.

Tallat amb suor i lligona,

un tresor que ens mereixem.