“Si no poden entrar les màquines ho farem a mà”
Després d'un any de projecte, els horts populars de Benimaclet comencen a ser una realitat. Dissabte desenes de persones s'esforçaven per obrir els cavallons, dividir el terreny i reparar les sèquies que han de fer possible la creació de 60 parcel•les d'horts urbans en un descampat que va ser arrancat de l'horta en la voràgine especulativa de fa una dècada i que avui es vol recuperar per als seus usos originals.
JOAN CANELA BARRULL | DIRECTA
Unes parcel•les que hauran de ser cedides gratuïtament a veïnes, escoles i col•lectius del barri, no sols com a forma d'oci sostenible i productiu, sinó també revaloritzar el que és el gran pulmó verd de València, la seva horta.
Però planant sobre aquest entusiasme ciutadà hi ha l'amenaça del propietari del terreny, el BBVA, en forma d'un trist guarda de seguretat vigilant impotent l'anar i venir de la gent. Per entendre que està passant i que hi fa aquest guarda en un terreny erm i sense poder impedir que hi romanguin uns estranys cal parlar amb Arturo Sanz, de l'Associació de Veïnes de Benimaclet i remuntar-nos un any enrere, quan va començar el projecte: “Vam escollir este solar perquè el pla urbanístic preveu que s'hi faça un parc. Ací el BBVA no hi pot construir i el seu valor es limita a que quan l'expropien puga negociar una permuta”, explica Sanz.
Un cop trobat l'espai van començar mesos de laborioses negociacions amb l'Ajuntament –que els dóna suport en el projecte i els ha promès mantenir els horts dins el futur parc- i la comunitat de regants, que van avançar paral•lelament a les converses amb el banc per aconseguir una cessió gratuïta del terreny, fins el moment abandonat i sense tancar ni netejar tal com marca la llei. “El problema és que duem un any parlant amb la direcció del banc a Madrid i les coses no avancen –continua Sanz.- Nosaltres hem fet les coses com ens han demanat i vam enviar una proposta de contracte de lloguer simbòlic, però no ens han respost, així que vam decidir fer un cop de força i començar a preparar la terra”. Una tasca feixuga ja que els primers compradors del terreny van vendre el primer metre de terra fèrtil i van llogar-lo per abocar runa d'obra. “Esta és una recuperació integral, que inclou la terra, la sèquia i, si podem, l'antiga alqueria que va ser derruïda”.
Dimecres de la setmana passada van entrar les màquines contractades per l'AVV per aplanar el terreny i la resposta del banc va ser enviar-hi agents de seguretat privada i impedir que aquestes continuaren treballant. “Però si no poden entrar les màquines ho farem a mà”, explica Sanz, qui està molt content per la resposta del barri, amb quasi un centenar de voluntàries –famílies senceres incloses- que al llarg del matí s'han anat passant per donar un cop de mà. Tot i que el guarda va avisar la policia, aquesta no va poder fer res a l'entendre que no es podia impedir el pas a un terreny que no estava degudament tancat, així que per ara la situació es troba en taules. “Els del banc diuen que s'han ofès molt i que amb aquests termes no volen parlar res, però per altra banda tampoc ho estaven fent”, resumeix Sanz, qui creu que el següent pas és iniciar una campanya de pressió per a que els responsables reconsiderin la seva posició. Els primers passos parlar amb els directors de les oficines del barri perquè expliquin la situació als seus superiors i fins i tot una concentració davant les oficines centrals del BBVA a València.
Ara encara és el moment de les aixades i les pales. Ja arribarà l'hora de collir.
Notícia apareguda al Setmanari de Comunicació Directa (setmanaridirecta.info)