Aixecant fronteres als transgènics

Cada vegada més municipis del País Valencià rebutgen els cultius i aliments transgènics

 

"No als transgènics, no volem viure envoltats d'ells". El ferm convenciment dels habitants d'Ontinyent els ha portat a declarar el seu municipi "lliure de transgènics". El ple de l'Ajuntament va aprovar, amb els vots a favor de PSOE, EUPV i Compromís i amb l'oposició del PP, la moció presentada per Compromís, que demana l'oposició del consistori a la introducció d'organismes modificats genèticament (OMG) i que es garantisca que els establiments dependents de l'ajuntament no servisquen menjars ni begudes que contenguen OMG.

Ontinyent se suma així a la llista de municipis declarats lliures de transgènics al País Valencià: Altea, Calp, Vinaròs, Benicarló, Crevillent i Alcoi, reflectint el rebuig de la ciutadania a aquests cultius i aliments.

Què són els transgènics?

Un transgènic o OMG és un organisme viu (microorganisme, vegetal, animal) al qual s'ha modificat d'una forma no natural les seues característiques químiques originals, introduint, suprimint o suplantant un gen per un altre. El problema del seu cultiu a gran escala és la gran incertesa que els envolta: els coneixements científics actuals no són suficients per predir amb exactitud totes les conseqüències ni per a la salut humana ni per l'ambiental ja que no s'estan avaluant correctament (grans interessos econòmics ho impedixen). Noves al·lèrgies, aparició de nous tòxics, pèrdua d'eficàcia de certs medicaments o efectes inesperats són alguns dels riscos.

Els transgènics van ser presentats com la solució per acabar amb la fam però la realitat està demostrant que la fam segueix augmentant i que no sembla qüestió que faltin aliments al món. L'únic resultat evident és que un reduït grup d'empreses estan fent negoci amb els transgènics: les que fabriquen productes fitosanitaris, les mateixes que estan promocionant el cultiu de transgènics, el 80% dels quals es crea amb la finalitat de ser tolerants a herbicides. El cultiu d'aquest tipus de transgènics ha provocat un augment de l'ús d'aquests productes químics que enverinen el medi i eliminen la vegetació, refugi d'insectes i aus.

L'altre 20% de transgènics són cultius insecticides (anomenats Bt), és a dir, cultius que han estat modificats per produir un insecticida durant tot el cicle de cultiu per fer-se resistents a insectes plaga. La contaminació genètica d'espècies silvestres sumada a la destrucció de boscos i zones d'agricultura tradicional per implantar aquests monocultius, suposa una acceleració de la pèrdua de la biodiversitat amb el consegüent risc per a la nostra seguretat alimentària.

Presents en els aliments

La dacsa, la soja o els seus derivats industrials estan presents en més del 60 per cent dels aliments transformats, des la xocolata fins a les creïlles fregides, passant per la margarina i els plats preparats.

Un alt percentatge de la dacsa i de la soja que arriben a l'Estat espanyol provenen de països que cultiven transgènics a gran escala, com Argentina o Estats Units. A més, al nostre país es cultiven unes 80.000 hectàrees de dacsa transgènica MON810 (és l'únic país dels 27 de la UE el Govern ha vingut tolerant des de 1998 el seu cultiu a escala comercial), sense fer cas del gran rebuig que han mostrat els seus ciutadans i ciutadanes cap als transgènics en nombroses enquestes.

A més, els OMG entren massivament en la cadena alimentària a través dels pinsos utilitzats per alimentar animals. Si bé la llei obliga a etiquetar els pinsos transgènics, no sabem si la llet, la carn o els ous que consumim provenen d'animals alimentats amb pinsos transgènics perquè la legislació no obliga a etiquetar el producte final.

Per això Ontinyent i la resta de municipis han dit "prou" i s'han sumat al crit de "no volem transgènics ni als nostres camps ni als nostres plats". La proposta aprovada a Ontinyent també implica exigir tant a la Diputació de València com al Consell que declarin els seus àmbits territoris lliures de transgènics.

Des de la Plataforma per la Sobirania Alimentària del País Valencià celebrem i animem a altres municipis a sumar a aquesta iniciativa ia construir una agricultura per a la gent, que produeixi aliments sans i que mantingui vives les zones rurals. Volem la sobirania alimentària.

 

Plataforma per la Sobirania Alimentària del País Valencià